L’Europa de la Il·lustració és la de la creació de noves institucions científiques, artístiques i literàries. Al costat de les velles universitats, apareixen les acadèmies, les escoles tècniques, els salons, les societats, els jardins botànics, els observatoris astronòmics, les acadèmies de música i els teatres d’òpera.
Centres de la cultura il·lustrada europea
La iniciativa reial, o noble i militar, es combinà amb l’obra de les burgesies comercials dinàmiques, de la maçoneria i, també, de les esglésies cristianes i d’alguns sectors de l’Església Catòlica, per exemple els jansenistes. Als Països Catalans, les institucions culturals de les monarquies borbòniques francesa i hispànica quedaven lluny de la societat catalana, perquè el seu horitzó era París-Versalles i Madrid-Aranjuez. Però, així i tot, en algun cas localitzaren alguna de les seves actuacions tècniques i culturals a l’arc de la Mediterrània. La burgesia industrial i comercial, i determinats sectors de l’Església, estaven més arrelats al territori a desgrat del seu cosmopolitisme i, doncs, van ser els que donaren més impuls a la creació de les institucions de la cultura de la Il·lustració. Així, bona part de les noves institucions creades no van ser d’iniciativa reial. Es tractà d’una Il·lustració sense Estat.
Ara bé, en molts casos, els il·lustrats dels Països Catalans (enginyers, arquitectes, economistes, juristes, músics, compositors, botànics, perfumers, cartògrafs i arqueòlegs) treballaren lluny: París, Londres, Roma, Viena, Sant Petersburg, Madrid, Cadis, i també Mèxic, Lima i l’Havana.
La Il·lustració als Països Catalans
Les acadèmies científiques
Seguint el model de l’Acadèmia Militar de Brussel·les, i vist el poc resultat del centre del mateix tipus creat a Madrid, el 1701, la corona espanyola va decidir situar a Barcelona l’Acadèmia Militar de Matemàtiques, una escola d’enginyeria i arquitectura militar i civil. Tancada el 1705 i reoberta el 1720, va subministrar, durant tot el segle XVIII, enginyers i arquitectes a tot l’imperi Hispànic.
La creació de l’Acadèmia dels Desconfiats i de l’Acadèmia de Bones Lletres (1729, el 1752: Reial Acadèmia), ambdues a Barcelona, fou l’inici d’una altra línia: la de la creació d’àmbits de debat científic des del que més tard se’n digué societat civil. L’abadia de Bellpuig de les Avellanes, amb Jaume Caresmar, funcionà com a acadèmia de la història, partint del recull d’una gran base d’informació, i en connexió amb la Universitat de Cervera.
Un home fort de la Real Academia de la Historia (1738) de Madrid fou Antoni de Capmany, el català iniciador de la historiografia científica europea.
Les universitats, els col·legis i els seminaris
Les universitats de Lleida, Barcelona, Vic, Girona, Solsona, Tarragona i Tortosa van ser suprimides pel primer rei dels Borbó hispànics. I les rendes corresponents passaren a la nova Universitat de Cervera (1717). D’altra banda, es va mantenir el Col·legi de Cordelles, o Seminari de Nobles, de Barcelona, que el 1757 s’amplià amb la creació de la càtedra de Matemàtiques. La Universitat de Perpinyà construí un nou edifici el 1759, que incloïa una sala de dissecció i un jardí botànic. Cal esmentar igualment la Universitat de València, amb nous estatuts (1733); la Universitat de Gandia, que fou suprimida, però, el 1772, arran de l’expulsió dels membres de la Companyia de Jesús; la Universitat d’Oriola, i l’Estudi General Lul·lià o Universitat Lul·liana de Mallorca, reconeguda per Climent X (1673), que s’amplià a partir del 1769.
Entre els anys 1751 i 1785, uns cinquanta menorquins van esdevenir doctors en dret per la Universitat Pontifícia d’Avinyó. El 1761 començà la seva activitat el Col·legi de Cirurgia de Barcelona (que, els anys 1799-1801, esdevingué Col·legi de Cirurgia i Medicina). D’altra banda, al segle XVIII foren creats nous seminaris conciliars: Ciutat de Mallorca, Lleida, Oriola, Vic, Barbastre i Sogorb, que s’afegiren als cinc –Tarragona, València, Girona, la Seu d’Urgell i Barcelona– ja existents.
Les escoles nàutiques
Les escoles nàutiques van ser d’iniciativa privada. Sinibald de Mas, explorador, viatger i estudiós, era fill del primer director de la de Barcelona. Cal esmentar l’Escola Nàutica de la Junta de Comerç de Barcelona; l’Escola de Pilots d’Arenys de Mar; les Escoles Nàutiques de Mataró, de Tarragona, la de Ciutat de Mallorca i la d’Alacant.
Els jardins i els jardins botànics
La botànica va esdevenir la ciència estrella de la Il·lustració. Els jardins i els jardins botànics són una síntesi del treball il·lustrat: una mostra de coneixement pur, coneixement il·lustrat, ciència i plaer. Com que necessiten un manteniment constant, és fàcil de comprendre que, d’alguns, no en queda cap rastre i d’altres se’n conserva l’herbari. Convé recordar, si més no, el jardí botànic dels Salvador, a Sant Joan Despí; el de la Universitat de València; el de la Universitat de Perpinyà; el de l’Arquebisbe a Puçol; el de Madrid, que va tenir com a director Antoni Josep Cavanilles i com a impulsor Josep Quer; els jardins de Raixa (vers 1787-97) a Bunyola, i el laberint d’Horta (1794) a Barcelona. El cardenal Antoni Despuig, l’impulsor de Raixa –palau, museu i jardí–, amb antiguitats romanes, va dirigir un programa arqueològic d’excavacions en unes terres d’Aricia, prop de la ciutat de Roma, que havia adquirit el 1787.
Les escoles d’art
Les escoles d’art de la Il·lustració tingueren artistes (escultors i pintors, entre d’altres) que arribaren molt lluny: a Mèxic, el Perú i Xile, i fins a Rússia. Cal esmentar l’Acadèmia de Santa Bàrbara a València, que des del 1768 fou anomenada Reial Acadèmia de les Nobles i Belles Arts de Sant Carles; l’Escola de Dibuix i Belles Arts de la Junta de Comerç a Barcelona; l’Escola de Belles Arts a Ciutat de Mallorca, una iniciativa de la Societat Econòmica d’Amics del País, i l’Escola de Música de l’Abadia de Montserrat.
Les societats
Només la Societat Maonesa de Cultura, sorgida en el context d’un territori adscrit a l’imperi Britànic, és producte de la societat civil. En les altres societats econòmiques, la iniciativa correspon a funcionaris de l’administració pública.