Resultats de la cerca

Relació de personatges que han traspassat l’any 2015 Algunes de les biografies disposen d’un enllaç a l’article corresponent de la Gran Enciclopèdia Catalana Vicenç Aranda i Ezquerra Barcelona, 9 de novembre de 1926 – Madrid, 26 de maig de 2015 Realitzador cinematogràfic Vicenç Aranda i Ezquerra © Universitat de les Illes Balears Joan Argenté i Artigal Badalona, Barcelonès, 21 de juny de 1931 – Badalona, Barcelonès, 6 d’agost de 2015 Poeta Khaled Muhàmmad al-Assad Palmira, Síria, 1934 – jaciment arqueològic de Palmira, 18 d’agost de 2015 Arqueòleg sirià Tariq Aziz Tall Kaif, Iraq, 28 d’abril…

Vida i obra Fill d’una família originària d’Aragó, la seva biografia està marcada per dues ciutats València, on passà la seva infantesa i joventut, i on es formà com a humanista, i Madrid, on assolí la maduresa creativa La seva etapa valenciana és gairebé desconeguda es conjectura que estudià a l’Estudi General de València De la seva formació l’única certesa és que aprengué grec de la mà del reconegut hellenista Joan Mingues D’aquests anys, el més remarcable i transcendent per a la seva posterior existència fou que formà part del cercle del duc de Lerma, Francisco Gómez de Sandoval i Rojas,…

Nasqué al si d’una família que ostentava la secretaria de la ciutat de València des del segle XV El seu pare, Eleuteri Torres, era un jurista eminent, jutge de la cort i oïdor del Regne de València Josep Vicent es casà amb Caterina Bonilla Tingueren tres filles Lluïsa, morta el 1727, i Maria Micaela i Josefa, totes dues monges del convent de Jerusalem, a València Josep Vicent Torres, com secretari de la ciutat de València des del novembre de l’any 1700 hagué de signar, juntament amb el comte de Villafranqueza, la capitulació de València, el 16 de desembre de 1705, davant l’exèrcit…

De família de propietaris rurals i de professionals liberals, un cop cursat el batxillerat, al collegi dels jesuïtes de Manresa i al seminari de Barcelona, es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, i s’hi doctorà a la de Madrid 1900 Els estudis jurídics li donaren una cultura i una actitud cíviques que el distingiren de molts altres eclesiàstics del seu temps Després d’haver exercit d’advocat a Barcelona, decidí de passar al servei de l’Església Dissuadit per Torras i Bages d’entrar a la Companyia de Jesús, per motius altament religiosos cursà els estudis de teologia i de dret…

Catalans, valencians i mallorquins, sd AHC Durant el període comprès entre les darreres dècades del segle XVIII i mitjan segle XIX, la trajectòria històrica dels països de parla catalana —que no formaven una realitat institucionalitzada políticament— estigué dominada per una contradicció ben evident L’emergència del capitalisme accentuà perceptiblement les relacions comercials i humanes entre ells El creixement del capitalisme, per lent i insegur que fos, es traduí en especialitzacions productives molt variades i en intercanvis interregionals més accentuats, com posa de manifest Carles Manera…

En les ciutats gregues i romanes, regides pel sistema de democràcia directa, les eleccions foren utilitzades per a designar determinats càrrecs públics però, com que tots els homes amb categoria de ciutadans participaven en la presa de decisions polítiques a través de les assemblees, sense que hi hagués cap mena de delegació del dret de participar-hi, el paper de les eleccions fou secundari El sistema de democràcia representativa, elaborat des del segle XVIII, féu de les eleccions, i més endavant també del sufragi universal, components essencials de les institucions que permeten el…

Làpida funerària d’un alt funcionari de Tortosa, 7-1-961 PNTS / JeC A Catalunya, no tots els musulmans emigraren cap a Dār al-Islām després de la conquesta franca Sota l’autoritat dels comtes, comunitats musulmanes es van proveir d’una administració particular, amb consells i jutges, les investidures dels quals no eren reconegudes pels musulmans de l’Àndalus i del Magrib, com ho expressen diverses fatawa o consultes jurídiques Un extret del Kitāb al-ǧihād El llibre de la guerra santa de Yaḥyà fa allusió a aquests musulmans tributaris dels cristians “M’han preguntat sobre certs musulmans que…

Lluny de les terres catalanes, algunes destacadíssimes figures dels sectors illustrats de la societat catalana del segle XVIII van tenir papers protagonistes en l’urbanisme de la Illustració Antoni de Sartine fou, durant quinze anys decisius 1759-74, el màxim responsable polític de la modernització de París, la ciutat més gran, aleshores, del continent europeu Miquel Constançó, també al segle XVIII, va contribuir a definir les grans infraestructures del Mèxic modern I Josep de Ribas fou el fundador –i el primer alcalde 1794-97– de la ciutat port russa d’Odessa París abans de la Revolució…

L’Europa de la Illustració és la de la creació de noves institucions científiques, artístiques i literàries Al costat de les velles universitats, apareixen les acadèmies, les escoles tècniques, els salons, les societats, els jardins botànics, els observatoris astronòmics, les acadèmies de música i els teatres d’òpera Centres de la cultura illustrada europea La iniciativa reial, o noble i militar, es combinà amb l’obra de les burgesies comercials dinàmiques, de la maçoneria i, també, de les esglésies cristianes i d’alguns sectors de l’Església Catòlica, per exemple els jansenistes Als Països…

La trajectòria de Joan Cabot, i la dels seus fills, presenta molts parallelismes amb la de Cristòfor Colom D’entrada, no se sap ni on ni quin any va néixer, per bé que, per matrimoni, fou ciutadà de Venècia El seu nom i cognom, com succeïa a l’època amb els grans personatges, es troben documentats amb diverses variants Giovanni Caboto o Gabotto, John Cabot o Cabott Sembla que va fer un primer viatge a Amèrica pel seu compte, i que, després, oferí els seus serveis a les corones que poguessin finançar una gran expedició Descobriments al servei de dues monarquies Pel que fa a tots dos…