Resultats de la cerca
Es mostren 1147 resultats
sobrecoll
Indústria tèxtil
Fil o fils trencats que resten, de vegades, sobre la bota dels ordidors en treure’n l’ordit o sobre el plegador del teler.
basta
Indústria tèxtil
En els teixits, llargària lliure de fil de trama o d’ordit originada per un cert nombre de punts d’encreuament iguals i consecutius.
barba
Indústria tèxtil
Defecte consistent en la ruptura d’un o més caps de metxa o de fil, en les màquines de filatura, en l’ordidor, etc.
filàstica
Transports
Fil gruixut de cànem a un sol cap i poc retort amb què hom fa els caps i les cordes emprats en la marineria.
gata
Indústria tèxtil
Eixample irregular d’un fil, semblant a un nus o un grumoll, produït per una mala afegidura o per caiguda de borra dels raspalls.
mallosa
Indústria tèxtil
En les màquines circulars de gènere de punt de recollida, roda que porta les platines que produeixen la recollida del fil entre les agulles.
costella
Indústria tèxtil
Cadascun dels quatre llistons de fusta, recoberts de fil i empegats, que subjecten les palletes de les pues de teixir, anomenades a la pega
.
cordellat
Indústria tèxtil
Teixit groller de llana en què el fil de trama és molt més gruixut que el d’ordit i forma un teixit de cordonets.
Los condes de Barcelona vindicados
Historiografia catalana
Obra de Pròsper de Bofarull i Mascaró en dos volums publicada el 1836 amb el títol de Los condes de Barcelona vindicados y cronología y genealogía de los reyes de España considerados como soberanos independientes de su marca.
Ja era escrita l’1 d’agost de 1833, quan Bofarull la dedicà a Ferran VII per haver-li confiat la direcció de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1814 S’inicia amb un escrit preliminar i justificatiu, seguit d’un sumari historicocronològic en vers dels comtes de Barcelona des de l’origen fins al principi del sxix una taula cronològica dels comtes sobirans de Barcelona des de Guifré el Pelós i, després, dels reis d’Espanya fins a Isabel II una introducció general que explica els orígens de la sobirania comtal, de la ciutat de Barcelona i de l’emblema de les quatre barres i, finalment, l’estudi de la…
Roderic d’Osona
Epifania, de Roderic d’Osona, dit el Jove
© Fototeca.cat
Pintura
Nom que hom ha donat tradicionalment a l’autor d’una sèrie de pintures considerades obra d’un fill de Roderic d’Osona el Vell.
La base fou la inscripció “lo fil de mestre Rodrigo” que figura a l’ Epifania de la National Gallery de Londres La personalitat de l’autor se circumscriuria als anys 1503-13, i en virtut de les obres que li són adjudicades —l’esmentada Epifania , les taules i la predella del descabalat retaule de Sant Dionís Museu Catedralici, València, les taules de la Vida de Jesús procedents de la cartoixa de Portaceli Museu de Belles Arts, València i els plafons de la Passió de la collecció del comte de Casa Rojas Madrid, Prado— el seu estil es fa derivar del d’Osona el Vell, bé que hom hi adverteix una…