Resultats de la cerca
Es mostren 1102 resultats
Sant Bartomeu de Pincaró (Bassegoda)
Art romànic
Situació Sant Bartomeu de Pincaró es troba en un indret actualment gairebé deshabitat, situat a la vall de la Muga, a la riba dreta del riu, a l’extrem nord-oriental del terme, als vessants nord-orientals del puig de Bassegoda Mapa 219M781 Situació 31TDG735873 Hom hi pot arribar per la carretera d’Albanyà a Bassegoda Quan aquesta pista es bifurca, cal seguir el trencall de mà esquerra fins a un petit coll, on hi ha una altra bifurcació Aquí la ruta de mà esquerra mena a la gran masia de Can Coll, mentre que l’altra davalla sobtadament cap a la vall de la Muga i Pincaró JVV - ANM Història Un…
Els minerals
Els minerals són elements inorgànics que es troben àmpliament distribuïts en la natura, sia en forma pura o combinats amb altres elements, formant compostos inorgànics o orgànics Diversos minerals resulten indispensables per a l’organisme, bé perquè formen part de les pròpies estructures o bé perquè són necessaris per tal de regular certs processos metabòlics En canvi, els minerals no són utilitzats per l’organisme com combustible i, per tant, no tenen una funció energètica Per això, encara que cal una aportació regular de diversos minerals, les quantitats que l’organisme en necessita són,…
Els raïformes: rajades i afins
Els elasmobranquis hipotremats o batoïdeus tenen les fenedures branquials a la cara ventral del cos En la fotografia veiem la rajada clavellada Raja clavata Aquesta espècie fa vida bentònica i pot enterrar-se al fons i fer servir els espiracles per a respirar Josep M Gili L’ordre dels raïformes juntament amb els dels pristiformes, els torpediniformes i els miliobatiformes formen el superordre dels batoïdeus La característica comuna de tots aquests grups de condrictis és la fusió de les aletes pectorals amb els marges del cap i la situació de les fenedures branquials a la superfície ventral…
Els artiodàctils: senglar, isard, cabra, cérvol i afins
Diferents adaptacions del peu dels artiodàctils al medi muntanyenc En el cas de la cabra A, A’ , el peu s’adapta al medi rocós presenta soles toves i elàstiques, que permeten una gran adherència, i amb els voltants durs per apuntalar el peu a les anfractuositats de la roca 1 no té membrana interdigital, la qual cosa li permet d’obrir independentment els dos dits i que actuïn com de pinça i presenta unglots rudimentaris en els dits segon i cinquè, que poden fer de taló de fre accessori en el descens 2 En el cas de l’isard B , el peu té un septe o membrana entre els dos dits 3 que li permet…
truita
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels perciformes, de la família dels salmònids, molt semblants a la truita comuna, però amb un més gran nombre d’escates, boca més gran i vòmer mancat de dents.
D’uns 25-50 cm, tenen el dors blau-verdós clapejat de taques o llistes grogues Salvelinus alpinus habita a l’Europa Central i Anglaterra i l’Àsia Oriental Sfontinalis , la truita de rierol , originària dels EUA, és criada actualment en vivers als Països Catalans, i la seva carn és molt estimada
petxinot de sang

Petxinots de sang
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Malacologia
Mol·lusc de l’ordre dels filibranquis, de la família dels àrcids, de 6 a 8 cm de diàmetre i de valves quasi circulars amb xarnera ampla, plana i proveïda de moltes dents en posició obliqua.
Habita colgat a la sorra i es troba molt sovint a les platges dels Països Catalans És bastant apreciat per l’excellència de la seva carn
endodòncia
Patologia humana
Branca de l’estomatologia que tracta de la diagnosi, l’etiopatogènia, la profilaxi i el tractament de les malalties de la polpa dentària i de llurs complicacions, amb la finalitat de conservar les dents afectades.
urodels
Herpetologia
Ordre d’amfibis de la subclasse dels lepospòndils.
Es caracteritzats perquè tenen el cap unit al cos per un coll curt, el tronc més o menys allargat i generalment proveït de quatre potes curtes de dimensions iguals, les anteriors amb quatre dits i les posteriors amb cinc, i una cua molt desenvolupada Les dimensions oscillen molt entre 4 i 150 cm segons les espècies El cap és bastant petit, respecte al cos, deprimit i amb el musell arrodonit Les potes poden ésser desproporcionadament curtes amb relació al cos, i en alguns casos, com en els sirènids, manquen les posteriors Els dits poden ésser units per una membrana, o no, i ésser reduïts en…
bacallà

Bacallà
Fiver, der Hellseher (cc-by-3.0)
Alimentació
Ictiologia
Peix de la classe dels osteïctis, de l’ordre dels gadiformes, que ateny normalment 1,5 m de llargària, de cos fusiforme i de color bru o d’oliva, amb el dors i els flancs clapats de fosc.
Anatomia i fisiologia Els bacallans tenen tres aletes dorsals i dues d’anals les pelvianes s’insereixen més endavant que les pectorals totes manquen de radis espinosos Tenen nombroses dents petites en ambdues mandíbules de la inferior penja una petita barba sensitiva Són peixos d’aigües fredes i poc salades i viuen en bancs nombrosos a la part nord de l’Atlàntic, sobretot a l’altura de Noruega, Islàndia, Grenlàndia, Labrador i Terranova, indrets on destaca l’espècie Gadus morhua per la seva abundància Els bacallans fresen cap al final de l’hivern cada femella pon un gran nombre d’ous fins a 9…
Sant Cebrià d’Esponellà
Art romànic
Situació Façana de l’església de Sant Cebrià d’Esponellà, en la qual s’esdevina l’antic campanar d’espadanya sota la torre més tardana F Tur L’església parroquial de Sant Cebrià, es troba al bell mig del poble d’Esponellà, al qual s’arriba per la carretera que, partint de Banyoles, en 8 km mena a Figueres Mapa L38-11257 Situació 31TDG832699 MLIR Història Hi ha notícies del segle X referents al judici que se celebrà en aquesta església el 25 de febrer de 925, amb l’assistència del bisbe Guiu de Girona i del comte Miró de Cerdanya i Besalú, i on diversos testimonis juraren que diferents…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina