Resultats de la cerca

Té com a objectiu principal el control de la inflació i, per consegüent, el manteniment del poder adquisitiu de l’ euro Estableix, a més, les grans línies de la política monetària i autoritza els bancs centrals dels estats membres que han adoptat l’euro a emetre moneda, dirigeix les operacions de canvi de la zona euro i supervisa les reserves dels estats membres i el seu estat financer D’altra banda, el BCE pot adquirir deute dels estats membres amb la finalitat d’impulsar-ne l’economia La creació del BCE culminà el procés de la Unió Econòmica i Monetària de la Unió Europea…

Fou ambaixador de Felip III de Castella a Venècia i contribuí a desenvolupar-hi una política de concòrdia per tal de neutralitzar la política francesa a Itàlia Posteriorment, com a ambaixador a París 1609, s’atragué hàbilment la confiança de Maria de Mèdici i s’oposà amb èxit a la política contrària als Habsburg d’Enric IV Fou decisiva la seva participació en les negociacions dels matrimonis de Felip IV de Castella amb Isabel de Borbó, i de Lluís XIII amb Anna d’Àustria

L’impacte d’aquesta obra fou molt acusat als ambients acadèmics anglès i nord-americà després de la Segona Guerra Mundial Entre els primers keynesians es destaquen AHHansen, Paul Samuelson i James Tobin als EUA i JRobinson, sir Roy Harrod i NKaldor a Anglaterra El keynesianisme, tanmateix, ha caricaturat el pensament del seu inspirador en concentrar-se en la defensa de la política fiscal com l’instrument més vàlid de la política econòmica, per oposició a la política monetària defensada per quantitativistes i neoquantitativistes Des de la fi de la Segona…

Camperola d’origen polonès Marta Skovrońska, estigué al servei del príncep Menšikov i conegué Pere el Gran, que la convertí en la seva amant es casà amb ella el 1712, la proclamà emperadriu el 1724 i la designà successora al tron A la mort de Pere 1725 en continuà la política, ajudada per Menšikov, la seva política creà un consell privat suprem que limitava les funcions del senat i fundà l’Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg En política exterior s’adherí a la lliga austroespanyola contra Dinamarca i la Gran Bretanya 1726

Participà en la revolució del 1848, a la seva ciutat, i en la revolta republicana del 1849, al Palatinat Condemnat a mort in absentia, s’exilià a París, fins que l’amnistia del 1866 li permeté de tornar a Alemanya Esdevingué diputat liberal al Reichstag 1871-93 i collaborador de la política econòmica de Bismarck A partir del 1878 esdevingué un crític de la política colonial i de l’intervencionisme econòmic de Bismarck És autor de diversos treballs teòrics sobre política monetària que gaudiren d’un gran prestigi

La seva formació política a FET-JONS  li serví per a fer carrera professional dins els màxims organismes del partit i l’administració pública durant el franquisme Fou director general de patrimoni de l’estat 1962-65, assessor jurídic de FET-JONS 1964-67, conseller nacional 1967-72, delegat nacional d’associacions 1968-69 i ministre de Planificació del Desenvolupament 1973-74 i d’Educació 1974-75 La seva condició jurídica l’habilità per a intervenir dins el Consejo Nacional del Movimiento en la comissió encarregada de la ponència d’actualització política que culminà…

Germà del poeta i polític Carles Duarte i Montserrat , es llicencià i doctorà en història a la Universitat Autònoma de Barcelona És catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Girona Ha centrat les seves recerques en la cultura política republicana, especialment de les últimes dècades del segle XIX i els inicis del segle XX Entre altres obres, ha publicat El republicanisme català a la fi del segle XX 1987, Pere Coromines, del republicanisme als cercles llibertaris 1988, Possibilistes i federals Política i cultura republicana a Reus 1874-1899 1992, La…

Llicenciat en dret per la Universitat de València, es doctorà a la de Bolonya, on rebé el mestratge de Luigi Einaudi Milità a la Dreta Regional Valenciana i a FET y de las JONS Aviat s’interessà per l’escola d’economia escandinava Wicksell, Lindahl, Ohlin i pel keynesianisme Teoría general del multiplicador , 1944 Dedicat a la docència, fou professor i catedràtic 1942 de la Universitat de València d’economia política i finances públiques i promotor de la facultat de ciències econòmiques, socials i polítiques de Madrid 1944, de la qual fou nomenat catedràtic de teoria econòmica…

Aquesta aliança fou, fins el 1914, l’eix de la política alemanya i l’element més fix de la política europea

Fill d’un mestre d’escola Treballà com a periodista i es llicencià en dret 1853 a Madrid Entrà a la vida política protegit per Joaquín Francisco Pacheco, cap dels moderats dissidents adversaris de Narváez Participà en la preparació del moviment militar de la Vicalvarada 1854, que inicià el Bienni Progressista fou el redactor del Manifiesto de Manzanares 1854, declaració programàtica del pronunciament que prenunciava la futura Unión Liberal Com a membre d’aquesta agrupació política, fou elegit diputat a corts i designat successivament director general d’administració…