Resultats de la cerca

Visió del congost de Mont-rebei, des del sud Anna Motis La serra del Montsec 116, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus El Montsec constitueix una de les serres més característiques dels contraforts pirinencs centrals més externs D’orientació oest-est, té una forma d’arc d’uns 42 km de llargada i 5-6 km d’amplada És retallat perpendicularment per la Noguera Ribargoçana i la Noguera Pallaresa, rius que originen dos congostos impressionants Mont-rebei i Terradets Aquests rius també divideixen la serra en tres sectors ben definits el Montsec de l’Estall…

Dos conjunts d’altiplans i serralades es despengen dels contraforts dels Pre-pirineus orientals i, en direcció N-S, penetren profundament en àrees que, latitudinalment i altitudinalment, ja són plenament mediterrànies, tot abraçant entre ambdós la gran conca del Llobregat-Cardener Aquests dos sistemes vertebren el territori anomenat auso-segàrric, el sector ausònic l’un, el més oriental, el sector segàrric l’altre, el més occidental Els dos sectors són semblants i ben diferenciats dels territoris que els envolten, però una continentalitat netament més acusada de l’occidental hi introdueix…

El sector pla és regat per la séquia reial del Xúquer i per séquies derivades del riu Verd el regadiu ocupa 2074 ha 1291 de les quals depenen de la séquia reial del Xúquer i 666 de pous amb motor i és destinat a tarongers i hortalisses La pineda 40 ha i els pasturatges 418 ha retrocedeixen davant l’horta Hi té importància la ramaderia bovina Hi ha magatzems de preparació de fruita El 40% de la població activa treballa en l’agricultura La població tingué un fort creixement fins el 1960, per després créixer més lentament La vila 5749 h agl 2006, guadassuarencs o  vorassuarencs 24 m alt és a la…

Llevat de la capçalera, tota la vall de Miralles és compresa a l’Anoia municipis de Santa Maria de Miralles, Orpí, Carme i la Pobla de Claramunt

Situació i presentació Es troba al sector meridional de la comarca Limita amb els municipis de Tivissa S i Garcia W, pertanyents a la comarca de la Ribera d’Ebre, i el Masroig N, Marçà NE i Capçanes E del Priorat És accidentat pels contraforts de les serres de Montalt i de la Picotxa, dins el bloc de les de Llaberia i de Tivissa, amb una altitud màxima de 244 m al Calvari, i drenat per la riera de Capçanes o dels Guiamets afluent del riu de Siurana, que rep afluents com el barranc de Forcall i el de Montmaions o de les Pedrenyeres Es troba dins el terme el pantà dels Guiamets, amb una…

Situació i presentació El terme municipal de Vilaür, d’una extensió de 5,49 km 2 , és a la dreta del Fluvià Hi ha un sector pla vora el riu i la resta és aturonada per les serres que marquen la fi de la plana fluvial de l’Alt Empordà 140 m d’altitud màxima a llevant A ponent el municipi confronta amb el de Bàscara i al SW amb el de Saus, municipi que envolta el de Vilaür per tota la part meridional fins més amunt de les Preses d’Escalars, a llevant Al NE limita amb Sant Mori i al N amb Garrigàs El poble de Vilaür, a uns 300 m del Fluvià, és en una cruïlla de carreteres locals Hi conflueixen…

Situació L’absis totalment llis és l’element més notable de l’església romànica, ampliada amb una capella lateral, un campanar i voltes noves F Tur El llogarret de Sant Marçal de Quarantella és format majoritàriament per masies escampades en un territori accidentat per serres poc elevades, amb petites valls i fondalades, a la capçalera de la riera de Siriana A la vora de l’església parroquial, al cim d’un serrat, hi ha unes poques masies, cap de les quals no és, avui, habitada permanentment Mapa L 39-12 296 Situació 31TDG893638 Hom hi pot arribar per la carretera local de…

La part meridional pertany al municipi del Perelló Baix Ebre, i la resta és entre els de Rasquera i de Tivissa Ribera d’Ebre

Comprenia el bisbat de Girona, la meitat del de Barcelona al nord i a l’est del Llobregat, i una gran part del de Vic, tal com era abans de la creació del de Solsona Correspon al territori al qual sembla limitar-se al començament del s XII el nom de Catalunya La distinció entre Catalunya Vella i Catalunya Nova respecte al Principat, exclosos els comtats de Rosselló i de Cerdanya, fou feta pels compiladors de dret consuetudinari des del s XIII Pere Albert fins al XV Tomàs Mieres, per tal de designar el territori anomenat Catalunya des d’antic i aquell al qual fou estès aquell nom des del…

Neix prop de la Coma Solsonès, a les fonts del Cardener 1050 m alt, al vessant oriental de la serra de Port del Comte, les quals li proporcionen un cabal relativament important, que s’ajunta tot seguit amb els cursos migrats que baixen del coll del Port, de la Bòfia de Port del Comte i també de la serra del Verd prop de la Pedra hi ha, a la confluència amb el Mosoll, la central elèctrica de la Gafa La seva conca 1500 km 2 enclou la meitat oriental del Solsonès i els sectors limítrofs del Berguedà, del Bages i, també, d’Anoia Amb els seus afluents, l’aigua de Valls, que neix a Gósol, i l’…