Resultats de la cerca
Es mostren 2934 resultats
Andrej Aleksandrovič Ždanov
Història
Política
Polític soviètic.
Membre del comitè central del partit comunista soviètic 1927, fou nomenat 1934 cap del partit a la zona de Leningrad Estalinista fidel, intervingué en el Congrés Literari Pansoviètic del 1934, i formulà les bases de la mobilització total de la cultura al servei de l’estat soviètic Durant la Segona Guerra Mundial dirigí la resistència de Leningrad, assetjada pels alemanys Tercer secretari del partit, després de Stalin i Malenkov, el 1946 dirigí una campanya contra les manifestacions culturals i artístiques que no seguien les normes del realisme socialista
Gunther Weisenborn
Teatre
Dramaturg alemany.
És conegut també pels pseudònims d' Eberhard Foerster i Christian Munk Exiliat a l’Argentina 1930, tornà a Berlín 1937 i més tard lluità en el moviment de resistència contra el feixisme i fou empresonat 1942-45 Després de la Segona Guerra Mundial fundà, juntament amb K-HMartin, el Hebbel-Theater a Berlín, i edità la revista Ulenspiegel 1945-47 La seva obra ofereix una temàtica històrica i de crítica social Cal destacar-ne el drama Die Illegalen ‘Els illegals’, 1946, que recull la seva pròpia experiència, i el seu Memorial 1947
mini
Pintura
Mineralogia i petrografia
Química
Substància pulverulenta, de pes específic 9 i d’un color que va del taronja al vermell segons les dimensions de les partícules.
El mini natural no presenta una simetria definida En la indústria hom l’obté per escalfament de plom al voltant dels 500°C primerament es forma litargiri PbO, el qual, per posterior oxidació, es transforma en mini És insoluble en aigua i molt resistent als àcids minerals Antigament el mini fou molt emprat com a colorant per a tintes i pintures actualment hom l’utilitza en la fabricació de vidre de plom, en la preparació d’esmalts i vernissos sobretot pel seu poder cobrent i per la seva resistència a l’oxidació, com a fundent, etc
Bartolomé Mitre
Història
Militar
Política
Militar i polític argentí.
Residí a l’Uruguai, Bolívia, Xile i el Perú 1846-51, i el 1852 s’uní a Justo Urquiza contra la dictadura de Rosas, però rebutjà el pla federal d’Urquiza i esdevingué el capitost de l’hegemonisme de Buenos Aires El 1862 fou elegit president tot acceptant la constitució federal del 1853 Dugué a terme una bona política administrativa, malgrat la resistència dels cacics rurals i dels federals Entrà a la Triple Aliança contra el Paraguai 1865, i el 1868 fou substituït per Domingo Sarmiento També es destacà com a escriptor
derma

Derma sota la capa de l’epidermis: a, epidermis; b, derma; c, papil·la dèrmica; d, glàndula sudorípara
© fototeca.cat
Anatomia
Capa inferior de la pell, de la qual constitueix la part més important i el substrat d’on l’epidermis i els annexos cutanis obtenen el nodriment.
És format per una associació de proteïnes fibroses i una substància matriu, les quals, per interacció, donen a la pell unes determinades qualitats de resistència i elasticitat També presenta elements cellulars diversos i xarxes vasculars i nervioses disposades en estrats parallels a la superfície Les fibres nervioses hi presenten unes terminacions especialitzades per a captar diverses sensacions En la pell humana hom pot fer clarament una distinció entre una capa superficial dentada, que s’imbrica amb les digitacions epidèrmiques, anomenada derma papillar , i una altra de…
pin
Electrònica i informàtica
Tipus de díode en el qual una capa de material intrínsec o poc dopat i està situada entre dues capes més dopades, una p i l’altra n.
A causa del poc dopatge de la zona i , la majoria del potencial aplicat al díode recau en aquesta regió, la qual dóna lloc a una característica intensitat-voltatge molt interessant, tant en el cas de polarització directa com en el cas de polarització inversa a baixes freqüències es comporta de forma similar a una junció p-n, però a altes freqüències es comporta com una resistència variable Per raó d’aquestes especials característiques, el díode pin té un gran nombre d’aplicacions, sobretot en circuits de microones
peneplà
Geomorfologia
Gran superfície planera amb molt poques desnivellacions.
Els interfluvis del peneplà, planers i poc elevats, dominen les valls corresponents amb un pendent molt suau El peneplà és de fet el resultat de l’acció erosiva sobre una vasta estructura rocallosa, és a dir, la conseqüència final de tot un cicle d’erosió que, segons la teoria de Davis —creador del terme— comporta tres fases o estadis essencials joventut, maduresa, senilitat En un peneplà hom troba relleus residuals com els monadnocks , originats per causa de llur major resistència a l’erosió härtling o perquè es troben bastant allunyats de les valls importants fernling
Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya
Museologia
Xarxa del Memorial Democràtic que té per objecte la recuperació del patrimoni i els espais de memòria vinculats als fets històrics esdevinguts en el període comprès entre la Segona República i la lluita antifranquista, passant per la Guerra Civil, la repressió i l’exili.
Creada el 18 de febrer de 2010, agrupa els espais que constitueixen un patrimoni memorial, tangible i intangible, representatiu de la lluita i els conflictes per la consecució dels drets i les llibertats democràtiques, des de la proclamació de la Segona República fins a la Transició Inclou museus i altres centres expositius, patrimoni recuperat in situ trinxeres, búnquers, espais de dol i fosses comunes, etc, camins de memòria rutes de l’exili, camí de la llibertat, etc, llocs i espais de resistència, arxius i centres de documentació, i monuments memorials
aleta marginal
Transports
Superfície aerodinàmica muntada a l’extrem longitudinal de les ales d’alguns avions i aproximadament perpendicular al pla d’aquestes.
La seva secció té la forma d’un perfil aerodinàmic lleugerament concavoconvex, amb la part còncava cap enfora, de tal manera que els remolins generats pels extrems respectius de l’ala i l’aleta girin en sentits oposats Així, hom aconsegueix que la resistència aerodinàmica de l’ala disminueixi fins en un 14% En alguns avions comercials aquestes superfícies prenen la forma d’una extensió en el mateix pla de l’extrem o punta de l’ala, amb un angle de fletxa més accentuat que el d’aquesta
barrera del so
Transports
Conjunt de fenòmens aerodinàmics que apareixen en el desplaçament d’un mòbil al si d’un gas a velocitats pròximes a la del so, generalment entre Mach 0,8 i Mach 1,2.
Quan un avió vola a aquestes velocitats, la resistència augmenta violentament en relació amb els valors que té quan la velocitat és inferior a Mach 0,8, la sustentació aerodinàmica disminueix molt i la reculada brusca del punt d’aplicació d’aquesta força provoca un gran moment de picat A més, l’aparició d’ones de xoc en punts de l’ala i del buc on la velocitat relativa de l’aire és igual a la del so provaca vibracions, inversió de comandaments i defectes en l’estabilitat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina