Resultats de la cerca
Es mostren 1109 resultats
martinet menut
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels ciconiformes, de la família dels ardeids, de 35 cm, que té les parts superiors negrenques, la resta ocre pàl·lid, les potes verdes i el bec groguenc.
La femella té el plomatge estriat i uns tons més terrosos S'alimenta de larves, insectes, peixets, etc És de costums crepusculars fora de l’època de cria Habita a tot Europa excepte a les illes Britàniques, a la península escandinava, a Còrsega i a Sardenya, hiverna a l’Àfrica i n'existeixen subespècies a Àsia, Àfrica, Madagascar, Austràlia i Nova Zelanda És comú als Països Catalans
gralla de bec vermell
Gralla de bec vermell
© Steve Johnson
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels còrvids, d’uns 40 cm, de plomatge negre, de bec vermell, llarg, fi i corbat cap avall i de potes vermelles.
És sociable Habita a gairebé totes les muntanyes d’Euràsia
coliformes
Ornitologia
Ordre d’ocells que comprèn individus de petites dimensions, amb mobilitat en el tercer i quart dits de les potes, de manera que poden estar dirigits cap endarrere o endavant, indiferentment.
Habiten a la zona tropical d’Àfrica L’únic gènere representant d’aquest ordre és el Colius
hampshire
Ramaderia
Zoologia
Raça ovina, originària del comtat anglès de Hampshire, caracteritzada per la pell i la llana blanques, excepte a la cara i les potes, que són d’un marró fosc o negres.
És apreciada com a molt precoç
gavina vulgar
Ornitologia
Gavina d’uns 38 cm que té el dors i les ales d’un gris clar, el cap de color castany i el bec i les potes d’un roig carmí.
Habita a les costes i terra endins del centre d’Europa, i a l’hivern és comuna als Països Catalans
prosoma
Anatomia animal
Aracnologia
Regió anterior del cos dels aràcnids, en la qual hi ha els quelícers, els pedipalps i els quatre parells de potes inserits a la part ventral i els ulls disposats dorsalment.
tipúlids
Entomologia
Família d’insectes dípters del subordre dels nematòcers caracteritzats per les ales en forma de raqueta, amb les nerviacions distribuïdes homogèniament, les antenes llargues i pectinades i les potes molt llargues.
El principal representant és la típula
caràdrids
Ornitologia
Família de caradriformes, integrada per ocells limícoles de dimensions mitjanes, amb les potes llargues i primes; el dit posterior manca o és rudimentari, i tenen el bec curt, recte i punxegut.
Són de colors, en general, poc vistosos són bons nedadors i habiten a les costes marines i llocs pantanosos Els seus representants són estesos per tot el món
aguará-guasú
Aguará-guasú
Press-office.fc.de (cc-by-sa-3.0)
Mastologia
Mamífer carnívor de la família dels cànids, de color rogenc, semblant a un llop, però no tan corpulent, amb el pèl i les potes molt llargs, orelles grosses i musell afinat.
Habita el Brasil, el Paraguai i el nord de l’Argentina Té hàbits nocturns i s’alimenta d’animals petits i d’algunes fruites
xurro | xurra
Ramaderia
Dit de l’ovella que té les potes i el cap coberts de pèl gruixut, curt i rígid i que té la llana més curta i grossera que la del bestiar transhumant.