Resultats de la cerca
Es mostren 2029 resultats
castell de Farners

El castell de Farners vist des de l’ermita homònima
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Castell
Antic castell del terme de Santa Coloma de Farners (Selva), al cim d’un turó granític (422 m alt.) dels contraforts orientals del massís de les Guilleries, a l’oest de la ciutat.
Es conserven els murs del recinte trapezoidal i especialment, al centre, la notable torre de l’homenatge una fortificació o avançada del castell s’estenia cap al turó del Vent, al nord Esmentat ja a mitjan segle XI com a feu dels vescomtes de Cardona, la castlania fou detinguda per la família Farners, succeïda des al segle XIII pels Vilademany el patrimoni passà al segle XVIII als comtes d’Aranda Fou ocupat pels remences 1485, i encara després de la sentència de Guadalupe, el 1489, pels pagesos exclosos dels seus beneficis Al peu del turó hi ha el santuari o capella de Farners…
Miklós Radnóti
Miklós Radnóti
© Fototeca.cat
Literatura
Poeta hongarès, d’origen jueu.
El seu primer llibre fou Pogány Köszöntö ‘Salutació pagana’, 1930, caracteritzat pel goig pagà de la vida i l’experiència directa de la natura, sota el signe formal de l’expressionisme El volum Ujmódi pásztorok éneke ‘Cant de pastors de nova mena’, 1931 fou prohibit com a ofensiu a la religió A partir d’aquí la seva poesia fou cada cop més dominada per la protesta apassionada contra l’opressió social Lábadozó szel ‘Vent convalescent’, 1933 trencà amb el món de l’avantguarda i renovà el realisme del diari líric Férfinapló ‘Diari d’un home’ Meredek út ‘Camí rost’, 1938 li donà una…
Conrad Cardús i Canals

Conrad Cardús
© Fototeca.cat
Música
Clarinetista.
S'inicià amb l’orquestra La Principal de la seva vila natal Fundador de l’Orquestra Amics de la Música i primer clarinet de l’Orquestra Escales, formà part de l’Agrupació d’Instruments de Vent i el Quartet Renaixement, dirigits per E Toldrà Primer clarinet de l’Orquestra Pau Casals des de la seva creació 1920, ho fou també de la del Liceu i de la Banda Municipal de Barcelona des del 1923 El 1925 féu diversos enregistraments R Strauss, IStravinsky, J Cassadó, F von Weingartner i S Kusevickij reconegueren el seu gran talent El seu fill Conrad Cardús i Rosell Barcelona 1915, notable…
Josep Maria Madern i Sostres
Literatura catalana
Escriptor.
Cursà estudis de filosofia i lletres i es dedicà al món del periodisme Durant molts anys treballà en la ràdio Ràdio Joventut de Saragossa i a Radio Lleida, i des del 1957 i fins la dècada del 1980 a París Conreà bàsicament la narració que inicià amb el llibre de contes La gàbia i altres gàbies 1986, i continuà amb La pell de l’home 1987, premi Marià Vayreda 1986, L’intrús 1989, Algun dia anirem a Bombai 1996, L’escenari 1997, El vent de la memòria 1998, Una felicitat particular 2000, La por de l’amor 2001, La línia negra 2001, Sol a mitjanit 2003 i La vida dels somnis 2007 Publicà també…
,
Carlos Riesco Grez
Música
Compositor xilè.
Escriví les seves primeres obres quan encara era a la universitat, entre les quals destaquen Cuatro Poemas de Amor , amb text del poeta xilè Pablo Neruda, i algunes peces per a piano, com les Semblanzas Chilenas , i una Suite per a orquestra de corda Treballà a l’Institut d’Investigacions Folklòriques de la Universitat de Xile, i posteriorment marxà als EUA per perfeccionar els seus estudis Ha estat vinculat amb les activitats de la Societat Internacional de Música Contemporània L’any 1954 estrenà al Festival Internacional de Santander el ballet Candelaria , presentat també a Iugoslàvia i a…
François Morel
Música
Compositor canadenc.
Estudià a Montreal A diferència d’altres músics que continuaven els estudis a París, es quedà a la seva ciutat natal, des d’on el 1958 contactà amb E Varèse, a Nova York, relació que fou determinant per a la seva evolució musical, com es veu en l’obra per a orquestra Boréal 1959 Cofundà l’associació Musique de Notre Temps i treballà 1956-79 a la CBC com a compositor Entre d’altres, fou professor a la Universitat Laval 1979-97 Una primera etapa creativa culminà amb L’étoile noire 1962 obres com Départs 1968-69 mostren una veu més individualista i madura La segona etapa estigué marcada per l’ús…
Nadal Puig i Busquets
Música
Compositor, organista i director català.
Estudià música a l’Escolania de Montserrat Encara molt jove, a Balaguer, fundà i dirigí les entitats musicals Choral Bergusiana, Cultural Bergusiana, la Banda Municipal, la Banda Popular i la cobla La Comtal Bergusiana, formació aquesta darrera on també tocà el tible Durant cinquanta anys fou mestre de capella i organista de l’església de la Concepció, de Barcelona, fins que es retirà el 1986 Escriví música religiosa, instrumentà per a cobla balls populars i escriví nombroses sardanes, entre les quals destaquen Flor d’ametller , L’Atlàntida , Oriental , Les primeres violes , La font del…
María Rodrigo
Música
Compositora espanyola.
S’inicià en la música guiada pel seu pare, que era professor, i posteriorment estudià piano amb José Trago i composició amb Emilio Se rrano Més tard amplià estudis a Munic El 1933 ocupà la càtedra de conjunt vocal i instrumental del Conservatori de Madrid, però el 1939 s’exilià a Puerto Rico, on es dedicà a l’ensenyament i la composició La seva àmplia producció comprèn diverses òperes, entre les quals Becqueriana , Canción de amor o Diana cazadora peces per a orquestra, com Sinfonía una suite per a cors i orquestra, Caprichos de Goya música de cambra, com ara un Quartet i un Quintet per a…
Arcipreste de Hita
Música
Escriptor castellà.
Súbdit d’Alfons XI de Castella-Lleó 1312-50, és autor del Libro de Buen Amor , on cita fins a trenta-sis instruments musicals diferents setze són de corda arpa , canon i medio canon , cítola , dulcema , guitarra latina i guitarra morisca , laud , mandurria , rabel i rabel morisco , rota , salterio , sinfonía , vihuela de arco i vihuela de péndola dotze, de vent albogón , albogue , añafil , axabeba , bacín , baldosa , caramillo , flauta , odrecillo , órgano , trompa i zanfoña sis, de percussió atabal , atambor , pandero , panderete , sonajas i tamborete , i n’hi ha dos més…
magnetosfera
Meteorologia
Capa superior de l’atmosfera de la Terra, situada més amunt dels 1.000 km d’altitud, enllà ja de l’atmosfera, fins on arriba la influència del magnetisme terrestre.
Els seus límits són molt distorts per la pressió dels vents solars electrons i protons emesos pel Sol, de manera que en el costat del Sol la magnetopausa és a uns 6400 km i el camp magnètic és molt intens, i, per contrast, a la banda oposada, la magnetosfera es perd en l’espai i forma una cua magnètica d’uns 6400000 km La magnetosfera és composta pels electrons i protons del vent solar i de la radiació solar captats pel magnetisme terrestre Gràcies als satèllits, des del 1958 hom distingeix dins la magnetosfera dues anelles de radiació forta, dites cinturons de radiació de Van Allen, cap als…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina