Resultats de la cerca

Després d’estudiar al King’s College de la Universitat de Londres, el 1953 feu una tesi doctoral sobre Gustavo Adolfo Bécquer Ensenyà a la Queen’s University Belfast i a les universitats de Saint Andrews Escòcia, Sheffield i Liverpool, on fou cap del departament d’estudis hispànics des del 1963 i director del Bulletin of Hispanic Studies 1964-78, que l’any 1992 li dedicà un número especial Fou director del Centre for Latin American Studies de Liverpool 1966-70 i vicepresident de l’Asociación Internacional de Hispanistas 1974-80 Entre el 1978 i el 1999 ocupà la càtedra William R Kenan Jr, d’…

Professor a Friburg Suïssa el 1889 i al Collège de France, a París, des del 1903 Refutà la teoria romàntica de l’origen de les epopeies i en construí una altra, fundada en l’individualisme de la creació artística Segons ell, el naixement de l’epopeia francesa fou determinat bàsicament pels contactes de clergues i joglars a través dels monestirs, principalment en les rutes dels grans pelegrinatges Reaccionà contra el mètode d’editar antics texts usat fins al seu temps Són bàsics en aquest aspecte els estudis La tradition manuscrite du Lai de l’Ombre 1928 i De l’édition princeps de la Chanson…

Graduada en literatura anglesa a Oxford el 1944, es dedicà a l’ensenyament al Charlotte Mason College actualment Universitat de Cúmbria, del qual fou directora Després d’obtenir el doctorat el 1971, es dedicà exclusivament a la literatura Aprengué esperanto el 1949 Els seus reculls poètics, de gran sensibilitat, són Kontralte 1955, Cent ĝojkantoj ‘Cent cants de joia’, 1957 i Eroj ‘Bocins’, 1959 El volum Virino ĉe landlimo ‘Dones a la frontera’, 1959 aplega les peces teatrals, i les proses es troben reunides en Dekdu piedetoj ‘Dotze peuets’, 1964 i Okuloj ‘Ulls’, 1967 Posteriorment publicà la…

Des de ben petit mostrà un gran talent per a la música i a sis anys improvisava al piano Però no començà a rebre instrucció musical fins que ingressà a la Stellenbosch Boys’ High School, on estudià amb H Endler i, més tard, amb CE van der Merwe El 1938, gràcies a una beca, pogué ampliar la seva formació a la Royal Academy of Music, on rebé nombrosos premis per les seves interpretacions i també per les seves pròpies composicions El 1946 retornà a Sud-àfrica i del 1948 al 1960 impartí classes al College of Music de la Ciutat del Cap Fou professor a la Universitat de Stellenbosch des del 1961…

Si bé nasqué a Itàlia, adquirí la seva formació musical al Brasil, on tingué com a mestres Z Autuori, amb qui estudià violí, i A Cantù, amb qui feu harmonia i composició A nou anys actuà per primera vegada com a violinista Amplià estudis a Nàpols i al Trinity College, amb una beca del govern brasiler Novament al Brasil, tingué una destacada activitat fundà l’Institut Musical Brasiler, fou membre del quartet Paulista 1935-41 i tocà la viola en diverses orquestres de Rio de Janeiro Després d’una estada a São Paulo com a professor del conservatori, el 1931 marxà a Montevideo com a violinista de…

Es graduà en música a les acadèmies de Varsòvia i Poznan, i rebé una beca per a estudiar amb Nadia Boulanger a París Del 1972 al 1974, una altra beca la dugué a l’Institut de Música de Cleveland EUA, on estudià amb Cloyd Duff, Richard Weiner i Donald Erb, mentre impartia conferències sobre música polonesa i feia concerts per tot el país En 1974-77 ensenyà al Bennington College de Vermont, i aquest darrer any fou nomenada compositora resident de la Universitat de Califòrnia a Berkeley i Santa Barbara El curs 1984-85 ensenyà a la Universitat d’Indiana Ha guanyat dos premis de la Percussive Arts…

Durant la seva infantesa passà uns anys a França i, altra vegada a Anglaterra, ingressà al King’s College de Londres per estudiar la carrera de medicina Començà a exercir com a metge forense, però aviat abandonà la professió per dedicar-se al teatre i la poesia Una de les seves primeres aportacions al món teatral fou Dulcamara or The Little Duck and the Great Quack 1866, una aproximació humorística a l’argument de l’òpera de G Donizetti L’elisir d’amore L’èxit l’animà a continuar escrivint, i se’n conserven més de cinquanta obres de teatre Gilbert ha passat a la posteritat, però, a causa de…

Fill d’una família benestant -el seu pare fou ambaixador a Pèrsia i Rússia i un expert orientalista-, tingué una formació musical acurada El 1849 fou ordenat de capellà Estudià a la Universitat d’Oxford, centre al qual restà vinculat professionalment la resta de la seva vida El 1854 hi aconseguí el doctorat en música i el 1855 en fou nomenat professor de música, en substitució de H Bishop També exercí com a xantre a la catedral de Hereford El 1856 fundà una escola de cant coral, el Saint Michel College, a Tenbury, al capdavant de la qual estigué la resta de la seva vida Ouseley edità obres…

Es formà al Royal Manchester College of Music i a la Universitat de Manchester Fou membre de l’orquestra de la Royal Opera House en 1958-63 i, posteriorment, de la Royal Philharmonic Orchestra 1963-69 i de la London Sinfonietta 1968-71 Des del 1970 compaginà la seva activitat concertística amb la direcció d’orquestra i, entre moltes altres agrupacions, dirigí la London Sinfonietta, amb la qual feu una gira pel Japó, i l’Orquestra Filharmònica d’Estocolm El 1978 dirigí l’estrena de Le grand macabre , de G Ligeti, a la capital sueca Del 1985 al 1988 fou director principal convidat de l’Opera…

Estudià al Royal College of Music de Londres i es graduà a les universitats de Newcastle i Durham Debutà el 1969 amb un petit paper a La traviata amb l’Òpera Nacional Gallesa, però de seguida es destacà en papers de protagonista, especialment en òperes de Mozart L’any 1971 debutà al Covent Garden de Londres fent el personatge de Donald de Billy Budd , de B Britten, paper que repetí al Gran Teatre del Liceu de Barcelona l’any 1975 Al mateix teatre, el 1983 interpretà el paper de Ford, del Falstaff verdià, i el 1990 representà un altre dels seus papers característics, el protagonista del Don…