Aquesta peça ha estat documentada sempre al presbiteri de l’església de Sant Feliu de Girona. És encastada a la zona inferior oriental del costat sud del presbiteri. Fa 1,9 × 0,61 m.
Es tracta d’un sarcòfag de marbre blanc amb dos camps estrigilats oposats, que formen una màndorla al centre, dins la qual hi ha representada una orant femenina. Als extrems del sarcòfag hi ha dues figures de bon pastor que porten a les espatlles un xai, agafat per les potes amb una mà. Amb l’altra mà subjecten un gerro. Als peus dels bons pastors hi ha un gos que té el cap girat cap amunt. L’orant vesteix stola i palla, mentre que els pastors vesteixen túnica manicata cincta, amb alicula per sobre de les espatlles. A més, el de l’esquerra calça botes, sobre les quals es veuen els fasciae crurales, porta sarró i té barba, mentre que l’altre és imberbe i ha perdut tota la part inferior. Tant la figura de l’orant com la del bon pastor deriven directament de l’antiguitat pagana i foren assimilades i adaptades pels cristians, sense que forçosament (almenys al començament) haguessin de perdre el seu caràcter al·legòric de representació de les virtuts que posseïa el difunt. En aquest sentit, el bon pastor devia representar la Philantropia o ajuda al pròxim, mentre que l’orant devia significar la Pietas o pietat. Amb tot, no podem negar, però, el possible rerefons cristià en la peça gironina, especialment pel que fa a la figura de l’orant, en la qual, ateses les seves reduïdes dimensions, no seria del tot refutable veure una representació de l’ànima de la difunta.
Es tracta d’una peça procedent dels tallers de Roma que, com demostra el tipus de tractament dels rostres i de les indumentàries dels personatges, correspon cronològicament a l’època tetràrquica tardana o preconstantiniana (vers els anys 305-312).
Bibliografia
- Fita, 1876, XXV, pàg. 138, nota 2; Botet i Sisó, 1896, V, pàgs. 159-163; Monsalvatje, 1904, pàgs. 236-237: Puig i Cadafalch, Falguera, Goday, 1909-18, vol. I, pàgs. 278-279; Bonnet, 1911, pàgs. 20-22; Wilpert, 1929-32, vol. II, tav. 61.1, pàg. 80; Gerke, 1940, pàg. 342; Pla I Cargol, 1946, pàg. 93; Bovini, 1954, pàgs. 77-82; Palol, 1967. pàgs. 292-293; Sotomayor. 1973, pàgs. 37-41 i 1975, pàgs. 19-22; Boehden, 1995.