Resultats de la cerca
Es mostren 3652 resultats
Carlos Domínguez Fernández
Altres esports de combat
Lluitador.
Competí representant el Centre Gimnàstic Barcelonès CGB Es proclamà campió d’Espanya sènior onze vegades 1997, 1999-2008, títol que ja havia assolit quatre vegades en categoria júnior 1994-97 Entre els anys 1999 i 2007 participà en set Campionats del Món i en vuit Campionats d’Europa, i assolí la novena plaça el 2001 Competí en els Jocs Mediterranis i en altres trofeus internacionals, com el torneig d’Alexandria 2001 o el torneig de Ziolewsko 2005 Participà en la fase de classificació per als preolímpics de Sydney 2000, Atenes 2004 i Pequín 2008
Hipòlit Escorihuela i Clauxí
Música
Organista i compositor valencià.
Ocupà la plaça de contralt a la capella de Sant Joan de València i més tard, a la mateixa ciutat, obtingué el càrrec d’organista a l’església de Sant Martí Compongué obra religiosa, entre la qual cal mencionar una missa en sol M a tres veus i acompanyament d’orgue, un motet a cinc veus amb acompanyament de contrabaix i orgue obligat amb clarins, i també diverses salves i altres peces Les partitures es conserven als arxius del Collegi del Corpus Christi de València, a la catedral d’Oriola i a la de Sogorb
Ramon Vives i Ayné
Pintura
Pintor.
Format a la Llotja barcelonina i a l’Escuela Superior de Madrid Competí, sense èxit, per la plaça de pensionat a Roma, que s’endugué Pelegrí Clavé 1833 Romàntic refinat, conreà diversos gèneres, però especialment el retrat La reina Maria Cristina Museu de València, Lluís Rigalt Acadèmia de Sant Jordi, Barcelona, Alfons XII Madrid, El Prado Exposà en diverses Exposiciones Nacionales de Madrid Des del 1866 residí a Pontevedra, on havia guanyat una càtedra de dibuix a l’institut El Museu d’Art Modern de Barcelona en conserva un Guardabosc dormint
Joaquim Torrent i Albertí
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres.
Ajudant d’enginyer i director de camins veïnals Entre les seves obres cal destacar, a Girona, les cases Pons i Martí 1850, Llistosella 1852, Vidal 1854, Rich 1855 i Camprodon 1857 Collaborà activament amb Martí Sureda i Deulovol en la construcció de les cases de la plaça de Sant Agustí 1859-64 i en la reforma del seminari 1857 Urbanitzà el carrer del Portal de la Barca 1876 Progressista, propietari i administrador de cases, intervingué activament en la vida ciutadana com a jutge d’impremta 1844-46 i membre de la milícia nacional
Jean-Claude-Nicolas Forestier
Urbanisme
Botànica
Jardineria
Enginyer Des Eaux et Forêts i especialista en l’art dels jardins.
Conservador dels parcs de París, fou cridat, per iniciativa de FCambó, el 1915, a projectar i dirigir els jardins de la futura Exposició Internacional de Barcelona, que se celebrà el 1929 Foren principalment remarcables els seus treballs a Miramar, la Font del Gat, Colla de l’Arròs, així com al parc de la Ciutadella plaça d’armes Restablí la jardineria catalana en la tradició mediterrània i inicià l’evolució continuada pel seu deixeble Nicolau MRubió Treballà també a l’Havana, Buenos Aires, Rabat i als jardins de Sevilla exposició del 1929
Juli Aparici i Pascual
Tauromàquia
Torero.
Havia treballat d’obrer en una empresa anomenada La Fabril, i per això fou conegut pel sobrenom de Fabrilo Prengué l’alternativa a València el 1888, i la confirmà a Madrid l’any següent Practicà una lidia audaç i vistosa, tot i que no era home de grans condicions físiques, i aconseguí una considerable popularitat, sobretot al País Valencià Morí a conseqüència d’una cornada, quan un públic accidentalment hostil li exigia d’executar una suerte difícil Un germà seu, Francesc, morí també a la plaça de València, el 1899
Egipte 2011
Estat
Entre el gener i el març nombroses manifestacions van modificar el sistema polític d’Egipte El 25 de gener, milers de persones van participar en una gran concentració responent a la crida dels Germans Musulmans i altres organitzacions, per a protestar contra la repressió policial, la carestia de la vida i l’atur Les manifestacions es van transformar els dies següents en un moviment de revolta similar al que es va produir a Tunísia El dia 27 de gener, internet, àmpliament utilitzat com a mitjà mobilitzador, va ser tallat a tot el país El 28, el Govern va instaurar el toc de queda al Caire,…
fets de Tiananmen
Història
Nom que reben les manifestacions per la democratització de la República Popular de la Xina i la repressió subsegüent entre mitjan abril i el 4 de juny de 1989.
Els fets de la plaça de Tiananmen de Pequín El nom fa referència a la plaça de Tiananmen de Pequín, on tingueren lloc els principals episodis Amb el rerefons de l’obertura de l’URSS des de mitjan anys vuitanta, començà el 17 d’abril en commemoració de l’ex-secretari general del Partit Comunista, Hu Yaobang , mort dos dies abans i símbol de les polítiques reformistes i anticorrupció Les mobilitzacions, protagonitzades sobretot pels estudiants, s’estengueren a les principals ciutats de la Xina, i hom reclamà un diàleg amb el primer ministre Li Peng Inicialment el…
Castell de Salses

Aspecte del castell de Salses
Wolfgang Jung (CC BY-ND 2.0)
Castell
Castell situat al nord de la vila de Salses (Rosselló), al peu de les Corberes, que domina el camí secular que, al llarg de la costa mediterrània, comunica Catalunya amb Occitània, a molt poca distància del límit septentrional de Catalunya, a l’indret d’una antiga villa romana i d’un primitiu castell del segle XII.
Aquesta fortificació, que ja havia resistit un setge el 1438, fou arrasada el 1496, després d’un nou setge francès L’any següent fou iniciada la construcció del nou castell per ordre de Ferran II de Catalunya-Aragó en dirigí les obres l’enginyer castellà Ramírez, el qual, el 1503, ja abans d’acabar-les, feu possible, amb l’obertura d’una mina, utilitzada per primera vegada amb finalitats militars, l’aixecament d’un llarg i penós setge al qual havia sotmès la plaça l’exèrcit francès dirigit pel mariscal Rieux Les obres s’acabaren el 1505, però durant el regnat de…
Banū Qasī
Família muladí originària de la regió navarresa de l’Ebre, la qual, unes vegades al costat dels emirs de Córdova i d’altres en franca revolta, aconseguí (segles VIII-X) de formar un regne propi, amb l’aliança freqüent dels regnes veïns.
Provenia del comte Cassius, el qual renegà el cristianisme per conservar les seves propietats davant la irrupció de Mūsà ibn Nuṣayr a la península Ibèrica Mūsà ibn Fortun , net del comte visigot, es mantingué sota l’autoritat de l’emir Hišām I, i en morir 789, la seva vídua es casà amb Ennegó Aritza de Pamplona, regne que governà com a valí el seu fill Mutarrif ibn Musà ibn Fortun Un altre fill, Mūsà ibn Mūsà ibn Fortun , arribà a governar sobre un territori que comprenia Tudela, Osca i Saragossa Enfrontat amb el veí regne asturià, fou derrotat per Ordoni I 859, i el seu poder anà minvant…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina