Resultats de la cerca

Molts dels sons d’interès musical no són estacionaris, sinó que varien amb el temps El primer sistema d’anàlisi que dona una percepció acurada d’aquestes variacions és proporcionat per l’oscilloscopi, instrument que permet visualitzar la forma de l’ona elèctrica que genera un micròfon, la qual bàsicament es correspon amb l’ona sonora d’origen L’oscilloscopi és de gran utilitat en l’estudi dels fenòmens transitoris del so, com els atacs i les envolupants de l’ona sonora El freqüencímetre mesura el to o freqüència d’un so Els primers models constaven d’un micròfon i d’un amplificador que…

Fill d’un terratinent viticultor i net, per part de mare, d’un vell revolucionari que l’influí ideològicament S'installà a París el 1839 Pot ésser considerat un autodidacte, format al Louvre en la còpia dels venecians del segle XVI, de Velázquez i de Rembrandt La seva primera etapa fou marcada pel Romanticisme Els amants feliços, 1844, i L’home de la pipa, 1846, museu de Montpeller el 1844 fou admès al Salon pel seu Autoretrat amb un gos negre Petit Palais, París Intuí el canvi de mentalitat que portà el positivisme i el 1849 pintà Els picapedrers Dresden, destruït durant la Segona Guerra…

Començà a dibuixar i treballar amb metalls a l’obrador patern, on valorà Gargallo, i a l’Escola Massana a la Central School of Arts and Crafts de Londres conegué l’obra de Henry Moore en aquest període conreà també la pintura Prengué part en la Biennal Hispanoamericana del 1955 Exposà 1959 individualment a Lausana Suïssa, on visqué un període clau de la seva formació treballant a la foneria Medicci Es presentà a diverses collectives europees i als salons de Maig barcelonins, on obtingué els premis Manolo Hugué 1960 i Ramon Rogent 1961 Exposà a Munic 1963, on rebé la medalla d’or de l’estat de…

Estudià a la Universitat de Cracòvia 1491-94 sota el mestratge del matemàtic Wojciech Brudzewski Viatjà per Itàlia i s’inscriví a la Universitat de Bolonya 1496-99, on estudià dret, medicina, grec i filosofia, i treballà com a assistent de l’astrònom Domenico da Novara El 1500 anà a Roma, on explicà un curs de matemàtiques i astronomia, i el 1501 tornà a la seva pàtria i prengué possessió d’una canongia de la catedral de Frauenburg, càrrec obtingut gràcies a l’ajut del seu oncle Lucas Watzelrode Malgrat el seu càrrec, retornà a Itàlia, aquest cop a Pàdua 1501-06, per estudiar dret i medicina…

Vida Rebé estudis eclesiàstics a València, i es formà musicalment a les ciutats de València, Madrid i París Conegut bàsicament per la seva faceta investigadora i musicològica, entre els seus treballs cal destacar Organistas valencianos de los siglos XVII y XVIII 1962, La música en Valencia durante el siglo XVII 1966 i Ambrosio Cotes su paso por la catedral valentina 1971 També es dedicà a l’edició d’obres d’altres autors, com les composicions de Joan Baptista Comes i Rafael Anglès i Ambrosio Cotes i les obres vocals de Joan Baptista Cabanilles Obras vocales de Juan Bta Cabanilles , 1971…

Estudià música de manera autodidàctica i amb professors privats, i al mateix temps realitzà estudis de literatura i filosofia a la Universitat de Buenos Aires El 1950 fou un dels fundadors de la Cinemathèque Argentine El 1955 dirigí l’Òpera de Cambra del Teatro Colón de Buenos Aires El 1956 es traslladà a Alemanya, on collaborà en l’estudi de fonologia de la ràdio de Colònia i dirigí concerts de música contemporània amb l’Orquestra de Cambra de Renània, i del 1960 al 1966 impartí conferències als Cursos de Darmstadt El 1968 dirigí els cursos escandinaus per a la nova música a Göteborg, i l’…

Es formà al seminari de Vic en contacte amb J Gudiol i Cunill Ordenat de sacerdot el 1926, estudià a Roma al Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana 1926-30, on es doctorà amb la tesi Il titolo di San Clemente in Roma Tornà a Vic i fou nomenat conservador adjunt efectiu des del 1931 del Museu Episcopal i arxiver municipal de la ciutat El 1936 passà a Roma, on exercí 1937-41 la càtedra d’arquitectura cristiana a l’Istituto di Archeologia Cristiana Novament a Vic 1941, adjuntà als seus càrrecs anteriors el de professor del seminari, i des del 1944, el de director dels arxius capitulars El…

Fill de Jordi Joan Entre l’any 1416 i el 1418 dugué a terme la decoració de la façana gòtica del Palau de la Generalitat de Barcelona, amb el formós relleu de sant Jordi matant el drac, les expressives gàrgoles i els permòdols Feu la primera clau de volta, després del cimbori, a la nau principal de la catedral de Barcelona, amb la figura de Déu Pare 1418 El 1426 es feu càrrec de l’altar major de la seu de Tarragona, la predella del qual, decorada amb relleus de la vida de santa Tecla, és la seva obra mestra i una de les més importants de l’art medieval català El 1434 emprengué l’execució de…

Vida i obra Hagué de combinar el treball amb l’estudi, tot maldant per escriure Fou contractat com a autor pel Teatre Nacional de Bergen 1851, i com a director pel Teatre Noruec de Cristiania 1857 Cansat de l’oposició que hom li feia, s’exilià a Itàlia i a Alemanya 1864-91 Iniciada la seva obra amb Catilina 1850, s’imposà amb Brand 1866 D’una gran penetració psicològica i d’una tècnica dramàtica molt afinada, creà una obra important d’una gran influència en el teatre posterior i molt discutida, catalogable en tres fases En la primera, de tema històric i folklòric, molt poètica, produí Brand…

Vida i obra Tot i treballar en el negoci familiar de materials de construcció, desenvolupà una gran vocació creativa i cultural, amb un interès especial pel cinema, la pintura i la literatura Des de finals del franquisme, formà part activa d’un nucli cultural a Campos, i participà en esdeveniments com els Cicles de Conferències de 1966, els recitals de Nova Cançó del 1967 i les Festes de les Lletres dels anys setanta Fou editor, corresponsal del Diario de Mallorca El 1969 guanyà el premi Blanquerna de Manacor pel poemari Home de primera mà  publicat el 1972 i, el 1973, el premi…