Resultats de la cerca

Fou iniciada per Alfons Frederic d’Aragó Foren fills seus Simona Frederic d’Aragó , la qual, malgrat l’oposició dels venecians, es casà amb Giorgio II Ghisi, fill de Bartolomeo II, senyor de la tercera part de Negrepont 1327, i Alfons donà al seu gendre el castell de Sant Omer, a Tebes, famós per les pintures al fresc d’escenes contemporànies, el qual castell fou destruït pocs anys després pels mateixos catalans, que no confiaven del tot en un senyor venecià, Pere Frederic d’Aragó mort el 1355, que succeí el pare en el comtat de Salona i les senyories d’Egina 1338 — ~ 1350, Citó, Lidoríquion…

El 22 de juliol de l’any 1602, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Bernat de Cardona i de Queralt Segles XVI – XVII, abat de Sant Miquel de Cuixà diputat militar Hug de Tamarit i de Rifós, senyor de Rodonyà diputat reial Joaquim Setantí, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Pau Pla, canonge de la catedral de Barcelona i vicari general del bisbe oïdor militar Rafel Rubí i Coll, ciutadà de Barcelona oïdor reial Honorat Martí, burgès honrat de Perpinyà Bernat de Cardona era fill de Lluís de Cardona i de Rocabertí, baró de Verges i de…

Inicià els seus estudis al Conservatori de Bruges El 1960 ingressà al Reial Conservatori de Brusselles, on estudià amb Maurice Raskin i es diplomà l’any 1964 A partir del 1970 començà a estudiar viola de gamba de manera autodidàctica Membre de l’Ensemble Alarius de Brusselles del 1964 al 1972, aviat collaborà amb altres especialistes en música barroca, com Anner Bylsma, Frans Brüggen, René Jacobs i Gustav Leonhardt L’any 1972, amb l’encoratjament d’aquest últim, fundà una orquestra barroca, La Petite Bande, que pren el nom de la petita orquestra de JB Lully a la cort de Lluís XIV…

Cap al 1520 entrà al servei d’Enric VIII, de qui arribà a ser molt aviat un dels músics preferits El 1528 era llaütista del King’s Musicke i sovint era cridat a actuar a la cambra privada reial fins i tot fou inclòs en el selecte grup de cortesans i servents que acompanyaven el monarca en tot moment Amb el temps es convertí en el director de música privada del rei, i a partir del 1537 es dedicà a ensenyar a tocar el llaüt a la seva filla, la princesa Maria Es mantingué al servei de la casa reial anglesa amb Eduard VI, el qual, quan tenia nou anys, havia rebut algunes…

Establert a Madrid vers el 1670, es presentà a la plaça de mestre de la capella reial, però la guanyà Cristóbal Galán el 1680 Obtingué el mateix càrrec al prestigiós reial monestir madrileny de La Encarnación, on apareix documentat entre el 1684 i el 1691 La seva fama com a compositor de música eclesiàstica es perllongà fins a les acaballes del segle XVIII Tomás Iriarte el cita, en el seu poema La Música 1779, entre els millors autors d’aquest gènere Excepte els cors de la Passió segons sant Mateu , editats a Madrid el 1702, la resta de la seva obra es conserva en nombrosos arxius peninsulars…

No és moneda de la ciutat que no hi té cap intervenció, sinó moneda reial de necessitat, encunyada a la seca muntada a la Força Vella per Pere de Rocabertí, que tenia la ciutat per Joan II i la defensava del setge a què estava sotmesa El rocabertí es devaluà progressivament passà a valer 2/3 de diner i, el 1467, Joan II li hagué d’admetre un valor de mig diner o malla El 1481, per autorització reial, la ciutat de Girona els reencunyà en menuts locals i el mateix féu Sant Feliu de Guíxols el 1484 Els menuts locals corregueren amb valor d’un diner, cosa que indica la…

S’inicià el 1985 al Club Natació Kallípolis, i formà part de l’equip que guanyà tots el títols catalans i espanyols fins els primers anys del segle XXI Amb la selecció espanyola, assolí la medalla de plata per equips als Jocs Olímpics de Pequín 2008, quatre medalles als Campionats del Món una d’or 2008, una de plata 2007 i dues de bronze 2005, 2007 i cinc en Campionats d’Europa dues d’or 2008 i tres de plata 2006, 2007, sempre en les proves de combo i per equips Rebé la placa d’or del Reial Orde del Mèrit Esportiu i la medalla d’or de la Reial Federació Espanyola de…

Soci del Club Excursionista Pirenaic i de la Reial Societat Espanyola d’Alpinisme Peñalara Realitzà escalades i ascensions als Pirineus, als Picos de Europa, Gredos, Hoggar Algèria, als Alps i als Andes És membre d’honor del Grup d’Alta Muntanya Espanyol GAME Ocupà la presidència de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya 1979-93, la vicepresidència de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya 1979-93 i, des del 1993, presideix la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada Fou un dels pioners i divulgador de l’esquí de muntanya És autor de L’esquí dels…

Fou fundada el 1922, al cap de quatre anys d’haver-se creat, també a Barcelona, la Federació Espanyola de Rem, que tenia la seu al Reial Club Marítim de Barcelona En un primer moment agrupà el RC Marítim, el Club de Mar del CADCI i el Reial Club Nàutic de Tarragona Fins els anys seixanta, els remers catalans dominaren aquest esport en l’àmbit estatal Organitza els Campionats de Catalunya de rem i la Lliga Catalana de Llaguts Disposa de dos centres de tecnificació, ubicats a Amposta i a Banyoles, aquest darrer amb una residència amb capacitat per a 44 esportistes…

Format a la Reial Societat de Tennis Pompeia, fou campió de Catalunya individual 1945, de dobles, amb J Bartrolí 1947 i amb LA Viñamata 1948, i de dobles mixtos, amb Maria Isabel Maier 1950 En set ocasions fou campió d’Espanya individual 1936, 1945-50, en cinc ocasions campió de dobles, amb Jaume Bartrolí 1946-49 i amb JM Draper 1951 i en quatre ocasions campió de dobles mixtos amb Maria Isabel Maier 1946-49 El 1949 capitanejà l’equip espanyol de la Copa Davis Fou professor de l’European Tennis Club de Brusselles i director de l’Escola de Tennis del Reial Club de…