Resultats de la cerca

Es mostren 15970 resultats

Carlos Malheiro Dias

Literatura
Escriptor portugués.
Visqué uns quants anys al Brasil, on dirigí la História da Colonitzação portuguesa no Brasil Escriví novelles Filho das Ervas, 1900 A Paixão de Maria do Ceu , 1902, d’ambientació històrica, obres teatrals O grande Cagliostro , 1905 Inimigas, 1913 i una crònica politicocultural Cartas de Lisboa , 1904 i 1906
Gran enciclopèdia catalana

Joan Baptista Dalmau i Mayol

Música
Músic.
Estudià a l’escolania de la Mercè Fou director d’orquestra del teatre de Montsió, professor de violí del Liceu Filharmònic Dramàtic de Barcelona 1837 i director d’orquestra del Liceu 1847 Durant més de vint anys fou mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona
Gran enciclopèdia catalana

Gimnàs Puig

Altres esports de combat
Club de lluita de Roses.
Fundat l’any 1973 per Josep Maria Puig, és l’únic club de lluita de la província de Girona L’any 2007 fou reconegut per la seva trajectòria en el món de la lluita a la Festa de l’Esport de Roses Té la seu al poliesportiu de Roses
Esportpèdia

Collsacabra

Vista de Sant Julià de Cabrera, municipi de Santa Maria de Corcó, Osona, que es troba a l’altiplà de Collsacabra, al NE d’Osona. La fotografia mostra la construcció romànica de l’església parroquial d

© A. Bachs

Altiplà
Altiplà del nord-est d’Osona, conegut també sovint amb el nom d’el Cabrerès (tot i que, històricament, només el sector occidental de l’altiplà pertanyia al terme de Cabrera), que constitueix una unitat morfològica ben delimitada, a la zona de contacte entre les serralades Prelitoral i Transversal catalanes.
És format per una plataforma estructural que s’estén en una superfície de 10 per 12 km, amb una altitud entre 900 i 1300 m Pels sectors oest i sud enllaça suaument amb els relleus de la plana de Vic, mentre que pel nord resta tallat per l’abrupte escarpament de falla de la vall d’Hostoles, i per l’est, per una immensa cinglera que el separa del veí massís de les Guilleries És constituït per materials sedimentaris, gresos i margues principalment, entre els quals es destaquen els eocènics El relleu és molt pla, amb nombrosos petits turons testimoni…
Gran enciclopèdia catalana

nativitat

La Nativitat: Maria al llit, amb Crist-nen als braços, Josep portant bolquers i, a la dreta, anunciació del naixement de Crist als pastors (miniatura del mestre Alexander, 1430)

Koninklijke Bibliotheek

Festa amb què és commemorat el naixement de Jesús ( Nadal ), el de la Mare de Déu i el de Joan Baptista.
Gran enciclopèdia catalana

Joan Pich i Pon

Presa de possessió de l’alcaldia de Barcelona de Joan Pich i Pon, a la dreta del coronel Martínez Herrera. Josep Maria Pi i Sunyer llegeix el nomenament (11-1-1935)

© (IMHB) Arxiu Fototeca.cat

Política
Economia
Cinematografia
Polític, industrial i exhibidor.
Republicà de signe lerrouxista, fou membre del Partit Republicà Radical des de la seva fundació Regidor des del 1905, diputat provincial en 1907-11 i de nou regidor en 1912-15 fou en diverses ocasions alcalde accidental, el 1919 passà a presidir la Cambra de Propietat Urbana El 1918 fou senador i el 1919 elegit diputat a corts per Gandesa El 1915, amb el nom de J Pich, entrà al món de la distribució amb la creació de l’empresa La Flecha de Oro, amb Giuseppe Miraglia i Fernando Dessy com a directors de la secció cinematogràfica i un primer material adquirit a la J G Seix y Barral Hermanos, SA…
Gran enciclopèdia catalana
,
Diccionari del cinema a Catalunya

Lluc

Sant Lluc, amb el seu símbol, el bou, pintant el retrat de Maria i Jesús infant (Miniatura del 1524)

Koninklijke Bibliotheek - The National Library of The Netherlands

Cristianisme
Deixeble de sant Pau, autor tradicional d’un dels Evangelis i dels Actes dels Apòstols.
Gentil d’origen probablement d’Antioquia i metge, Lluc fou company de sant Pau a partir del segon viatge Segons la tradició, fou cèlibe i morí a 84 anys Altres narracions el fan del grup dels deixebles de Jesús, pintor i màrtir Els metges i els artistes el tenen per patró El seu símbol iconogràfic, originat en la visió del profeta Ezequiel, és el bou La seva festa se celebra el 18 d’octubre
Gran enciclopèdia catalana

moixiganga

moixiganga celebrada amb motiu de l’arribada de Ferran VII d’Espanya i Maria Josefa Amàlia de Saxònia a Barcelona (6-I-1828), en un dibuix de l’època

© Fototeca.cat

Folklore
Entremès de caràcter extravagant, en el qual hom intercalava balls, que servia com a acte final de les representacions populars.
Sembla que les primeres moixigangues se celebraren amb motiu de Carnestoltes i que han restat en molts indrets vinculades a la festa Els executants van disfressats i s’acompanyen amb instruments sorollosos sovint van proveïts d’atxetes per a formar part del seguici de les processons folkloricopopulars Al País Valencià sembla que té un caràcter guerrer també rep aquest nom una dansa antiga de farsa que solia acabar la dansa de Torrent En algunes localitats del Principat té un caràcter religiós consisteix en la representació plàstica de la passió i mort de Jesús, com,…
Gran enciclopèdia catalana

La Fura dels Baus

Espectacle multitudinari a l'avinguda de Maria Cristina de Barcelona per celebrar el Cap d'Any, a càrrec de la Fura dels Baus (2014)

© Barcelona.cat

Teatre
Grup teatral fundat a Barcelona el 1979.
Els seus espectacles, sovint situats fora de l’àmbit escènic tradicional, cerquen la provocació de l’espectador mitjançant el recurs a emocions elementals, com ara l’agressivitat, l’angoixa i la por, expressades amb una mímica primitivista de gran impacte Pel que fa a l’escenografia, utilitzen material heteròclit relacionat amb el món urbà i la iconografia futurista, i el tractament de la llum i del so emfatitza la contundència dels espectacles, entre els quals cal esmentar Accions 1984, Suz/O/Suz 1985, Tier Mon 1985, Noun 1990 i l’espectacle de la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics…
Gran enciclopèdia catalana

Bàrbara

Santa Bàrbara en una pintura al tremp i oli sobre fusta provinent de la capella de Santa Maria de la Pietat de Vic (1516)

Museu Episcopal de Vic

Cristianisme
Màrtir cristiana de la qual són coneguts únicament el nom i el martiri.
Tradicionalment hom la situa al segle III La pietat popular n'invoca la protecció en cas de tempesta, i és patrona dels artillers, els minaires i els bombers La seva festa se celebra el 4 de desembre
Gran enciclopèdia catalana