Resultats de la cerca

Mapes de tres moments de la transformació del paisatge entre els segles II aC i el segle XIII S Riera La romanització del Pla de Barcelona no comportà, a escala regional, canvis substancials en el medi fisic Gran Part de la superfície de la plana i de les serralades litorals Marina i Collserola continuaren ocupades per boscos mixtos d’alzina i roure, si bé al sector sud de la plana barcelonina el roure escassejava i l’alzina era dominant Part de les elevacions calcàries del massís del Garraf ja estaven ocupades per comunitats de garric i margalló Si bé durant aquest període s’aprecien els…

Diversos fragments de sarcòfags de Tarragona Al centre, fragments A i B del sarcòfag amb escenes de Daniel i la serp Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Es tracta de tres fragments de sarcòfags que van ser trobats a la necròpoli paleocristiana de Tarragona entre els anys 1923-27 actualment es conserven al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, a la reserva, amb els núms d’inv P 465 A, P 466 B i P 433 C, respectivament Les peces són de marbre blanc i fan, la primera, 0,15 × 0,085 m la segona 0,22 × 0,12 × 0,12 m, i la tercera, 0,2 × 0,12 m La seva…

Aquesta peça ha estat documentada sempre al presbiteri de l’església de Sant Feliu de Girona És encastada a la zona inferior oriental del costat sud del presbiteri Fa 1,9 × 0,61 m Es tracta d’un sarcòfag de marbre blanc amb dos camps estrigilats oposats, que formen una màndorla al centre, dins la qual hi ha representada una orant femenina Als extrems del sarcòfag hi ha dues figures de bon pastor que porten a les espatlles un xai, agafat per les potes amb una mà Amb l’altra mà subjecten un gerro Als peus dels bons pastors hi ha un gos que té el cap girat cap amunt L’orant vesteix stola i palla…

Deixeble de Ramón Menéndez Pidal, guanyà la càtedra de llengua i literatura espanyola de la Universitat de València 1933 que canvià, després de la Guerra Civil, per la de filologia romànica de la Universitat de Madrid Conferenciant, lector i professor visitant de diverses universitats europees i nord-americanes, entre elles l’Autònoma de Barcelona 1933-34 L’any 1948 ingressà a l’Academia Española i, del 1968-1982 en fou president també fou membre, entre d’altres, de l’Academia de la Historia 1959 Com a filòleg, historiador i crític literari utilitzà alguns dels vells mètodes positivistes, es…

Germà del violinista Enric Ainaud  i pare dels historiadors Joan i Josep Maria Ainaud i de Lasarte Començà els seus estudis a l’Ateneu Obrer de Barcelona i aviat adquirí renom com a dibuixant Formà part del grup els Negres , dintre el postmodernisme Els temes dels seus dibuixos, fets al carbó, són escenes urbanes i populars, vistes sovint amb una certa intenció social aquests dibuixos són conservats al Museu d’Art Modern de Barcelona i a colleccions privades Conreà també l’escenografia L’any 1905 creà, amb alguns dels seus amics, l’ Agrupació artística , que organitzà diverses…

Llicenciat en dret a Madrid, el 1920 ingressà a la carrera diplomàtica i exercí funcions a Viena, Mèxic, Washington, la Haia i París, la seva residència habitual a partir del 1935 Collaborador ocasional de La Revista , La Nova Revista , Quaderns de Poesia i Vida Lleidatana , és autor d’una obra variada, que integra tant l’herència del Noucentisme com el simbolisme i el neopopularisme Poc coneguda, atès que la majoria de llibres es publicaren a l’estranger, la seva poesia fou recollida el 1955 al volum Obra poètica 1924-1955 , que incloïa una selecció extreta dels reculls publicats fins…

El dispositiu intrauterí, DIU, esterilet o espiral, és un petit objecte de material flexible que, collocat a l’interior de l’úter de manera semipermanent, evita el desenvolupament de l’embaràs L’efecte del DIU consisteix principalment a crear unes condicions a l’interior de l’úter que impedeixen la implantació de les cèllules ou que podrien haver resultat fecundades Les dones que vulguin emprar el DIU han de sotmetre’s prèviament a un control mèdic per a comprovar si presenten algun trastorn que es pogués agreujar en collocarlo, o bé que en reduís l’eficàcia, com ara una infecció genital,…

Llicenciat en ciències químiques a València 1944 i en farmàcia a Madrid 1946, on també es doctorà i hi fou professor auxiliar El 1947 s’incorporà a l’equip d’investigació d’un laboratori farmacèutic a Barcelona Posteriorment, el 1952, exercí com a professor auxiliar de farmàcia a la Universitat de Barcelona, on es doctorà en farmàcia el 1954, i fou assessor d’una companyia multinacional de productes químics El 1954, traslladat a Nova York, començà a investigar sobre la quimioteràpia  experimental anticancerosa a l’Sloan-Kettering Institute for Cancer Research Es doctorà en bioquímica per la…

Estudià filosofia a Cervera i el 1756 passà al Colegio de Cirugía de Cadis, on fou deixeble de Pere Virgili, aleshores director del collegi El 1763 passà al Collegi de Cirurgia de Barcelona, on ocupà la càtedra d’anatomia, i poc temps després la direcció Treballà també a l’Hospital de la Santa Creu, del qual fou igualment director Fou pensionat pel govern de Carles III per visitar, juntament amb Marià Ribes, París 1774-77, Londres 1777, Edimburg i Amsterdam 1778 A Londres estudià amb W Saunders i amb John Hunter, en la classe del qual intervingué per donar a conèixer la veritable estructura…

Fill i successor del comte Joan I i de Joana d’Albret Durant la seva minoritat estigué sota la tutela del seu oncle el comte Mateu I de Comenge El 1434 es casà amb la infanta Elionor d’Aragó, filla del rei Joan II, i aquest els declarà successors al tron de Navarra 1455, després de desheretar el príncep de Viana i la infanta Blanca Abans de la mort 1464 d’aquesta, que retingueren al castell d’Ortès, ja s’intitulaven prínceps de Viana El 1436 renuncià, a petició del rei de França, a la qualificació de comte per la gràcia de Déu El 1453 expulsà els anglesos de la Guiena, i en recompensa el rei…