Resultats de la cerca
Es mostren 1055 resultats
Patti Smith
Música
Cantant, poeta i compositora de rock nord-americana.
Interrompé els estudis a setze anys i treballà en la cadena d’una fàbrica Embarassada a divuit, donà el seu fill en adopció, treballà en feines diverses i el 1967 anà a Nova York, on treballà en diferents ocupacions i esdevingué companya i amant del fotògraf Robert Mapplethorpe Després d’una estada a París retornà a Nova York, on freqüentà els ambients underground i començà a collaborar amb el dramaturg Sam Shepard , actuà en obres teatrals, feu recitals de poesia, interpretà cançons, escriví i publicà reculls de poemes i prosa poètica molt influïts per Arthur Rimbaud , William Blake i el…
,
Henri Matisse
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Pintura
Pintor, dibuixant, gravador i escultor francès.
Deixeble de GMoreau De primer treballà en un estil acadèmic El trinxant 1897 Conreà l’impressionisme 1899, i fou influït per PCézanne Models al taller 1900 S'orientà 1904-05 vers el puntillisme Luxe, calma i voluptuositat Conreà el fauvisme, del qual fou el cap d’escola 1905-08 en aquest període el seu estil se simplificà grans taques de color intens separades per traços negres i línies en arabesc La joia de viure 1906 Barnes Foundation, Meiron, EUA Continuà sempre, dins una heterodòxia, fidel al fauvisme Dos viatges al Marroc 1911-13 i l’atracció del cubisme el portaren vers noves recerques…
Monika Zgustova

Monika Zgustova
© Ministeri d’Exteriors de la República Txeca
Literatura catalana
Escriptora i traductora.
Vida i obra Fugí de la Txecoslovàquia comunista amb la seva família Després d’estudiar i doctorar-se en literatura comparada a la Universitat d’Illinois, el 1983 fixà la residència a Catalunya, on exerceix com a traductora, autora de narrativa de ficció i articulista Ha donat a conèixer en català i castellà un gran nombre de clàssics de les literatures txeca i russa modernes, entre els quals obres de B Hrabal, M Kundera, V Havel, J Seifert, K Siktanc, K Čapek, J Škvorecký, A Akhmatova, M Cvetaeva, I Babel, F Dostojevskij, B Okudjava, H Raal, M Tsvetàieva, A i B Strugatski Les seves versions l…
,
Georges Moustaki

Georges Moustaki
© Festival Mil·lenni
Música
Nom amb què és conegut Joseph Mustacchi, cantant, autor i compositor francès d’origen grecoegipci.
Fill d’un matrimoni grecojueu emigrat a Egipte, s’establí a França el 1951 i cresqué en un ambient poliglot parlava grec, àrab i anglès, i la seva primera llengua era el francès En la seva primera joventut treballà en oficis diversos editor, periodista i cambrer i freqüentà els ambients artístics Començà a cantar en un estil molt influït per Georges Brassens, del qual adoptà el nom per a l’activitat musical i literària L’any 1958 fou presentat a Édith Piaf, la qual li estrenà la cançó Milord que esdevingué un gran èxit popular L’any 1961 publicà el primer disc, Moustaki títol que repetiria en…
,
Josep Lluís Moll
Música
Teatre
Actor i cantant.
Conegut per Fortunio Bonanova De jove es dedicà al periodisme, on fou redactor de “Tempo” Format a Barcelona, estudià dret a la Universitat de Barcelona i música al Conservatori Reial Com a cantant, debutà a l’Òpera de París, i actuà per tot Espanya, Itàlia i Moscou En el camp del cinema, interpretà a Barcelona el Don Juan Tenorio de Ricard de Baños 1921 Defensor teòric de l’avantguardisme signà a Mallorca el Manifest de l’Ultra 1921 amb Jorge Luis Borges, Joan Alomar i Jacob Sureda Estrenà a Barcelona el Socrate d’Erik Satie El 1923, anà a Buenos Aires, on representà Doña Francisquita,…
Cronicons Barcinonenses
Família de texts annalístics en llur majoria llatins originada, sembla, entre el 1149 i el 1153 sota l’estímul de les gestes militars de Ramon Berenguer IV a Almeria, Tortosa, Lleida i Fraga, a les quals devia fer referència l’embrió de la sèrie.
El Cronicó de Skokloster , primer i tímid intent d’ampliació, fet abans de l’any 1153, abraça del 1114 al 1149, amb una allusió no datada a la conquesta franca de Barcelona el 801 El Cronicó de Sant Cugat , ampliat amb informació ripollesa, vers la fi del s XII i amb complements que arriben fins al començament del XIII, abraça del 1082 al 1182 El cronicó dels Usatges comprèn des de la caiguda de Barcelona a les mans d’Almansor el 985 en realitat diu equivocadament 1085 fins al 1239, data aproximada de la redacció Les Chronica communia, que s’obren amb una indicació dels anys transcorreguts…
control digital
Tecnologia
Electrònica i informàtica
Control en temps real de sistemes dinàmics en el qual el controlador
o corrector és instrumentat per mitjà d’un ordinador.
El seu ús és més estès en servomecanismes, pilots automàtics, refineries i sistemes de transport públic això és a causa, d’una banda, de llur velocitat i precisió intrínseques i, de l’altra, de la millora en la fiabilitat i el preu dels ordinadors L’adveniment dels microprocessadors ha donat una empenta definitiva a l’ús del control digital que hom pot trobar avui en els automòbils, els aparells electrodomèstics i els jocs electrònics Els trets característics d’aquest tipus de control són la versatilitat poden executar tasques variades, a més de les de control la flexibilitat…
patrologia
Cristianisme
Ciència que té per objecte els antics escriptors cristians (Pares) i llurs obres, en tots els aspectes (en el doctrinal sol rebre el nom de patrística), des dels inicis (exceptuats els llibres canònics) fins al segle VII per a Occident i fins al VIII per a Orient, ordinàriament.
La patrologia sol dividir el llegat literari cristià antic en tres èpoques la prenicena , que comprèn els Pares Apostòlics, la primera catequesi i els primers documents de l’organització eclesiàstica, els apòcrifs bíblics, els gnòstics, els apologistes Justí principalment i la primera reacció antiherètica Ireneu especialment, el començament de l’exposició bíblica Hipòlit i Orígenes sobretot i els primers moralistes Climent d’Alexandria, Tertullià i Cebrià l' època d’or , de Nicea a Calcedònia, amb el desplegament de les grans escoles i amb la presència de figures extraordinàries Atanasi i…
MareNostrum

El MareNostrum, instal·lat al Centre de Supercomputació de Barcelona, dins la Torre Girona
© BSC-CNS
Electrònica i informàtica
Supercomputador fabricat per IBM amb capacitat de resoldre 40 bilions d’operacions per segon i instal·lat al Centre de Supercomputació de Barcelona.
Fou posat en marxa l’1 d’abril de 2005, i és el supercomputador més potent de l’Estat espanyol i un dels de més potència a Europa Forma part del grup líder de la infraestructura europea de supercomputació PRACE Partnership for Advanced Computing in Europe Al llarg dels anys hom n’ha augmentat la capacitat i la velocitat de càlcul amb successives versions La primera versió, el MareNostrum 1 , tenia una capacitat de 42,35 teraflops 42,35 billons d’operacions per segon Aquesta versió inicial fou succeïda pel MareNostrum 2 94,21 teraflops, que duplicaven el nombre d’operacions per…
Manuel Balasch i Recort
Historiografia
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Prevere, poeta, hel·lenista i historiador de la literatura.
Es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1953 i s’hi doctorà amb la tesi Contribución al estudio de la lengua de Juvenal , amb la qual obtingué el premi nacional Menéndez y Pelayo de tesis doctorals de lletres del 1957 Collaborà a la segona Antologia poètica universitària 1950 Cursà després la carrera eclesiàstica 1953-57 Es doctorà en teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca 1958 i amplià estudis a les universitats alemanyes de Munic i Heidelberg 1959-60 Fou catedràtic de grec als instituts de Xàtiva i de Reus i al Joan Boscà de Barcelona El 1993 esdevingué…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina