Situació
Vista exterior del mur romànic que encara es conserva, assimilat a l’edifici modern. Aquest mur, bellament ornamentat amb decoració llombarda dona peu a pensar en una construcció que originàriament devia ésser excel·lent.
E. Pablo
L’església de Sant Miquel presideix el petit nucli poblacional de Castelladral, abans cap del municipi, el qual és situat en un lloc alterós al centre del municipi vers tramuntana. Long. 1°46’50” - Lat. 41°54’02”.
S’hi va des de Súria, on cal emprendre la carretera que, avançant en direcció a tramuntana i amb un recorregut d’uns 9 quilòmetres, mena a Castelladral. Aquesta carretera comença, a mà esquerra, de la que porta a Balsareny, a la qual hom arriba agafant el carrer del mateix nom. (FJM-AMB)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Castelladral, als peus del lloc on s’aixecava el castell. De molt aviat degué ser parròquia, categoria que ha conservat fins a l’actualitat.
El terme de Castelladral és documentat des del 941, en canvi l’església no apareix fins a les visites pastorals del bisbe d’Urgell del segle XIV. En passar del bisbat d’Urgell a dependre del de Solsona, seguia essent parròquia i tenia vinculades les esglésies de Santa Fe de Valldeperes i Sant Joan Baptista d’Orriols.
L’edifici sofrí una important reforma durant el segle XVIII, conservant, no obstant, una part de l’edifici romànic. Actualment segueix tenint culte com a parròquia. (ABC)
Església
L’església actual correspon a una reestructuració feta el segle XVIII, que malmeté l’anterior edifici romànic aixecat el segle XI, i del qual ara només es conserven algunes restes, que foren englobades a la nova construcció. On es fa més patent l’obra romànica és a la façana de migdia, que inclou una paret lateral del temple primitiu, gairebé sencera, que a la part superior és decorada amb un fris d’arcuacions cegues que formen sèries, delimitades per bandes llombardes. A partir del tercer compartiment l’aparell romànic es desdibuixa, i una quarta tramada, situada al capdavall de la nau i a frec de la rectoria, ja només s’insinua. Una cornisa, col·locada sobre el fris, separa l’obra romànica de la moderna.
L’aparell d’aquest mur és fet amb blocs de pedra escairats a cops de maceta, disposats en filades horitzontals i distribuïts a trencajunt.
És una llàstima que aquesta obra fos malmesa, puix que les poques restes que en queden revelen que devia tractar-se d’un edifici obrat amb el més pur estil llombard i que hauria pogut marcar una fita important dins el romànic bagenc.
L’església, on són embegudes les restes romàniques, és ben conservada. (FJM-AMB)