Resultats de la cerca
Es mostren 2209 resultats
clarinet
Clarinet
© Fototeca.cat
Música
Instrument aeròfon, de llengüeta simple, perforació cilíndrica i pavelló en forma de campana, construït generalment de fusta.
Abasta més de quatre octaves d’extensió gràcies als seus tres registres el greu o chalumeau , el mitjà, dit clarí, que produeix la dotzena superior dels sons corresponents del registre greu, o sigui l’harmònic 3, i el registre agut, que dóna els harmònics 5 i 9 Malgrat la complicació dels registres aguts, el mecanisme actual de les claus que tapen els forats permet una gran agilitat i una puresa d’execució en totes les tonalitats Han estat construïts una gran varietat de models Els petits en la bemoll, en fa, en mi bemoll i en re, que sovint són construïts de metall, formen part sobretot de…
Bernat de Ventadorn
Literatura
Trobador occità.
Sobre la seva personalitat hom només sap el que pot deduir-se de les seves obres i de les dades, no sempre segures, que proporciona una breu biografia seva escrita al s XIII pel trobador Hug de Sant Circ Hom calcula que la seva producció poètica —41 poesies— fou escrita entre els anys 1150 i 1180 Sembla que era d’ascendència humil, que s’inicià en la poesia per influència o mestratge del trobador Ebles II, vescomte de Ventadorn l’obra del qual és perduda, a l’escola del qual manifesta de pertànyer Sembla també que tres grans cicles de les seves cançons amoroses van dedicats a celebrar…
Santa Eulàlia de Canals (Gerri de la Sal)
Art romànic
El lloc de Canals apareix documentat per primera vegada l’any 1083, en què el comte Artau l vengué al monestir de Gerri la vila de Canals, amb el seu cens La vinculació de Canals amb el monestir de Gerri és manifesta l’any 1084, quan Adaltrud, muller d’Isarn Tàtila, donà al monestir una terra i una vinya a l’Espluga de Segur i un moltó a Canals En la butlla del 1164 del papa Alexandre III, es confirma la possessió de la vila de Canals per part del monestir Canals fou un dels llocs de l’abadiat de Gerri motiu de conflictes entre els abats i els comtes de Pallars, que es resolgueren amb l’…
Castell de Rivert (el Pont de Claverol)
Art romànic
Aquest castell s’alçava al costat de l’ermita de la Mare de Déu del Castell, al cim del rocam que domina el poble El topònim Rivert és conegut des de l’any 923 és parla ja en aquesta data dels homes de Rivert A la darreria del segle X Rivert constituïa un territori diferenciat dels veïns termes dels castells de Toralla i Salàs els alous que és debatien entre els homes de Salàs i el monestir de Sant Genís de Bellera en un judici comtal tingut lloc l’any 995 es trobaven “ in apenditio de castro Toralia et in apenditio de Reverte et in apenditio de Salasse, in loco que dicitur Cencui et in rio…
Explicació de les advocacions de la Mare de Déu: Opera varia (Ripoll)
Art romànic
Arxiu de la Corona d’Aragó Ms Ripoll 193 Explicació de les advocacions de la Mare de Déu ACA, Ms Ripoll 193 Foli 131 amb una caplletra “P”, amb una decoració estilitzada i tardana, molt modesta Arxiu Mas Una vegada més, l’interès codicològic sobrepassa el valor artístic de la senzillíssima decoració composta per 173 folis en pergamí 19,40 × 12,80 cm, la calligrafia dels quals té, segons Beer * , una proximitat innegable a la còpia del Còdex Calixtí realitzada per Arnau del Mont l’any 1173 Ms Ripoll 99 de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, ja comentat El seu variat contingut inclou textos sobre la…
Sant Miquel de Castelladral (Navàs)
Art romànic
Situació Vista exterior del mur romànic que encara es conserva, assimilat a l’edifici modern Aquest mur, bellament ornamentat amb decoració llombarda dona peu a pensar en una construcció que originàriament devia ésser excellent E Pablo L’església de Sant Miquel presideix el petit nucli poblacional de Castelladral, abans cap del municipi, el qual és situat en un lloc alterós al centre del municipi vers tramuntana Long 1°46’50” - Lat 41°54’02” S’hi va des de Súria, on cal emprendre la carretera que, avançant en direcció a tramuntana i amb un recorregut d’uns 9 quilòmetres, mena a Castelladral…
Santa Maria de Clariana (Argençola)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Clariana Des de molt aviat es comprova que exercia la funció de parròquia del terme del castell, funció que actualment continua mantenint com a parròquia del poble de Clariana Depengué del monestir de Sant Cugat del Vallès per donació dels primers senyors i repobladors del terme Les primeres notícies del castell es remunten a l’any 960, quan el comte Borrell donà a Sant Pere de Vic el castell de Tous, el qual afrontava amb el terme de Clariana La primera menció de l’església amb la seva advocació data de l’any 1002, data en què…
Castell de Canyelles
Art romànic
Situació Vista general de la fortalesa, on sobresurt la torre circular, contigua a l’església parroquial de Santa Magdalena ECSA - J Bolòs Castell situat a la part alta del poble de Canyelles, al costat de l’església Des del castell es domina una de les valls que hi ha entre la costa i la plana del Penedès i la via que comunicava Ribes i Vilanova amb Olèrdola i Vilafranca Mapa 35-17447 Situació 31TCF932717 Podem agafar la carretera que va de Vilanova i la Geltrú a Vilafranca del Penedès El castell, restaurat, resta envoltat de muralles i construccions modernes, al costat de la població JBM…
Sant Cristòfol de Selma (Aiguamúrcia)
Art romànic
La menció més reculada de la presència d’una església a Selma es troba en un document de l’any 978, en què el bisbe Vives de Barcelona cedí el castell de l’Aibà a Guitard de Mureden El bisbe es reservava, però, les esglésies incloses en els castells de l’Aibà i Selma, amb els seus delmes, primícies i oblacions Aquest document, però, presenta algunes característiques que fan sospitar de la seva autenticitat, tal com s’exposa en parlar del castell de l’Aibà En realitat, el primer esment de l’església de Sant Cristòfol de Selma és de l’any 1030, en què Ermengarda, filla del comte Borrell II i…
Vilatge de Panissars (el Pertús)
Situació Les ruïnes d’aquest poblat medieval s’estenen a ponent del monestir de Santa Maria de Panissars, a uns nivells una mica per sobre del coll Ja es troben habitacles sobre la roca aplanada del basament occidental del monument romà, gairebé a tocar, doncs, les construccions del priorat Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 27′ 28″ N - Long 2° 51′ 19″ E L’itinerari per a arribar-hi és el mateix descrit en la monografia anterior Història Un hàbitat més o menys extens devia existir vora el camí i el coll de Panissars a l’alou que al segle IX ja era possessió de l’abadia d’Arles D’aquest poblat, en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina