Resultats de la cerca
Es mostren 3762 resultats
Resurrección María Azkue Aberasturi
Música
Compositor, escriptor, filòleg i folklorista basc.
Estudià als seminaris de Vitòria i Salamanca i fou ordenat de sacerdot el 1888 Format musicalment a la Schola Cantorum de París, al Conservatori de Brusselles i a Colònia, Azkue fou, a més de compositor, un dels màxims representants del renaixement cultural basc de la primera meitat del segle XX El seu caràcter polifacètic li permeté dedicar-se a aspectes tan allunyats de la creació musical com ara la filologia i escriví una Morfología vasca , l' Euskalerriaren Yakintza 'Literatura popular d’Euskalerria' i un Diccionario vasco-francés-español Fou el primer president de l’…
Otto Erich Deutsch
Música
Musicòleg austríac.
Estudià literatura i història de l’art a les universitats de Viena i de Graz A partir del 1908 exercí com a crític de "Die Zeit" i poc després entrà com a assistent a l’Institut d’Història de l’Art de la Universitat de Viena, on romangué fins el 1912 Fou llibreter durant uns quants anys i, entre el 1926 i el 1935, bibliotecari de la collecció Anthony van Hoboken, a Viena El 1939 es veié obligat a emigrar a Anglaterra i s’establí a Cambridge El 1947 obtingué la nacionalitat britànica, però quatre anys més tard retornà a Viena S’especialitzà en la música dels autors vienesos i arribà a…
Johann Nikolaus Forkel
Música
Historiador de la música, teòric i bibliògraf alemany, considerat el fundador de la musicologia moderna.
Rebé lliçons de teclat amb el kantor de la seva localitat de naixement, pero fou autodidacte pel que fa al coneixement teòric El 1769 començà els estudis de dret a la Universitat de Göttingen i a partir d’aleshores estigué implicat en les diferents activitats musicals d’aquesta universitat, on dirigí grups vocals i instrumentals i ensenyà orgue i teoria La seva major contribució és l’obra Über JS Bachs Leben, Kunst, und Kuntswerke 'Sobre la vida, l’art i les obres de JS Bach', biografia de JS Bach que publicà el 1802, i que pertany a l’època en què es revalorà l’obra d’aquest músic Tot i que…
estalinisme
Història
Política
Nom amb què hom coneix el període de la història de l’URSS dominat pel govern de Josif Stalin (1929-53).
El terme és associat sobretot al caràcter totalitari que Stalin imprimí al règim comunista soviètic Enfrontat a LTrockij, Stalin aconseguí fer prevaldre la idea del ‘socialisme en un sol país’, a partir de la qual emprengué, un cop en el poder 1929, una rígida centralització i concentració de poders en la seva persona Dotat d’una organització policíaca que silencià sistemàticament la dissidència amb l’ús del terror, en el terreny econòmic l’estalinisme comportà la collectivització i la industrialització accelerades i la priorització de la indústria pesant en detriment dels altres sectors i…
balanç
Dret
Comptabilitat
Document comptable que resumeix les dades referents a operacions administratives d’un patrimoni d’acord amb un sistema de comptes determinat.
Té per finalitat de comprovar les anotacions realitzades, presentar la situació de les finances, reflectir el conjunt d’operacions d’un grup de valors o de tots els d’un patrimoni i justificar aspectes parcials del control administratiu La llei mana que hom el faci periòdicament generalment una vegada l’any i que sigui consignat en un llibre especial, dit d’inventaris i balanços d’altres entitats no empresarials també tenen l’obligació de formular balanços i presentar-los a les oficines administratives corresponents L’obligació legal dels comerciants de fer el balanç periòdicament, que té…
utilitarisme
Filosofia
Doctrina filosòfica que fonamenta el sistema moral en el principi de la utilitat, individual o general.
Bé que tradicionalment hom ha referit sovint l’utilitarisme a l’hedonisme d’Aristip, a l’eudemonisme antic i àdhuc a la teoria de Hobbes, convé restringir l’aplicació del terme al corrent aparegut a Anglaterra a la darreria del s XVIII i desenvolupat al s XIX i que té com a màxims representants JBentham, JMill, JStuart Mill i HSpencer Bentham fonamentà la seva moral en una aritmètica dels plaers l’objecte de tota moral és la felicitat, entesa simplement com a augment de plaer i disminució de dolor atenent només a llurs aspectes quantitatius intensitat, durada, etc, sense establir cap…
cogestió
Economia
Sociologia
Sistema de participació dels treballadors en la gestió de l’empresa a través d’organismes propis.
Aquesta participació pot tenir graus i aspectes diferents, però, en general, constitueix una institució ambigua que pretén d’establir un sistema de collaboració harmònica entre capital i treball que elimini el conflicte, faci augmentar la productivitat i permeti a l’empresa de planificar econòmicament La cogestió, en l’aspecte econòmic, és pràcticament nulla i només ha tingut alguna incidència quant a millora de sous i control de dividends en l’aspecte tècnic, només ha arribat a l’escala dels suggeriments o les consultes, sense cap poder sobre l’organització de la producció i les…
Peter Brown
Arqueologia
Historiador de l’antiguitat irlandès.
Estudià història a Oxford, on es doctorà sota la direcció d’Arnaldo Momigliano Ha estat docent a les universitats d’Oxford, Londres, Berkeley i Princeton Nova Jersey, on ocupa una càtedra d’història Ha dedicat la seva vida acadèmica a l’estudi de l’antiguitat tardana, de la qual ofereix una visió renovadora, posant de manifest el valor de les transformacions que s’hi esdevingueren, en contraposició a la visió de decadència que en prevalia des del s XVIII És autor de nombrosos articles i monografies sobre diversos aspectes d’aquest període, especialment, sobre el culte als sants i…
Jaume de Porta i Vernet
Paleontologia
Paleontòleg.
Cursà estudis de ciències naturals a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1957 i es doctorà el 1966 Ha estat professor en diverses universitats El 1958 anà a Colòmbia on ensenyà paleontologia a la universitat, a la facultat d’enginyeria de petrolis de Santander Bucaramanga, a l’Instituto de Ciencias Naturales de la Universitat de Bogotà, i fou cap de la secció d’estratigrafia i paleontologia del servei geològic colombià En aquest país, feu i promogué recerques en diversos aspectes de les ciències naturals i dictà nombroses conferències sobre aquesta temàtica De retorn…
Robert Wilhelm Bunsen
Química
Químic alemany.
Professor, successivament, de l’Escola Politècnica de Kassel i de les universitats de Marburg, Breslau i Heidelberg, destacà pels seus treballs sobre els composts de cacodil —que permeteren d’aprofundir el concepte de radical—, per la introducció de la pila de Bunsen pila i per un mètode d’isolament de metalls magnesi, alumini, sodi, bari, calci i liti per via electroquímica a partir dels clorurs fosos Posteriorment treballà amb Henry Enfield Roscoe en importants recerques en el camp de la fotometria desenvolupà el fotòmetre de taca de greix, i en collaboració amb Gustav Robert Kirchhoff, a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina