Resultats de la cerca
Es mostren 1567 resultats
Sant Joan de Cabestany (Montoliu de Segarra)
Art romànic
Situació Estela funerària fixada sobre el mur del cementiri actual procedent de l’antic fossar parroquial, que té gravada una creu grega de braços exempts JM Miró Aquesta església és situada al petit poble abandonat de Cabestany, al sud-est de Montoliu Mapa 34-15 390 Situació 31TCG566048 Cabestany és al costat de la carretera L-243, passat el poble de la Guàrdia Lada en direcció a Vallfogona de Riucorb CPO Història No tenim notícies històriques d’època medieval sobre aquesta església, si bé el lloc és documentat des de l’any 1075 Fou i encara és una església sufragània de la parròquia de…
Svante August Arrhenius
Química
Químic suec, un dels fundadors de la química moderna.
Treballà amb Wilhelm Ostwald a Riga, amb Ludwig Boltzmann a Graz, amb Friedrich Kohlrausch a Würzburg i amb Jacobus H van't Hoff a Amsterdam Tornà a Suècia el 1891 Fou rector de la Universitat d’Estocolm, d’ençà del 1905, i director de l’institut de química física de la fundació Nobel A partir del 1883 anà establint la teoria de la dissociació iònica dels electròlits en solució diluïda, que publicà el 1887 i per la qual rebé el premi Nobel de Química del 1903 La seva teoria, ja intuïda per Berthollet, dóna una explicació dels fenòmens de la conductivitat elèctrica de les solucions diluïdes d’…
Els sorícids: musaranyes
Àrea de distribució mundial de la família dels sorícids Maber, extret de JE Webb et al, 1979 Les musaranyes són insectívors sense cec i dilambdodonts que es troben àmpliament distribuïts arreu del món Són animals petits 35-80 mm el més gran té les dimensions d’una rata Entre els seus representants es troba el mamífer més petit conegut, la musaranya nana Suncus etruscus Els sorícids es troben arreu del món, menys a la regió australiana, la major part d’Amèrica del Sud i les regions polars Van aparèixer a Europa i Amèrica del Nord a principis de l’Oligocè, a Àsia al Pliocè i a Àfrica al Miocè…
La fauna i el poblament animal dels deserts i subdeserts càlids
Les estratègies de supervivència en l’aridesa L’aridificació dels climes de les regions tropicals i subtropicals que avui ocupen deserts i subdeserts càlids sembla que començà durant el Miocè En aquelles dates el continent australià ja estava aïllat, cosa que explicaria la singularitat de la seva fauna amb independència de les condicions bioclimàtiques presents El mateix passava amb els dos subcontinents americans que, a més, estaven separats entre ells i hi romangueren fins que, al Pliocè, es formà l’istme de Panamà i es féu possible un cert intercanvi de faunes També fou durant el Miocèque…
Els anurs: granotes i gripaus
La característica més sobresortint dels anurs és l’extremada longitud dels seus membres posteriors, que els permet fer salts amb facilitat, especialment notables en el cas de les granotes típiques El salt és un mecanisme de desplaçament, de caça i, àdhuc, de defensa Oriol Alamany Els anurs són amfibis altament especialitzats morfològicament i biològica Presenten la columna vertebral més curta que tots els altres vertebrats, no tenen cua en la fase adulta i les potes posteriors són considerablement allargades i adaptades en moltes famílies al salt La cintura pelviana és igualment…
mínima
Música
En la notació proporcional, nota (que hom representava amb un rombe blanc, amb cua) que expressava el valor més curt.
Equival a la blanca de la notació actual
gringolat | gringolada
Heràldica
Dit de la cua d’un animal imaginari acabada en molts caps de serpent, dels quals cal expressar el nombre.
silè
Religions de Grècia i Roma
A la Grècia antiga, ésser mitològic imaginat en forma humana, però amb orelles, cua i, a vegades, cascs de cavall.
Per als mateixos antics, no era gaire clara la distinció entre un silè i un sàtir A la iconografia hellenística prengué difusió un tipus de silè vell, gras i embriac, sostingut fatigosament pels altres silens o sàtirs
capell de torneig
Heràldica
Capell de forma baixa i allargada, gairebé quadrada i acabat en cua al costat sinistre, freqüent en les armories angleses.
el Serpentari
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les d’Hèrcules, la Cua del Serpent, el Sagitari, l’Escorpió i el Cap del Serpent.
L’estel principal de la constellació, α Ophiuchi, és un estel blanc de magnitud visual 2,04, situat a una distància de 60 anys llum, i és envoltat d’un extens núvol de calci La constellació del Serpentari conté també l’anomenat estel de Barnard
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina