Resultats de la cerca
Es mostren 4291 resultats
el Territori de Tarragona
Història
Antic terme rural, amb masos escampats, del Camp de Tarragona, comprès entre els termes de Constantí, Tarragona, Vila-seca i Salou, Riudoms i Reus, en terreny molt pla.
Corresponia a la jurisdicció de l’arquebisbe de Tarragona, el qual hi tenia un batlle Agafava una extensió d’uns 7 km d’E a W, i fins de 4 km, en alguns punts, de N a S Parroquialment, la dependència havia estat repartida entre Constantí, Reus i Vila-seca i Salou En configurar-se els termes municipals actuals, fou incorporat al de Reus Entre les partides de terra que hi corresponien, els Castellets, Quart, la Grassa, Bellisens, les Porpres, Aigüesverds i Blancafort són les de més anomenada
Sjaelland
Illa
Illa de Dinamarca, la principal de l’arxipèlag danès.
Situada entre la mar del Nord i l’estret de Kattegat, és separada de Suècia, a l’E, per l’estret d’Øresund, i de l’illa de Fun, a l’W, pel Gran Belt És una illa plana, formada per un sòcol calcari i coberta per materials glacials i fluvioglacials que han donat fèrtils sòls És la zona més poblada de Dinamarca concentra gairebé la meitat de la seva població, i s’hi troba la capital, Copenhaguen Agricultura patates, bleda-rave i cereals, ramaderia i bosc L’activitat industrial es concentra a la capital
Skikda
Ciutat
Capital de la wilāya de Skikda, Algèria.
Situada a la costa del golf homònim, a l’W del cap Fer, el seu port és terminal d’un oleoducte provinent de Mesdar i d’un gasoducte provinent de Hassi R'Mel, i posseeix plantes de refinació de petroli natural i de liqüefacció de gas natural Indústries químiques etilè i amoni i tèxtils Fundada pels romans amb el nom de Rusicade 45 aC, fou antic bisbat catòlic i temporalment donatista Colònia francesa 1838, fou coneguda primer com a Port-de-France i fins el 1962 amb el nom de Philippeville
Zagros
Serralada
Sistema muntanyós del SW de l’Iran.
S'estén, en direcció NW-SE, aproximadament des de l’Azerbaidjan Occidental fins al Balutxistan iranià uns 1 200 km de llarg té una amplada de 250 km, des de la plana de Mesopotàmia i el golf Pèrsic fins a l’altiplà iranià És format per un eix hercinià i mantells sedimentaris plegats durant l’orogènia terciària, que hi ocasionà també nombroses fractures Ateny l’altitud màxima al mont Dinar 4 276 m És drenat cap a l’W per una sèrie d’afluents del Tigris, que el tallen transversalment
Vila-romà
Castell
Antic castell del municipi de Palamós (Baix Empordà), situats al sector muntanyós del NW del terme (darrers contraforts de les Gavarres).
Les restes del castell, molt arruïnat, s’aixequen aturonades als vessants meridionals de Montagut, en un replà, damunt el santuari de Bell-lloc Un recinte fortificat protegia amb valls els costats N i W i encerclava els edificis centrals a la part cen tral hi ha restes de la torre mestra i al SE es conserven parts de dues torres rectangulars ara d’uns 7 m que devien flanquejar l’entrada Al NE hi ha una altra torre rectangular, sencera Esmentat des del 1276, fou volat el 1812 durant l’ocupació francesa
Ubangui
Riu
Riu de l’Àfrica central, afluent principal del Congo per la dreta.
Té 2 040 km de longitud, 900 dels quals són navegables, amb un cabal de 1 800 a 1 7000 m 3 /s a la confluència amb el Congo Neix a la confluència dels rius Uele, M'Bomu i Monga i en direcció E-W separa la República Democràtica del Congo de la República Centraficana, després, en direcció N-S, fa de frontera entre la República Democràtica del Congo i el Congo Desguassa al riu Congo en delta Entre els nombrosos afluents que té cal destacar el Chiko, el Kotto i el Giri
Bo Hai
Golf marí
Golf (o mar) de la mar Groga, a la costa nord-oriental de la Xina.
És limitat, al S, per la península de Shandong a l’W, per la província de Hebei al N, per la província de Liaoning i la península de Liaodong i, a l’E, comunica amb el Huang Hai a través de l’ estret de Bo Hai Hi desemboquen el Huang He, el Hai He, el Jiyun He, el Luan He i el Liao He, i els principals ports són Longkou, Yangjiaogou, Tianjin, Qinhuangdao, Huludao i Yingkou La part septentrional és anomenada golf de Liaodong Hi ha jaciments de petroli
riu d’Algar

Vista de les fonts del riu d’Algar
© C.I.C - Moià
Riu
Riu de la Marina Baixa que neix al S del coll de Rates, al límit amb la Marina Alta.
La seva capçalera és la vall de Tàrbena , compresa entre la serra del Carrascar de Parcent al N, la serra de la Xortà i la serra d’Almèdia a l’W i la serra de Bèrnia a l’E Poc abans del despoblat d’ Algar que li ha donat el nom, el riu entra a la vall de Callosa de Segura on, al límit entre els municipis de Callosa d’En Sarrià i d’Altea, rep, per la dreta, el Guadalest Desemboca a la mar Mediterrània al N de la vila d’Altea
golf del Lleó
Golf
Golf de la Mediterrània occidental.
S'estén al llarg de 400 km de costes, entre el cap de Creus W i el delta del Roine E Presenta un aspecte pla i sorrenc, i hi sovintegen les llacunes salenques a Catalunya només els extrems oriental Provença i occidental Marenda i sector pirinenc de la Costa Brava són lleugerament rocallosos Té profunditats inferiors als 200 m Seta n'és el port més important Vents forts que bufen del NE mestral hi provoquen violentes tempestes, sensibles fins a Menorca Per això la navegació antiga defugia aquest golf i costejava de Marsella a Roses
Leinster
Divisió administrativa
Regió d’Irlanda, estesa al SE de l’illa.
La capital és Dublín Comprèn part de la plana central de l’Éire, travessada pel riu An tSionna i amb diversos llacs, i l’emmarquen a l’E les muntanyes de Chill Mhanntain, a l’W els turons de Sliabh Bladhma i Dysart, i al SW les cadenes de Booley i Monavullagh Als voltants de Dublín s’estenen algunes de les principals àrees industrials del país però, d’altra banda, la regió és eminentment agrícola i ramadera, amb algunes indústries locals d’explotació agropecuària productes carnis, llet i derivats
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina