Resultats de la cerca
Es mostren 10638 resultats
Francesc Camprodon i Safont
Teatre
Poeta i autor dramàtic.
Estudià dret a Cervera i a Alcalá de Henares i es llicencià a Barcelona el 1838 Publicà poemes de circumstàncies a El Vapor i El Guardia Nacional i, després de l’exili passat a Cadis per les seves idees liberals, on tractà l’actor José Valero, escriví Amor de hombre 1851 i un dels èxits més importants de l’escena del seu temps, Flor de un día 1851, que tingué continuïtat a Espinas de una flor 1852, drames renovadors de la línia liricosentimental, novellats el 1862 per Manuel Angelon Estrenà més de vint sarsueles, originals o adaptades, entre les quals destaquen Tres para una 1853, amb…
,
Francisco Cabarrús
Economia
Història
Financer i polític al servei de la monarquia hispànica.
Comte de Cabarús S'establí a Saragossa a casa d’un comerciant català, Gelabert, amb la filla del qual es casà, i a Madrid, com a fabricant de sabons A la seva iniciativa es degué la creació del Banco de San Carlos 1782, el primer banc oficial de la monarquia, del qual fou director, i de la formació de la Compañía de Filipinas 1785 —fusió de la Companyia de Comerç de Barcelona i de la Compañía Guipuzcoana de Caracas—, que monopolitzà el comerç amb Àsia Des del 1783 fou conseller de finances A la mort de Carles III perdé la seva influència hagué de dimitir la direcció del banc, fou denunciat a…
Lluís Farré i Magre
Filosofia
Filòsof i professor.
Estudià filosofia i teologia a les universitats de Barcelona i Madrid El 1932 emigrà a l’Argentina, on es llicencià en filosofia a la Universitat Nacional de Córdoba, en la qual també es doctorà 1944, amb la tesi Teoría de los valores y filosofía antigua Fou professor a la Universitat de Tucumán i a la Universitat Nacional de La Plata, on exercí com a catedràtic i professor filosofia, en el camps històric, estètic i antropològic Entre la seva obra publicada, cal remarcar, a diverses èpoques, nombrosos estudis d’història de la filosofia Vida y pensamiento de Jorge Santayana 1952…
Alonso Berruguete
Escultura
Pintura
Escultor i pintor castellà; fill de Pedro Berruguete.
Entre el 1508 i el 1516, aproximadament, treballà a Roma i a Florència, i fou ajudat per Miquel Àngel, el qual influí decisivament en la seva formació artística A aquesta època hom ha atribuït un grup de pintures d’un manierisme precoç Quan en tornà 1517, estigué vinculat, com a pintor del rei , a la cort de Carles V, per a la qual dugué a terme diversos encàrrecs de pintura i escultura, però no aconseguí de consolidar el favor de l’emperador i, després del 1526, restà definitivament apartat del cercle cortesà A partir d’aleshores es dedicà, a Valladolid, principalment a l’escultura Els seus…
Barlaam i Josafat
Tema literari que exemplifica la intercomunicació cultural entre l’Orient i l’Occident.
Amb el títol de Salita Vistava existí una llegenda índia, escrita en sànscrist, que tractava de la vida del Buda aquest, en un determinat episodi, feia quatre encontres amb un vell, amb un malalt, amb un mort i amb un asceta i en deduïa les corresponents conseqüències morals La llegenda, a través d’unes traduccions georgianes, arribà a la literatura grega, i Eutimi n'escriví una versió vers l’any 1000 El protagonista és ara Josafat, fill del rei Abenner, que, educat en el luxe i el plaer, a través de tres encontres coneix la realitat de la sofrença i de la mort, i gràcies a les explicacions…
Apocalipsi
Representació de l’Apocalipsi en una miniatura del Beatus de la Seu d’Urgell
Museu Diocesà de la Seu d’Urgell
Escrit profètic de l’evangelista sant Joan, enviat en forma de carta a les esglésies de la província romana d’Àsia.
Segons la tradició dels segles II i III aquest Joan era apòstol, autor també del quart evangeli segons la mateixa tradició Treta la salutació i la conclusió en forma de carta, l’opuscle es divideix en dues parts desiguals La primera es refereix a la situació present de les comunitats cristianes d’Àsia la segona, a una persecució insidiosa i sagnant, que era a punt de començar Totes dues parts es proposen de mantenir la fidelitat dels creients, anunciant-los el desenllaç darrer d’aquella història El sentit del llibre sembla impenetrable, però queda clar quan hom pren com a clau l’…
Manuel Barba i Roca
Agronomia
Dret
Advocat i agrònom.
De família de metges i terratinents, es doctorà en dret a Cervera i fou un representant típic de la moderada i pràctica illustració catalana Resident habitual a Vilafranca, actuà a l’audiència barcelonina Ingressà el 1781 a l’Acadèmia de Jurisprudència amb un Discurso sobre los Pleitos , editat posteriorment, on remarcava que la illustració i un govern moderat abreujarien la durada dels plets El 1786 ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts, on, amb Josep Albert Navarro-Mas i Marià Oliveres, formà un corrent d’opinió agrarista d’importància Hi llegí set memòries, de les quals…
Pere Balañà i Espinós
Cinematografia
Economia
Tauromàquia
Empresari de cinema i d’espectacles taurins.
Començà treballant a la vaqueria familiar, prop de la plaça de Las Arenas, on s’introduí en el negoci del toreig després del 1939 controlà les places de braus de Barcelona, de Palma i altres del Principat, i molts dels principals cinemes barcelonins S’inicià com a empresari de l’Avenida de la Luz 1943-92, un local situat al passatge subterrani de la Llum El 1949 convertí el Principal Palacio teatre Principal en cinema Amplià la xarxa amb el Poliorama, el Borràs 1953 i l’emblemàtica sala Coliseum 1958, que inicià una nova etapa amb l’estrena d’ Amor i xerrameca Amore e chiacchiere , 1957,…
,
Alfredo Landa Areta
Cinematografia
Teatre
Actor de cinema castellà.
Començà a estudiar dret a Sant Sebastià, on participà en la fundació del Teatro Español Universitario TEU Abandonà la carrera i es traslladà a Madrid per dedicar-se a la interpretació i debutà en el cinema el 1962 Molt popular gràcies als papers còmics que interpretà en nombroses comèdies cinematogràfiques, donà lloc a un estil humorístic propi batejat com a landisme Des del final dels anys setanta, però, li fou reconegut el seu gran talent gràcies a la seva participació en films de més entitat Hom pot destacar de la seva filmografia en total més de 140 pellícules, El verdugo 1963 de LG…
Antonio Buero Vallejo
Teatre
Dramaturg castellà.
Fou empresonat el 1939 a conseqüència de la seva participació en la guerra civil Més tard dubtà entre el camí de la pintura o el del teatre L’estrena 1949 de l’obra Historia de una escalera donà lloc a la reaparició d’una problemàtica realista i crítica, absent en l’escena castellana des del 1939, i influí damunt els autors posteriors Amb En la ardiente oscuridad 1950, per contra, vorejà la metafísica La seva obra planteja els obstacles que limiten la condició humana i que o són externs, i ací s’inscriu el seu vessant social i polític, o interns, i ací la seva ambigüitat…