Resultats de la cerca
Es mostren 3691 resultats
Esquerra Unida i Alternativa
Política
Formació política creada el maig del 1998.
Sorgí a partir de diversos collectius escindits d’ Iniciativa per Catalunya-Verds , com el PSUC-viu o el collectiu Roig-Verd-Violeta També integrà el PCC i alguns grups alternatius, llibertaris i republicans Malgrat ser una formació política autònoma, és el referent polític a Catalunya d’Izquierda Unida, que en promogué la constitució En les eleccions municipals del 1999 aconseguí representació en alguns ajuntaments importants com el de Badalona o l’Hospitalet de Llobregat No obtingué representació parlamentària ni en les eleccions al Parlament de Catalunya del 1999…
Christian Bourquin
Christian Bourquin
Política
Polític.
Diplomat enginyer en topografia per l’Escola Nacional d’Arts i Indústries d’Estrasburg 1977, aquest mateix any entrà a treballar a l’Ajuntament de Montpeller, on, en estreta collaboració amb l’aleshores alcalde Georges Frêche , participà durant els tretze anys següents en la gran transformació urbanística de la ciutat El 1989 retornà al Rosselló, on es féu càrrec de l’Oficina Pública d’Habitatge i Urbanització dels Pirineus Orientals L’any 1992 fou elegit cap de la Federació del Parti Socialiste d’aquest departament, i en promogué la reactivació, augmentant substancialment la …
Aliança Lliure Europea
Política
Partit polític d’àmbit europeu constituït el 2004.
Té l’origen en la federació del mateix nom fundada el juliol del 1981 a partir de la Declaració del Conveni de Brusselles, precedida de la Declaració de Bastia 1979, signades per vuit partits nacionalistes i regionalistes democràtics Defensa una Europa dels pobles davant les dificultats de les nacions sense estat i les minories nacionals d’obtenir representació en l’entramat dels estats nació tradicionals El 2018 tenia 35 membres, entre els quals hi havia Esquerra Republicana de Catalunya ERC, Unitat Catalana Catalunya del Nord, la Federació Socialista de Mallorca i el Bloc…
parell de forces
Parell de forces . Representació del moment del parell M en un volant (d distància entre les rectes d’aplicació de les forces F i -F)
© Fototeca.cat
Física
Sistema constituït per dues forces d’igual mòdul, paral·leles i de sentit contrari (i, per tant, de resultant nul·la) i tals que les rectes d’aplicació no són coincidents.
Un parell de forces és caracteritzat per l’anomenat moment del parell , que és un vector el mòdul del qual és el producte del mòdul de les forces del parell per la distància que separa les rectes d’aplicació, és perpendicular al pla de parell i el seu sentit és el sentit en què avança un cargol que giri en el sentit que indiquen les forces del parell
orbital molecular
Representació tridimensional de dos orbitals (de nombres quàntics n=2,l = 1 (p) i m=1(a), i n =3,l = 2 (d) i m = 0 (b)) de l’àtom d’hidrogen en prèsencia de camp magnètic extern: assenyalen dos estats energètics de l’electró i la regió al voltant del nucli on és més probable de trobar l’electró en cadascun d’aquests dos estats (els valors de l i m determinen les dimensions, la forma i l’orentació de l’orbital): els caolors respresenten els signes + o - que pren la funció d’ona
© Fototeca.cat
Química
Cadascuna de les funcions d’ona, solució de l’equació de Schrödinger, associades a un electró que forma part d’una molècula.
Presenten les mateixes característiques matemàtiques que els orbitals atòmics Són de natura policèntrica i constitueixen en ells mateixos una interpretació de l’enllaç químic La descripció de l’estructura molecular mitjançant l’ús d’orbitals moleculars és coneguda com a teoria de l’enllaç dels orbitals moleculars , i consisteix a considerar inicialment la molècula com un conjunt de nuclis amb ordenació pròpia, determinar els diversos orbitals de nuclis i omplir els orbitals multicèntrics així obtinguts amb els electrons de la molècula, mitjançant un procediment anàleg al seguit per a establir…
estel
Representació de 39 dels 50 estels més pròxims al Sol, amb el tipus espectral corresponent (si l’estel és doble o triple, el tipus espectral és el del component A)
© Fototeca.cat
Astronomia
Qualsevol dels astres que brillen al firmament amb llum pròpia.
