Definició
És anomenada hèrnia umbilical la protrusió o la sortida de diversos teixits o segments d’òrgans abdominals cap a l’exterior de l’organisme, a través de l’orifici umbilical, és a dir, l’orifici que es troba immediatament per darrere del llombrígol i que en circumstàncies normals s’obstrueix quan, alguns mesos després de la caiguda del cordó umbilical, els teixits de la zona se cicatritzen completament. Els teixits herniats difereixen en cada cas, de manera que poden correspondre al peritoneu parietal —la capa de teixit conjuntiu que cobreix la superfície interna de la cavitat abdominal—, l’epipló —una mena de mantell de teixit conjuntiu que aporta subjecció a diversos òrgans abdominals— o un segment de l’intestí prim.
Tipus i causes
Segons el moment de l’aparició, hi ha tres tipus d’hèrnia umbilical: l’hèrnia umbilical congènita o omfalocele congènit, l’hèrnia umbilical infantil i l’hèrnia umbilical de l’adult.
L’omfalocele congènit, que és present des del naixement i afecta de manera aproximada un de cada 10 000 nounats, és degut a una malformació fetal, a conseqüència de la qual els teixits que voregen i delimiten el llombrígol es troben anormalment separats entre si.
L’hèrnia umbilical infantil, que es produeix gairebé sempre durant el primer any de vida, és provocada per un augment sobtat de la pressió interna de la cavitat abdominal, com la que per exemple representen el restrenyiment permanent o els processos inflamatoris intestinals durant el període de cicatrització que s’esdevé posteriorment a la caiguda del cordó umbilical.
L’hèrnia umbilical de l’adult, que en general afecta dones de més de vint-i-cinc anys, s’esdevé a causa de la relaxació dels teixits de la paret posterior del llombrígol deguda a l’obesitat, els embarassos repetits o diversos trastorns crònics abdominals, com ara la cirrosi hepàtica avançada.
Manifestacions i complicacions
La principal manifestació de l’hèrnia umbilical, comuna a tots els casos, és la presència o l’aparició d’un bony que sobresurt des del mateix llombrígol, o des dels teixits adjacents, cap a l’exterior de l’organisme. Igualment, en alguns casos hi ha d’altres manifestacions, com ara dolor abdominal, nàusees o vòmits.
En el cas d’un omfalocele congènit, el bony sobresurt des de la línia central de l’abdomen que se situa longitudinalment del llombrígol a l’estern, i deixa als costats les masses musculars abdominals. Aquest bony, que adopta la forma d’un globus inflat, pot mesurar des d’un parell de centímetres de diàmetre fins a més de 5, i en general a l’interior hi ha segments de peritoneu parietal, epipló i intestí.
L’omfalocele congènit sol originar diverses complicacions gastrointestinals, com ara diarrees o restrenyiment. Tanmateix, però, la més greu és l’esquinçament de la paret, que és molt fràgil, la qual cosa es pot presentar a l’interior del mateix úter, durant el part o després del naixement, i origina una peritonitis o inflamació de la cavitat abdominal, que sovint és causa de mort.
Quan es tracta d’una hèrnia umbilical infantil, el bony sobresurt des del mateix llombrígol, és esfèric o cònic i petit, per bé que s’engrosseix durant l’acte defecatori o en plorar.
En la majoria dels casos, aquest trastorn és asimptomàtic. De fet, però, quan entre els teixits herniats hi ha un segment intestinal, pot causar dolor abdominal que es presenta de manera intermitent. En general, l’hèrnia umbilical infantil no provoca complicacions i es guareix espontàniament abans dels tres anys de vida.
En el cas d’una hèrnia umbilical de l’adult, el bony també sobresurt des del mateix llombrígol, ja sigui de la part superior o inferior, per bé que té una forma allargada, fins i tot d’alguns centímetres de llargada.
A causa de la presència de segments intestinals a l’interior, l’hèrnia umbilical de l’adult sol causar dolor en la zona, a la part superior de l’abdomen, i sovint nàusees o vòmits. Igualment, en alguns casos, els teixits herniats s’inflamen, s’obstrueixen o es col·lapsen, a causa de la pressió que exerceixen les estructures anatòmiques properes sobre la base de l’hèrnia, que poden originar diverses complicacions greus, com és ara obstrucció intestinal o peritonitis.
Diagnosi i tractament
Hom efectua la diagnosi d’hèrnia umbilical amb l’observació i la palpació del bony herniari en diverses posicions.
El tractament, llevat dels casos molt lleus o que guareixen espontàniament, consisteix bàsicament en la reintroducció quirúrgica dels teixits herniats a la cavitat abdominal i en el reforçament, amb diverses tècniques, dels teixits que delimiten l’orifici umbilical. En el cas d’hèrnia umbilical infantil, com que se sol solucionar de manera espontània, el tractament quirúrgic es reserva en els casos en què es manté després de tres anys d’edat.