Resultats de la cerca
Es mostren 7009 resultats
Auto Moto

Portada del núm. 128 (maig del 1929) de la revista Auto Moto
Biblioteca de l’Esport
Automobilisme
Motociclisme
Publicacions periòdiques
Revista d’automobilisme i motociclisme publicada a Barcelona entre el 1918 i el 1932.
Editada pel Reial Automòbil Club de Catalunya i el Reial Moto Club de Catalunya, oferia informació sobre els reglaments de les competicions, ressenyes de curses i articles de tècnica Es publicà en dues etapes entre el 1918 i el 1929 i entre el gener i el desembre del 1932 En aquesta última etapa es publicà absorbida per la revista del món del motor HP , esdevenint HP Auto Moto , i incorporant el subtítol Revista mensual técnica y deportiva de automovilismo, motociclismo y órgano del Automóvil Club y del Moto Club de Cataluña Editada en castellà, amb unes 36 pàgines…
La Semana Deportiva
Esport general
Jocs esportius celebrats a Barcelona l’any 1907.
Organitzats a iniciativa de Mundo Deportivo , fou la primera vegada que Barcelona acollí una mostra competició dels diversos esports practicats a la ciutat També foren coneguts com a grans festes esportives de Barcelona i hi collaboraren alguns dels clubs i gimnasos més destacats i els primers intents d’entitats federatives Entre d’altres, hi participaren el Reial Automòbil Club de Catalunya, el Cercle Eqüestre, el Club Velocipèdic de Barcelona, el Reial Club de Polo, el Club Tiro al Pichón de Barcelona, l’Associació de Clubs de Football, l’Associació de Lawn Tennis…
veguer
Història
Funcionari reial dels ducats catalans de Grècia, amb una funció semblant a la dels castellans i capitans.
Teòricament, l’ofici era triennal Hi hagué tres vegueries, amb molt poques notícies de llurs titulars Atenes Guillem Sesplanes, 1321 Galceran de Peralta, 1370/71-74 i 1377-79 Bernat de Vic, 1374-77, Tebes Guillem de Puig, 1331 Joan de Lloria, 1359 Albert de Bonacolsis, 1366-69 Nicolau d’Ardonyo, 1369-72 i 1375-78 i Levàdia Guillem d’Almenara, 1366 i 1373-79 Guillem Frederic d’Aragó, 1366 Gilbert Vidal, 1374
rei d’armes
Història
Oficial reial, antigament anomenat herald, i que tenia al seu servei altres oficials anomenats farauts o porsavants.
Amb les funcions de l’antic herald tenia la de denunciar la guerra i publicar la pau, assistir a les cerimònies reials i distingir i determinar els escuts dels llinatges i les famílies La seva actuació fou regulada per disposicions dels anys 1593, 1652, 1761, 1802, 1805 la Novíssima Recopilació, 1915 i 1951 La seva tasca principal és de certificar escuts d’armes i crear-ne de nous Tenen l’obligació de portar un registre de les certificacions aquests càrrecs són coberts per oposició entre llicenciats en dret i depenen del ministeri de justícia
príncep de la sang
A França, des de Carles V, tots els agnats legítims de la casa reial seguint un ordre.
Museu del Patriarca
Museu
Museu de València situat al Reial Col·legi del Corpus Christi, fundat pel patriarca sant Joan de Ribera.
Té l’origen en les colleccions d’art del fundador s XVI, enriquides per importants donacions posteriors Fou obert al públic el 1953 Destaquen les taules renaixentistes de Vicent Joan Macip i un tapís sobre dibuix de Pere de Campaña De la collecció del patriarca tenen especial interès les obres del Greco i de Luis de Morales El tríptic de la Passió, de Dirk Bouts, té una vàlua artística excepcional El museu reuneix un importantíssim conjunt de pintura renaixentista i barroca
faldistori
Tecnologia
Seient reial o pontifical, baix i sense respatller, sovint plegable, que era emprat a l’edat mitjana.
Musée du Louvre

Piràmide de vidre a l’entrada del Louvre
© Colin Cushman/stock.xchng
Museu
Museu instal·lat a l’antic palau reial del Louvre, a París, a la vora dreta del Sena.
Té la categoria de museu nacional de França i és un dels més grans del món Francesc I, el 1527, féu enderrocar l’antic palau medieval construït per Felip August i encarregà a PLescot i JGoujon 1546 la construcció del nou palau, del qual feren el costat SW del Pati Quadrat La Gran Galeria i la Petita Galeria foren edificades sota Caterina de Mèdici i Enric IV Durant el regnat de Lluís XIII i Lluís XIV, JLemercier i LLe Vau acabaren el Pati Quadrat, i ChPerrault féu la columnata ChPercier i PFontaine projectaren l’ala del carrer de Rivoli, durant el Primer Imperi, i, durant el Segon, el palau…
el Tinell
Història
Sala principal, dita també Cambra de Parament, del Palau Reial Major de Barcelona, obra de Guillem Carbonell
.
La sala té 17 m d’amplària per 33,5 de llargada, és coberta per sis arcs de diafragma de mig punt i decorada pel pintor Jaume Desfeu Compta encara amb finestres datables al s XI i adoptà l’actual disposició al s XIV per iniciativa de Pere III Fou la sala de corts, banquets i solemnitats, i Ferran II i Isabel I de Castella hi reberen Colom quan tornà del seu primer viatge a Amèrica Actualment serveix de sala de concerts, exposicions i altres manifestacions artístiques i culturals Descoberta el 1937, forma part del Museu d’Història de la Ciutat Hi foren descobertes unes importants pintures de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina