Resultats de la cerca

Fou un dels fundadors de la revista Pyrene 1949 i de l’Institut d’Estudis Empordanesos 1956 Escriví, entre altres obres, Genealogía y Significación de Francesc Verntallat 1953, La Societat Coral Erato 1970, Dades històriques de la indústria tèxtil a Olot i comarca, i d’Esteve Paluzie 1977 Obtingué 1969 el premi Pròsper de Bofarull amb l’obra Jaume Ferrer de Blanes, els comtes de Mòdica i la descoberta del Nou Món 1977-78, i el premi Consolat de Mar 1974 amb Les llotges de Girona, Sant Feliu i Castelló, i la projecció del Consolat de Mar fins els nostres temps Escriví també Dos federalismos y…

Monàrquic des del 1947, fou membre del secretariat polític de Joan de Borbó per a Catalunya Fundador 1976 i president de la branca catalana del Partido Popular, el 1977 rebutjà integrar-lo a UCD i es vinculà a José María de Areilza El 1979 fou l’únic diputat per Catalunya de Coalición Democrática, i el 1982 encapçalà, sense èxit, les candidatura catalana del CDS d’Adolfo Suárez El 1985 el govern socialista el nomenà director general de relacions culturals del ministeri espanyol d’afers estrangers, càrrec del qual dimití el 1987

Net de  Josep Trueta i Raspall  i germà del lingüista i polític Antoni Strubell , es graduà en psicologia i fisiologia a la Universitat d’Oxford i en psicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona Feu recerca en temes relacionats amb el bilingüisme escolar i familiar, i en polítiques i planificació lingüístiques Fou cap del Servei de Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya 1980, director de l’Institut de Sociolingüística Catalana, secretari del Consell Social de la Llengua Catalana, del qual era membre des del 2005, membre del consell d’administració, i després…

Principalment actor genèric, actuà en diverses companyies a Barcelona A la postguerra actuà a l’Amèrica Llatina i pertangué a la companyia del teatre Romea de Barcelona, on tingué èxits remarcables amb L’auca del senyor Esteve 1956 i amb obres de JMde Sagarra L’alcova vermella, El pobre d’esperit i els altres , de Carles Soldevila Els milions de l’oncle , etc Exercí també la direcció escènica Fou supervisor d’actors de l’ADB 1954 Des del 1940 intervingué també en diversos films, com El sobre lacrado 1940, Cañas y barro 1954, Lo que nunca muere 1955 i El último cuplé 1957

Ja de petita ballava als locals públics de la ciutat Arran de la passió en la interpretació de les seves danses, fou coneguda en els primers anys com a El torbellino gitano A finals de la dècada de 1920, Raquel Meller la incorporà a la seva companyia per anar a París, on l’any 1929 actuà, formant part del Trío Amaya Treballà per a la productora Filmófono en els films La hija de Juan Simón 1934, començat per Nemesio A Sobrevila i acabat per José Luis Sáenz de Heredia i Luis Buñuel María de la O 1935-36, de Francisco Elías i La Casa de Troya 1936, de Joan Vilà i Vilamala i Adolfo Aznar Més…

Llicenciat en dret per la Universitat de Madrid el 1956, el 1959 es traslladà a Barcelona, on establí la residència Inicià la trajectòria professional com a professor de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona 1960, de la qual tanmateix fou expulsat per motius polítics 1966 A l’inici de la dècada de 1970 establí el seu propi despatx penalista Membre del Collegi d’Advocats de Barcelona  des del 1970, hi començà a collaborar com a ponent en la comissió de deontologia, que posteriorment presidí Vicedegà del Collegi 1997-2005, exercí com a degà en 2002-03 Secretari de la comissió del…

Format a Llotja, fou deixeble de Ramon Sanvisens, Ramon Reig i Joaquim Terruella Exposà per primera vegada el 1951 a la Sala Gaspar de Barcelona i posteriorment, ho féu també a Itàlia, França, Anglaterra i Bèlgica El 1975 rebé el Premio Nacional de Acuarela Fou l’impulsor del Museu de l’Aquarella-Fundació J Martínez Lozano de Llançà 1989 La seva especialitat era el paisatge i la marina Fou president de l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya 1994-98

Després d’haver rebut la típica educació que al començament de segle es donava a les filles de la burgesia catalana, del 1930 al 1933 estudià a l’Escola de Bibliotecàries, on tingué com a professor Carles Riba  En sortir-ne, treballà fins el 1939 a la Biblioteca de la Universitat Autònoma de Barcelona Ella mateixa remarcà en moltes ocasions la importància del seu pas per l’Escola, on descobrí la poesia i se li despertà la vocació literària Així, les seves primeres obres públiques foren dues peces teatrals representades en trobades de l’Agrupació de l’Escola de Bibliotecàries i diverses…

Dedicada a l’estudi i a la divulgació de l’art contemporani, collaborà en diverses publicacions catalanes i estrangeres, i fou crítica d’art a Destino i La Vanguardia Fou professora de la Universitat Autònoma de Barcelona 1970-74 i de l’escola Eina i secretària general de la Fundació Joan Miró 1971-75 Realitzà el muntatge de diverses exposicions Maillol, Gargallo, Matisse, etc Catedràtica de llengua i literatura franceses de la Universitat Autònoma de Barcelona 1982, d’entre les seves publicacions és especialment remarcable la seva tesi doctoral sobre Francis Picabia 1985, obra bàsica per a…

Especialista en patologia aviària, ocupà càrrecs a l’Institut de Biologia Animal 1969 i a l’Institut d’Investigacions Agràries 1972 Realitzà estudis d’investigació histològica de malalties contagioses de l’aviram, i publicà Explotación de aves de puesta en baterías i Patología de la incubación y del pollito recién nacido