Resultats de la cerca

Fill del també compositor Santos de Aliseda, formà part de la capella musical de la catedral de Granada entre el 1557 i el 1577, any en què s’ordenà de sacerdot El 1580 fou nomenat mestre de capella de la catedral, càrrec en què succeí el seu pare i que mantingué fins que es retirà, el 1589 Fou un dels primers mestres de capella de la catedral granadina amb obligació d’escriure música, no solament chanzonetas i entremesos, sinó també polifonia litúrgica Escriví bàsicament música religiosa motets, lamentacions i dues misses, avui perdudes El seu estil està molt influït per Cristóbal de Morales…

Es formà al costat de Bartolomé de Quevedo, mestre de capella de la catedral de Toledo, on l’any 1569 fou admès com a cantor El 1587 ingressà com a cantor a la capella reial de Felip II El 1600 tornà a Toledo com a capellà reial Redactà un tractat teòric que restà inèdit Advertencias sobre la canturía eclesiástica ~1580 En aquest escrit Gómez de Herrera pren posició a favor del breu obtingut per la corona espanyola, el 1570, per a mantenir l’ús del cant pla tradicional de la catedral de Toledo i en contra de la reforma del cant pla promoguda pel papa Pius V

Deixeble de Carissimi a Roma 1640-45, esdevingué mestre de capella a Florència 1646, tenor de la capella pontifícia 1660 i segon mestre de capella de Leopold I a Viena 1666-69 Hom en coneix nombroses cantates de cambra i motets a diverses veus, però es distingí principalment com a compositor d’òperes, entre les quals destaquen L’Orontea 1649 i Il pomo d’oro 1667 Féu una síntesi de tots els elements d’art líric i dramàtic esparsos per Itàlia L’equilibri entre àries i recitatius, iniciat per Monteverdi i mantingut per Cavalli, es trenca amb Cesti a profit de les àries, on es concentra tot l’…

A l’antiga parròquia de Sant Bartomeu de Covildases, hi ha adscrit el mas Tomàs, que recorda una antiga capella dedicada a sant Tomàs Capella de la qual no es tenen notícies fins el segle XIV, més concretament, a partir de l’any 1345 i gràcies a les deixes testamentàries d’un testament del mas Cavaller El lloc i el mas varen quedar despoblats a la segona meitat del segle XIV Quan es va refer el mas al final del segle XVI, aquest es degué fer aprofitant les pedres de l’antiga església De la capella, però, no n’apareix cap més notícia des del segle XIV

Al castell de Monells hi hagué una capella dedicada a sant Jaume en què el senyor del castell, Ramon de Palau, en el testament de l’any 1234, disposava d’ésser enterrat i a la qual dotava amb diferents delmes En les Rationes decimarum de l’any 1279 s’esmenta com a “ capella sancti lacobi de Monellis” Al segle XV i al començament del XVI l’advocació principal era a santa Maria Magdalena, si bé hi havia un altar dedicat a sant Jaume L’any 1733 l’església ja estava enrunada A les escasses restes del castell no s’identifica la situació de la capella, en el seu estat actual

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Torelló Inicialment fou considerada com a sufragània de la parroquial de Sant Vicenç de Torelló L’església és documentada a partir de l’any 1286 en el testament de Torelló L’any 1357 en una visita episcopal es fa constar que el rector de Sant Vicenç celebra a la capella de Santa Maria de Borgonyà, sufragània de l’esmentada parròquia Però l’any 1686, quan la visità el bisbe Pasqual, ja havia passat a ser una simple capella o un santuari marià Fou reedificada al començament del segle actual i ara és la capella de la Colònia Fabra-…

Malauradament no es tenen notícies documentals d’aquesta capella, ni del seu terme, que, a la darreria del segle XV era ja un lloc despoblat, integrat al quarter de Tírvia del vescomtat de Castellbò, i que comprenia els antics llocs de Castellarnau, Romadriu, Colomers i Serret En la visita pastoral del 1758 i en el Plan Parroquial del 1904, en el terme de Burg consta la capella de Santa Magdalena, referència a l’actual capella sota aquesta advocació que es conserva al terme de Farrera, però que no podem assegurar que sigui la successora de la primitiva església de la Ribalera, que, a més,…

Inicià la seva formació musical com a infant cantor de la collegiata de Medinaceli, fins que fou nomenat capellà de cor de la collegiata d’Alcalá de Henares, el 1706 Dos anys més tard fou nomenat mestre de capella de l’església de San Cayetano de Madrid, i poc després de la catedral de Sigüenza Obtingué per mèrits propis, i sense oposició, el càrrec de mestre de capella de la catedral de Santiago de Compostella, on succeí José de Vaquedano També sense oposició fou nomenat catedràtic de música de la Universitat de Salamanca i mestre de capella de la mateixa catedral Es decantà per…

Apareix documentat per primer cop com a membre de la capella musical aragonesa de Ferran el Catòlic cap al 1500 El 1527 formava part de la capella de l’emperador Carles V Obtingué diversos benifets, entre els quals el d’abat nominal del monestir cistercenc de Sant Bernat, a València Acompanyà Carles V en els seus viatges del 1541 a Àustria i Flandes També serví, cap al 1533, com a mestre de capella a la cort dels ducs de Calàbria, Ferran d’Aragó i Germana de Foix Quan el 1544 el monestir de Sant Bernat passà a dependre de l’orde dels jerònims, Pastrana mantingué el seu càrrec d’…

El primer esment d’aquesta església és de l’any 1165, en què entre les signatures d’un document de donació de béns a la catedral de Tortosa hi figura la de Ramon, capellà de Tivissa Aquest Ramon, prevere i capellà de Tivissa, signà també un document del 1189 en què Albert de Castellvell rebia del monestir de Santes Creus quatre-cents sous, deixant com a garantia de devolució les pastures de Tivissa El capellà de Tevice és documentat també en la dècima papal del 1279 El bisbe Francesc de Paolac visità la parròquia de Tivissa el 1314 En aquesta visita es…