Resultats de la cerca

Es formà com a intèrpret de trompa a l’Acadèmia Sibelius de la seva ciutat natal, on es graduà a dinou anys Acabats els estudis, amplià els seus coneixements de composició amb E Rautavaara A partir del 1973 començà a interessar-se per la direcció orquestral A Itàlia rebé lliçons de F Donatoni, a Siena, i N Castiglioni, a Milà Debutà com a director el 1979 amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Finlàndia Després de dirigir les principals orquestres escandinaves, el 1985 assumí la titularitat de la Simfònica de la Ràdio de Suècia, càrrec que exercí fins al 1995 Fou també principal director…

Després de guanyar-se la vida amb ocupacions diverses, el 1976 debutà com a actor en el teatre, i treballà en diverses companyies de Dublín En el cinema debutà, com a secundari, a Excalibur 1981, de J Boorman The Bounty 1984, de R Donaldson Duet for One 1987, d’A Končalovskij o The Dead Pool 1988, de B van Horn Posteriorment, gràcies a la seva versatilitat, que li permet interpretar tant personatges d’acció com intensament dramàtics, ha esdevingut un dels actors més cotitzats de Hollywood Entre d’altres, ha protagonitzat o ha tingut papers destacats en pellícules com Darkman 1990, de Sam…

Estudià composició i direcció a la Hochschule für Musik de Colònia, on fou deixeble d’E Pabst i Ph Jarnach A vint-i-dos anys debutà com a director amb l’orquestra de l’Òpera de Colònia Director musical a Krefeld Rin del Nord-Westfàlia el 1946, el 1950 assumí la direcció musical de l’Òpera i l’Orquestra Simfònica de Wiesbaden, on s’estigué fins el 1953 Entre el 1956 i el 1964 dirigí la Simfònica de Bochum, i el 1962 fou nomenat director de l’Orquestra Filharmònica de Rotterdam, càrrec que detingué fins el 1968 El 1966 substituí  Zubin Mehta  al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Mont-real,…

Catedràtic de literatura espanyola a la Universitat de Lleida i professor a les universitats de Poitiers, Nàpols, Mar del Plata i Illinois Desenvolupà una àmplia activitat crítica als anys setanta, sobretot en poesia, en moltes revistes especialitzades, i, en premsa, bàsicament a Destino i a l’ Avui Ha estat fundador i director de Quaderns de Ponent 1979-83, revista literària editada per la Facultat de Filologia de l’Estudi General de Lleida Com a poeta és autor d’una obra rigorosa, influïda en el primer llibre, Límits 1976, pel surrealisme que evoluciona posteriorment cap a un essencialisme…

Vida Després d’actuar en diversos grups teatrals d’afeccionats com al Centre Nacionalista Republicà, el 1921 debutà professionalment amb la companyia del Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans Posteriorment es traslladà a Madrid i tingué èxit amb El pavo real , d’E Marquina S’uní al grup de Gregorio Martínez Sierra, i quan aquest fou nomenat cap de supervisió de films hispans de la Fox, el reclutà per a anar a Hollywood i actuar en les dobles versions en castellà que les productores dels EUA feien dels seus films Fou un dels primers actors que s’incorporà als estudis de Joinville, prop de París…

Treballà en diversos anuncis publicitaris i sèries de televisió abans de debutar en el cinema a la pellícula de terror Critters 3 1991, de K Peterson Començà a destacar amb This Boy’s Life 1993, de M Caton-Jones, i, sobretot, amb What’s Eating Gilbert Grape 1993, de L Hallström, interpretacions que li valgueren el 1994 les primeres nominacions als Oscar i els Globus d’Or com a millor actor secundari pel seu personatge de disminuït psíquic Participà també en pellícules com The Quick and the Dead 1995, de S Raimi The Basketball Diaries 1995, de S Kalvert Total Eclipse 1995, d’A Holland Romeo…

Estudià dansa a la Folkwangschule d’Essen amb Kurt Joos, i a Nova York amb Paul Taylor i José Limón El 1973 creà el Tanztheater Wüppertal, grup amb el qual desenvolupà un tipus de representació escènica —sovint titllada d’heterodoxa— amb elements expressius genuïnament coreogràfics alhora que d’altres de més pròpiament teatrals mim, crit, paraula, etc, mitjançant els quals s’intenta palesar els sentiments i emocions fonamentals de l’home Des del 1983 fou directora artística del Folkwang Tanzstudio d’Essen Entre les seves escenificacions més conegudes hi ha Café Müller 1978, Bandoneon 1980,…

Pot definir-se com el trobament i contrast d’un passat religiós més aviat codificat —mètode escolàstic, autoritat dels Pares i de la Tradició, magisteri eclesiàstic— i un present que ha trobat en altres llocs les fonts vives de la pròpia inspiració Afronta tres sèries de problemes el teològic de l’evolució dogmàtica, l’històric de la formació o formulació de les doctrines i el psicosociològic de les transformacions en la fe religiosa Els conceptes afrontats pel modernisme són els fonamentals valor del coneixement en ordre a la fe, establint un doble ordre de coneixements totalment separats,…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, fou secretari del consell d’administració de Banca Catalana Desenvolupà la seva activitat principalment en el món de l’esport, a partir sobretot de la vinculació amb el Futbol Club Barcelona , del qual fou directiu en les presidències d’Agustí Montal i Raimon Carrasco 1969-77 Entre d’altres, tingué un paper destacat en la catalanització del club amb motiu dels actes del 75è aniversari, en el fitxatge de Johan Cruyff i en l’informe que desarticulà el frau de jugadors suposadament amb doble nacionalitat 1973, que finalment permeté fitxar…

Estudià cinema a la facultat de cinema i televisió de la Universitat de Teheran Les seves primeres produccions foren per a la televisió Fou ajudant del prestigiós director Abbas Kiarostami a Zire darakhatan zeyton ‘A través de les oliveres’, 1994 Després d’alguns curts i un documental, debutà amb el llargmetratge Badkonake sefid ‘El globus blanc’, 1995, que guanyà la Càmera d’Or al Festival de Canes, a la qual seguiren la poètica Ayneh ‘El mirall’, 1997, guardonada al Festival de Locarno, i Dayereh ‘El cercle’, 2000, guardonada a Venècia i a Sant Sebastià A Offside 2006, guanyadora de l’Os d’…