Els estels no lluen tots amb la mateixa intensitat numèricament hom diu que els estels més brillants tenen una magnitud aparent de +1, i els menys brillants observables a ull nu, una de +6 Hom reserva la magnitud 0 per a uns pocs estels excepcionalment brillants, i les magnituds negatives, per als planetes més pròxims a la Terra L’energia rebuda d’un estel de primera magnitud és 100 vegades més gran que la rebuda d’un estel de sisena magnitud A partir d’això hom defineix l’escala de magnituds de tal manera, que, quan dos estels difereixen en una unitat de magnitud, les corresponents energies…
audició
Representació esquemàtica de les característiques d’intensitat i de freqüència de l’oïda humana (nivell de referència: -73,8 dB rerefit a 1 din/cm2)
© Fototeca.cat
Biologia
Percepció d’ones sonores per un animal.
Implica sempre l’existència d’uns òrgans receptors, d’uns nervis auditius i d’uns ganglis o centres nerviosos que transformen l’estímul mecànic de les ones en sons acústica Només els animals més evolucionats insectes i vertebrats posseeixen òrgans diferenciats capaços de percebre ones sonores i transmetre'n l’excitació als centres nerviosos superiors els òrgans receptors del so van sempre associats als òrgans de l’equilibri En els insectes hom troba òrgans timpànics situats a diferents parts del cos, especialment a les tíbies i a les bases de les antenes la percepció sovint és limitada a les…
trigonometria
1, circumferència de referència per a la definició de les raons trigonomètriques; 2, representació gràfica de les línies trigonomètriques; 3, símbols emprats en la resuloció de triangles
© fototeca.cat
Matemàtiques
Part de la matemàtica inicialment dedicada a l’estudi de les relacions entre les amplituds dels angles i les longituds dels segments que llurs costats determinen en les rectes que tallen.
La trigonometria es basa en les propietats de les anomenades raons trigonomètriques , que són definides a partir d’un punt P x,y d’una circumferència de centre O i per l’angle α que forma el radi r = OP amb l’eix OX , mitjançant els sis quocients següents sin α = y/r sinus cos α = x/r cosinus tg α = y/x tangent cotg α x/y cotangent sec α = r/x secant cosec α = r/y cosecant Quan el punt P és a una distància r = 1 de l’origen O , el valor absolut d’aquestes raons és representat per la longitud de certs segments anomenats línies trigonomètriques , respectivament, fàcils de traçar A partir de…
tauromàquia
Representació de la fase dels picadors en una cursa de braus del segle XIX segons el quadre La suerte de varas, de Francisco de Goya (Real academia de Bellas Artes de San Fernando)
© Corel Professional Photos
Tauromàquia
Conjunt de regles i de convencions de la correguda de bou, d’origen castellà (corrida), que s’establiren a partir de la fi del s. XVII i que, successivament augmentades, regeixen a les places de toros de l’Estat espanyol i de diversos països de l’Amèrica Llatina.
El primer tractat del final del s XVII, d’autor desconegut, escrit en prosa i en vers, fa referència únicament al toreig a peu representa el declivi del toreig a cavall, a causa del progressiu abandó de l’aristocràcia, que tradicionalment el practicava, i de la preponderància creixent de les actuacions a peu, originàriament secundàries i reservades als patges, però que acabaren per esdevenir el centre de l’espectacle Es tracta d’un recull d’exercicis, tècniques i consells per a enfrontar-se amb el toro durant la correguda, considerada no pas com un art, sinó simplement com un esport, però ja…
sinterització
Tall vertical de la instal·lació completa de sinterització (a l’esquerra) i representació simplificada de la màquina de sinteritzar de Dwight-Lloyd (a la dreta)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Aglomeració de pólvores d’un metall o més i, eventualment, d’altres matèries, per l’acció de la calor i de la pressió.
Consisteix a premsar la mescla de pólvores, de manera que formi un bloc, i a sotmetre-la a l’acció de la calor en un forn elèctric, en una atmosfera no oxidant fins a obtenir una massa emmotllable i, posteriorment, un cop obtingudes les peces per emmotllament, tornar-la a sotmetre a una temperatura superior a l’anterior per tal d’obtenir un enduriment permanent Les peces obtingudes per sinterització són poroses i els porus poden ésser omplerts amb altres metalls o, més generalment, amb lubrificant, com és el cas de les peces autolubrificadores