Resultats de la cerca
Es mostren 1418 resultats
Sant Just de Joval o Sant Salvador de Sant Just (Olius)
Art romànic
Aspecte que ofereix l’exterior de l’església des del costat de tramuntana Situació Tocant al municipi de Clariana, no gaire lluny de l’actual urbanització del “Pi de Sant Just”, hi ha l’antiga parròquia de Sant Just de Joval Mapa 330M781 Situació 31TCG811483 Al punt quilomètric 47 de la carretera de Solsona a Manresa, a l’indret de l’esmentada urbanització, cal trencar per algun dels carrers per anar a parar davant l’actual temple parroquial Continuant fins un xic més enllà, hi ha l’antic temple parroquial, junt al cementiri Les claus són a la rectoria de l’església nova de Sant Just JCT…
Hèrnia umbilical
Patologia humana
Definició És anomenada hèrnia umbilical la protrusió o la sortida de diversos teixits o segments d’òrgans abdominals cap a l’exterior de l’organisme, a través de l’orifici umbilical, és a dir, l’orifici que es troba immediatament per darrere del llombrígol i que en circumstàncies normals s’obstrueix quan, alguns mesos després de la caiguda del cordó umbilical, els teixits de la zona se cicatritzen completament Els teixits herniats difereixen en cada cas, de manera que poden correspondre al peritoneu parietal —la capa de teixit conjuntiu que cobreix la superfície interna de la cavitat…
Antoni Chabret i Fraga
Historiografia catalana
Erudit i metge.
Estudià filosofia i medicina a la Universitat de València i, des del 1872, exercí com a metge a Sagunt Fou cronista de la seva ciutat natal, membre de la Comissió Provincial de Monuments i corresponent de la Real Academia de la Historia Mantingué relacions intellectuals amb historiadors com Roc Chabàs i Julià Ribera, i amb els bibliòfils Josep E Serrano i Morales i Josep Vives Ciscar Fora del País Valencià, es relacionà amb Manuel de Bofarull, director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, i amb Emil Hübner, amb qui collaborà en l’elaboració del seu famós corpus d’inscripcions llatines Com molts…
Santcliment

Armes dels Santcliment
Llinatge de mercaders, ciutadans honrats i cavallers vinculat des del segle XIII a Lleida i a Barcelona.
La branca de Lleida adquirí una certa importància amb Tomàs de Santcliment mort després del 1292, que comprà el 1249 a Guillem de Cardona el castell d’Alcarràs Segrià i rebé potestat del rei, com a recompensa de la seva participació a la campanya de València, sobre els castells d’Albalat de Cinca, Maldà i Maldanell Urgell Al segle XIV els Santcliment residien al carrer Major de Lleida i posseïen, a més de la senyoria d’Alcarràs i Montagut, Sarroca de Lleida, Llardecans, Vilanova de Remolins i grans latifundis a Flix i la Palma Ribera d’Ebre, aquests darrers venuts a la ciutat de Barcelona el…
El Castellvell (Salses)
Art romànic
Situació Característic penyal on es drecen les ruïnes d’aquest castell, que sembla que fou la residència principal dels Salses ECSA - A Roura Els notables vestigis d’aquest castell són situats en un turó al nord-oest de Salses Antigament aquest indret era una cruïlla de camins un anava de Ribesaltes cap a Òpol l’altre venia de Salses i es dirigia cap a Baixàs Mapa IGN-2547 Situació Lat 42° 50’ 7,8” N - Long 2° 52’ 49,8” E El turó on s’alça el castell és a uns 7 km de Salses per la carretera D-5, que es dirigeix vers Òpol A l’altura del Mas Nou cal prendre a la dreta una pista en…
Sant Andreu de Gitarriu (Sales de Llierca)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-est J M Melció L’església de Sant Andreu de Gitarriu o de Sant Andreu de Guitarriu es troba a la serra que separa les valls de les rieres de Llierca i de Borró, que en aquest indret forma els cingles de Gitarriu, al cantó de migjorn del puig de Bassegoda L’edifici fou construït sobre un dels graons de la cinglera, al peu del coll de Faja, al costat de les masies de Can Saladell i Can Cofí, actualment deshabitades, i dominant una magnífica panoràmica, amb les muntanyes de Bestracà, Montmajor, Montpetit i Montou que fan de marc Mapa…
comtat de Flandes
Geografia històrica
Territori que fou regit per distintes dinasties comtals.
La primera dinastia fou iniciada per Balduí I de Flandes , dit Braç de Ferro mort el 879, gendre de l’emperador Carles II, que hagué de defensar el comtat de les escomeses dels normands El seu fill Balduí II, dit el Calb mort vers el 919, fou, de fet, el primer comte independent El seu fill Arnulf I , dit el Vell mort el 964, i el besnet d’aquest, Balduí IV , dit el Barbut mort el 1036, continuaren la política d’independència, d’expansió —fins a tocar del ducat de Normandia i ocupant els comtats de Zelanda 1006 i d’Aalst 1033— i de consolidació territorial, seguida també pel fill del darrer,…
Els resultats educatius
El mapa representa la situació mundial dels resultats educatius a partir de dues variables la distribució dels nivells educatius màxims assolits per la població, i l’esperança de vida escolar Tenint en compte les diferències en la disponibilitat dels recursos educatius que s’observen en el mapa 102, no poden sorprendre les desigualtats que s’evidencien en els resultats educatius El primer indicador reflecteix, d’una banda, la disponibilitat de capital humà de cada Estat Un cop més, les diferències són molt acusades entre ambdós hemisferis Al costat d’un país com el Canadà, amb més d’un 21% de…
Els moviments de la guatlla com a resposta adaptativa als canvis agrícoles
Els ocells dels ambients agrícoles es troben avui dia entre els més amenaçats, sobretot els que viuen en les anomenades pseudoestepes Les pseudoestepes són el resultat de la substitució al llarg de la història de les estepes naturals per conreus, majoritàriament conreus de cereals ordi, blat, etc Mentre que les estepes eren hàbitats relativament estables en el temps, els conreus de cereals són efímers, ja que les tasques agrícoles de sega, embalatge de la palla i, en molts casos, la llaurada immediata del terreny comporten a la pràctica la desaparició del conreu com a hàbitat, i justament…
l’Albi
l’Albi
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues.
Situació i presentació El terme municipal de l’Albi, de 32,61 km 2 d’extensió, s’estén pel sector sud-oriental de la comarca, a la dreta del riu de Set que forma el límit sud-occidental, al peu de la serra de la Llena Els límits municipals són amb els termes de les Borges Blanques NW-N, Cervià de les Garrigues W, la Pobla de Cérvoles SW, el Vilosell S i Vinaixa E Tota la població s’agrupa a la vila de l’Albi En aquest municipi predomina el paisatge tabular de la plataforma garriguenca, formada per una gran massa de pudingues, i a l’extrem sud i sud-oriental s’alcen els contraforts de la serra…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina