Resultats de la cerca

El primer esment del lloc de Caregue és de l’any 1124, en què Gelura, vídua de Bernat Caregue, donà al comte Bernat els béns i els drets que tenia en aquesta vila, si bé el seu castell apareix esmentat ja des del principi del segle XI L’any 1164, en la butlla del papa Alexandre III, el monestir de Gerri veu confirmada la possessió d’uns masos a Caresgue L’església de Sant Martí de Carega fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona l’any 1314, com a església parroquial del deganat de Montenartró En el llibre de la dècima del 1391, el capellà de Carega , inclòs ara al deganat de…

El primer esment conegut d’aquest indret, i per tant de l’església que li donà nom, data del final del segle X, en un document de vers l’any 970 en què els homes de Santa Engràcia ajudaren el comte Isarn a termenar un alou que aquest tenia a la vila d’Enviny El lloc de Santa Engràcia apareix esmentat en escasses ocasions en la documentació dels segles XI, XII i XIII Així, l’any 1074 és citat com a límit, a ponent, del castell de Castelgonem , i l’any 1079, com a límit, a llevant, del castell de Castellet el 1173 es documenta la donació al monestir de Gerri, per part dels comtes de Pallars…

Situada dins l’antic terme del castell de Pedra, fou una sufragània de la parròquia de Sant Sadurní de Pedra Depengué del monestir de Sant Llorenç de Morunys La primera notícia que se’n té és l’esment que es fa en la relació de parròquies del final del segle X o del principi de l’XI, continguda en l’apòcrifa acta de consagració de la Seu d’Urgell, quan s’hi fa constar que, a la vall de Lord, la parròquia de Pedra tenia la sufragània d’Argelaguer“ Petra cum Argiler ” El titular de l’església consta en una relació de béns del monestir de Sant Llorenç de Morunys, de vers l’any 1050, on es diu…

No es coneix amb certesa l’emplaçament d’aquest castell, però el més versemblant és que es trobés prop de l’església parroquial de Santa Eulàlia de Timoneda Es es mentat “ kastro Timoneta ” l’any 926 en el document de venda d’una vinya situada dins el seu terme Torna a aparèixer citat en una convinença feudal del 1047, signada entre Arnau i Bernat de Dac —possiblement fills del Dac documentat l’any 999 en la venda de l’església de Santa Margarida i el mas de la seva vora, posseïdor d’alous a Timoneda —, d’una banda, i Otmar de Sunifred, de l’altra, en virtut de la qual els…

Situació Grup de dues tombes situades a una altitud de 745 m, enmig d’un bosc de pins S’hi pot arribar des d’un D camí carreter que surt a mà dreta de la carretera d’Igualada als Prats de Rei, a uns 100 m de la cista megalítica dels Tres Reis, i que segueix la direcció E vers un mas abandonat Mapa 35-14362 Situació 31TCG818166 Necròpoli Planta de les dues tombes excavades a la roca, d’una de les quals sols es conserva la meitat Joan Enrich Es tracta de dos enterraments excavats damunt d’una roca, aïllats, amb una disposició de costat i parallels separats per uns 35 cm cal indicar…

Situació A uns 30 m a llevant del Mas de Cal Mensa i a una alçada de 646 m, podem visitar un cup excavat a la roca arenosa, envoltat de camps de conreu de cereals i tapat per unes alzines Mapa 35-14362 Situació 31TCG800179 Hi porta un camí carreter que surt a mà dreta de la carretera d’Igualada als Prats de Rei i que s’agafa enfront mateix del que mena a la Manresana Forat a la pedra Aquest cup destinat a guardar el most es va construir en una codina arenosa, té una forma cilíndrica amb un diàmetre de 2,11 m i una fondària de 2,10 m, ja que conserva a la part inferior el forat de…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Rubió Inicialment tingué funcions parroquials, les quals perdé molt aviat Les primeres notícies d’aquesta església es troben en una llista de parròquies del bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050, en la qual entre les parròquies de Sant Pere de Vim i de Sant Salvador de Miralles figura la de Viver Així mateix figura en una altra llista parroquial de mitjan segle XII Aquesta parròquia ha de correspondre a una església dedicada a sant Martí situada al castell de Rubió, si bé actualment se’n desconeix l’emplaçament…

Aquesta església és situada a la caseria del mateix nom, abans coneguda com a partida de Rubió, dalt d’un petit turonet Les seves arrels son antigues, ja que és documentada des de l’any 1148 Fou una de les esglésies penedesenques que depengueren de la canònica de Santa Maria de Solsona, tal com consta en una relació d’esglésies pertanyents a la canònica solsonina del segle XIII Aquesta vinculació amb Solsona s’allargà fins l’any 1593 El 1682 fou encomanada al rector de l’Arboç, però al segle XVIII passà a ser sufragània de Sant Pere de Castellet Sant Marçal de Castellet fou erigida en…

Dins la necròpoli del Pla dels Albats s’aixeca una construcció que alguns autors han identificat amb una església dedicada a santa Maria documentada des del segle X La primera referència d’aquesta capella sembla que caldria buscar-la en l’acta de consagració de Sant Miquel d’Olèrdola de l’any 992, en la qual es fa esment de l’església de Santa Maria, situada fora de la muralla del castell d’Olèrdola Alguns autors, sense cap fonament ni lògica, volen identificar aquesta església de Santa Maria, fora dels murs, amb l’església de Santa Maria de Vilafranca del Penedès Una altra menció de Santa…

L’antic terme de Rocamora és situat a la banda oriental del municipi, a l’inici de la vall de Sant Magí Aquest indret no apareix documentat fins l’any 1168, que Guillem de Cervelló, en el seu testament, deixà al seu fill Guillem els drets que tenia en diversos llocs, entre els quals hi havia el de Brufaganya i Rocamora, tot especificant que d’aquest darrer indret li deixava tan sols la tercera part dels seus drets amb la condició que aquesta part li fos donada després de la mort del seu germà Ramon També la nissaga dels Clariana posseïa drets al terme del castell de Rocamora, atès que l’any…