Resultats de la cerca
Es mostren 2720 resultats
Sanui i Alins
Sanui i Alins
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Llitera, al qual s’uní el 1969 el d’Alins de Llitera (i que prengué el nom de Sanui i Alins), al límit septentrional de la Depressió Central Catalana, drenat per la Sosa de Peralta i la Sosa de Sanui.
Un terç del territori és ocupat per la brolla la resta és dedicada a conreus de secà cereals 1500 ha, ametllers 400 ha i oliveres 350 ha Uns dos terços de la terra agrícola són constituïts per explotacions inferiors a 50 ha amb una mitjana de 25,4, en gran part de conreu directe La ramaderia és complementària Des del 1900 ha sofert un despoblament del 47% La vila de Sanui 281 h agl 1981 456 m alt a mitjan segle XIX era encara assenyalat dins el terme la caseria d' Herbera , és al límit actual del domini lingüístic català El seu parlar manté, dintre el dialecte ribagorçà, trets…
visaia
Etnologia
Individu d’un poble malai que dóna el nom a les illes Visayas, però que s’estén també a les illes veïnes (sud de Luzon i de Mindoro, nord i costes occidentals de Mindanao).
Constitueix la població més nombrosa de les Filipines uns 28 000 000 h a la meitat dels anys noranta, és a dir, més de la tercera part de la població total L’activitat tradicional del visaies és l’agricultura i la pesca Posseeixen una cultura desenvolupada Han rebut la influència successiva d’elements de civilització vèdics, bramànics i búdics, i posteriorment adoptaren part de les característiques generals de la civilització hispanitzada dels habitants cristians de les Filipines Són centres culturals importants les ciutats de Cebu, Iloilo, Dumaguete Universitat i San Carlos Els visaies es…
Beniflà

Municipi
Municipi de la Safor, a l’horta de Gandia, a la dreta del riu d’Alcoi, límit occidental del terme.
Ocupa un petit sector de la fèrtil plana alluvial del riu, explotat totalment per l’agricultura El tradicional conreu de la morera en funció de la seda fou substituït al principi del s XX pels conreus de regadiu tarongers i hortalisses primerenques gràcies a l’aprofitament del riu a través de la séquia comuna de Gandia La terra, de propietat molt repartida, és explotada en règim directe Hi ha magatzems de fruites La minva demogràfica iniciada el 1930 fou frenada a partir del 1950 augment d’un 29% del 1950 al 1965, per a tornar-la a reprendre aquests darrers anys El poble 313 h…
Aielo de Rugat
Aielo de Rugat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al vessant septentrional de la serra de Benicadell.
És drenat per una sèrie de barrancs que desguassen al riu Vernissa El territori, muntanyós a la seva meitat meridional, és relativament pla al nord Les terres de conreu, poc profundes i pedregoses, estan força repartides i són conreades, en general, pels propietaris Els principals conreus de secà són la vinya, les oliveres, els garrofers, els ametllers i el blat el regadiu és molt reduït La població ha disminuït lentament durant els darrers cinquanta anys El poble 197 h 2006, aielins 267 m alt, situat al peu de la serra, sota un antic castell, era una antiga alqueria musulmana…
serreig

Serreig
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies anuals, de la família de les gramínies, d’arrel fasciculada, fulles paral·lelinèrvies, linears, amb una lígula pilosa i espigues c ompactes, més o menys compostes, terminals.
Comprèn unes 10 espècies distribuïdes arreu de les regions temperades o càlides, sobretot a les terres de conreu El serreig aferradís Sverticillata , dit també millaroca o panissalla o planissola , té la tija dreta, generalment ramificada a la base, de 20 a 60 cm d’alçària, fulles verdes, amples fins a 1 cm, i panícula espiciforme, cilindroide, amb interrupcions que fan que sembli verticillada, verda o d’un to violaci El serreig d’aresta groga Sglauca té una alçària de 10 a 50 cm, les fulles verdes, linears, aspres al marge, i panícules espiciformes terminals, oblongues,…
cocoter

Cocoter
Siva301in (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Palmera monoica, de la família de les palmes, amb un estípit de 20 a 25 m d’alçària, grisenc i gairebé llis, terminat en un plomall d’una trentena de fulles o palmes pinnatipartides de 5 o 6 m de longitud.
Les flors masculines i les femenines són situades en una mateixa inflorescència Els fruits, els cocos , són reunits en règims És una planta d’origen probablement sud-asiàtic, i el seu conreu és estès entre els parallels de latitud 20°, en zones de clima càlid i humit, no gaire allunyades de mar El cocoter és probablement l’arbre més conreat del món Els productes obtinguts del cocoter són nombrosíssims El coco és un dels fruits més consumits La copra fa del cocoter una planta oleaginosa de primera classe L’embolcall de la nou de coco forneix una fibra tèxtil, el coco, de primera…
Companyia de Filats de Cotó
Indústria tèxtil
Economia
Companyia fundada el 1772 a Barcelona per negociants i fabricants d’indianes, per filar el cotó en floca procedent d’Amèrica.
Estimulada pel govern, desitjós de promoure el conreu del cotó americà, li fou concedida fadiga sobre el que arribés de Cadis Entre els 25 membres fundadors figuraven Joan Pau Canals i Martí, Bernat Glòria, Joan Canaleta i Isidre Català Tots hi aportaven un nombre de telers que oscillava entre 12 i 80 Creada per cinc anys, fou renovada posteriorment, i el 1785 hi figuraven ja 60 membres Fomentà la fabricació d’indianes amb la importació de primera matèria i l’establiment de filatures segons el sistema creat per Josep Canaleta el 1766 Els seus membres han estat considerats com la…
L’aprofitament dels recursos vegetals a les formacions esclerofil·les
Collir sense plantar Com tots els biomes, les mediterrànies proporcionen recursos vegetals espontanis de diferents menes, que són susceptibles de ser aprofitats per les poblacions humanes directament, tal com es troben a la natura, o prèvia aplicació de tecnologies senzilles Es pot tractar de plantes alimentàries, productores de fibres o d’altres matèries primeres, com ara essències o productes químics de diversa índole o simplement ornamentals Algunes poden dur incorporada una càrrega simbòlica o se’ls poden atribuir propietats màgiques L’aprofitament d’aquestes plantes i dels seus recursos…
hidroponia
Agronomia
Conreu de plantes terrestres en un sòl estèril regat amb aigua que contingui tots els els productes minerals necessaris per a la vegetació.
enherbament
Agronomia
Tècnica de conreu que hom aplica a algunes espècies fruiteres i que consisteix a cobrir d’herba els terrenys, espontània o bé conreada.
L’enherbament pot ésser total, quan hom cobreix tot el terreny, o en faixes, quan hom cobreix solament els bancals entre els arbres Aquesta tècnica pot millorar el contingut en matèries orgàniques i el color de la fruita, i afavorir el desenvolupament de les arrels
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina