Resultats de la cerca
Es mostren 5253 resultats
Sant Salvador de Felanitx
Santuari
Santuari del municipi de Felanitx (Mallorca), dedicat a la Mare de Déu de Sant Salvador, al SE de la ciutat, al cim del puig de Sant Salvador de Felanitx (509 m alt.), un dels cims del sector meridional de les serres de Llevant, que consta ja amb aquest nom el 1348, en què fou autoritzada a la vila de Felanitx pel rei Pere III de Catalunya-Aragó, senyor alodial de la muntanya, la construcció de la capella, probablement per tal de protegir la població de la pesta, que tanta mortaldat havia produït aquell any.
El retaule de pedra, fet per a l’altar major de la primitiva capella, amb tota la història de la passió de la imatge del Crist de Berit, és obra del s XV en la nova església, construïda del 1707 al 1716, el retaule presideix una capella lateral Decaiguda la devoció al Crist de Berit, l’altar major del nou santuari, amb un retaule de l’escultor valencià Pere Codonyer, fou dedicat a la Mare de Déu de Sant Salvador , imatge trobada segons la tradició, la veneració de la qual era ja preponderant des de mitjan s XVI La confraria de la Mare de Déu de Sant Salvador era ja constituïda el 1601 L’…
art prehistòric
art prehistòric Instruments de sílex bifacials procedents del Paleolític
© Fototeca.cat
Art
Prehistòria
Art propi de l’època prehistòrica.
No és fàcil de poder conèixer quan l’home començà a manifestar les seves possibilitats artístiques, però des de les primeres fases del Paleolític superior n'hi ha testimoniatges clars, alguns d’una gran qualitat Durant el període aurinyacià aparegueren les primeres escultures, petites figuretes de pedra, d’os i d’ivori representant figures femenines les anomenades Venus , com les de Willendorf o de Lespugue o d’animals Un altre aspecte són les plaquetes gravades o pintades, generalment amb figures d’animals, com les de la cova del Parpalló, de Gandia, o bé instruments d’os…
cuina
cuina típica valenciana
© Fototeca.cat
Arquitectura
Estança de la casa on hom prepara i cou el menjar.
La disposició tradicional a la casa rural consta de llar de foc a terra, central amb cúpula o de racó o paret amb faldar, voltada de bancs o amb banc escon, sovint de respatller alt i movible, totalment o en part, que serveix de taula La llar o foguer té rodafoc, que no deixa escampar la cendra, capfoguers per a sostenir la llenya, amb ganxos per a l’ast, clemàstecs senzills o múltiples per a penjar-hi les olles i sovint un pagès giratori per a atansar el plat als individus que hi seuen al voltant A la vora del foc hi ha el bugader, cossi de pedra, enfonsat a la paret i que…
Sarcòfag de Sant Climent de Peralta (Vulpellac)
Art romànic
Situació Vista del sarcòfag J A Adell Sarcòfag situat actualment al costat d’un mur, entre l’església de Sant Climent de Peralta i la casa de pagès que hi ha al seu costat Inicialment, era situat al cementiri de l’església En època moderna sembla que fou canviat de lloc i utilitzat, segons ens han dit, per a posar-hi calç Mapa 334M781 Situació 31TEG080420 Anant del mas a l’església de Sant Climent, passant per la banda de baix, veurem al costat de migjorn d’un mur, força proper a la casa, un sarcòfag exempt de pedra JBH Sarcòfag Planta i secció J Bolòs Aquest sarcòfag exempt té…
Colomer d’Estamariu
Art romànic
Situació Edifici molt arruïnat en el qual destaca la porta d’arc de mig punt J Tous Aquest colomer es troba situat en un camp a l’altra banda del torrent que hi ha a ponent del poble d’Estamariu Mapa 35-10216 Situació 31TGC783928 Per a anar-hi, cal agafar la pista que surt de la font que hi ha abans d’entrar a Estamariu, que travessa el torrent El colomer es troba a l’extrem d’un camp, enfront del mateix poble AVB Colomer Es tracta d’un típic colomer que destaca, però, per l’arc de mig punt de la porta Les seves dimensions són 4 m de llarg × 5,30 m d’alt L’aparell dels murs —de 65 cm de gruix…
Casa forta de la Boadella (Fígols i Alinyà)
Art romànic
Situació Antiga fortalesa amb restes d’una capella, aprofitada durant segles com a masia J Tous La Boadella és situada a la part solana de la vall de Fígols, a 2 km d’aquesta població Mapa 34–11253 Situació 31TCG648741 Al capdamunt del poble de Fígols prendrem la pista que va a Romanins, i continuarem per la pista de la Vall fins a la cruïlla de pistes, a 2 km Allí a la vora s’alça la casa de la Boadella MTV-VRM Història No hi ha notícies històriques sobre aquesta fortificació Tan sols s’ha trobat un esment del lloc de Boadelia de l’any 1030, en què es donà a Santa Maria d’Organyà un alou…
cúrling

Cartell anunciant les últimes jornades de la Lliga Catalana de cúrling de la temporada 2011-12
NET EC
Altres esports d’hivern
Esport d’hivern disputat sobre una pista rectangular de gel entre dos equips de quatre jugadors.
Consisteix a llançar, des d’un extrem de la pista, unes pedres polides de granit d’entre 15 i 20 kg de pes, proveïdes d’un mànec, per fer-les arribar lliscant fins a una diana house a l’altre extrem de la pista L’objectiu és situar les pedres al més a prop possible del centre de la diana i, al mateix temps, allunyar les pedres de l’equip rival Durant les tirades es permet fregar el gel per on es desplaça la pedra amb unes escombres especials per tal de manipular-ne la velocitat i la direcció Un cop finalitzats els llançaments puntua la pedra que es troba més propera…
Santa Anna
Ermita
Ermita i antic monestir augustinià del municipi de Montblanc (Conca de Barberà), situat a l’E del terme, vora Prenafeta.
La construcció de l’església fou iniciada el 1373 el rei Pere III i l’arquebisbe de Tarragona posaren la primera pedra fou acabada pels augustinians, que hi establiren una comunitat, posteriorment molt reformada Es trobava dins l’antic terme del castell de Montornès, de la jurisdicció de Poblet
Rosetta
Ciutat
Ciutat d’Egipte, 63 km al NE d’Alexandria.
Fundada el 870 a l’emplaçament d’una antiga ciutat, fou fins a l’inici del segle XIX el port principal d’Egipte Centre comercial agrícola És famosa per la pedra de Rosetta , una estela de granodiorita descoberta el 1799 per l’oficial francès André Joseph Boussard o Bouchard
Abū Roaš

Abū Roaš La piràmide de Radjedef
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic egipci, 8 km al N de Gizeh.
Un dels cinc sectors de la necròpoli memfita, conté restes de tres piràmides dues de pedra, la més important de les quals és la de Radjedef, successor de Kheops prop d’ella han estat trobades les tombes dels seus funcionaris, i una de tova 145 m d’alçada originalment
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina