Resultats de la cerca

Les matèries de càrrega han d’ésser sempre químicament inertes Les més freqüents són les serradures, les fibres i els teixits triturats, la fècula, el caolí, les argiles, el talc, la sílice, el negre de fum, el guix, el sulfat de bari, el carbonat de calci, l’òxid de titani, l’asbest, la fibra de vidre, la mica, la terra d’infusoris, etc En alguns casos, les càrregues no tenen altra funció que diluir el producte o augmentar-ne el pes per tal d’abaratir-lo, com quan hom carrega la seda desengomada o bé incorpora òxids metàllics al sabó En la majoria de casos, però, la funció activa o reforçant…

Situada dins l’antic terme del castell de Solsona, no degué passar de capella, dependent de la parròquia de Santa Maria de Solsona Les primeres notícies de l’església es troben l’any 1013, quan Ellemar, Miró, difunt, i Gigó, anomenada Bonamoça, donaren a Santa Maria de Solsona l’alou que fou de Miró, situat a Solsona, al mont Lleudà “ in Monte Lezda no” les terres de l’alou es trobaven junt a Santa Eulàlia El mateix any 1013, Eldemar i la seva muller Bonamoça repetiren la donació a Santa Maria de Solsona sense el difunt Miró, però feien constar que també se cedien dues peces de terra a Santa…

Uns documents de l’Arxiu Diocesà de Solsona donen a conèixer l’existència d’aquest castell, tot i que ho fan d’una manera indirecta, ja que s’hi fa referència a vendes i donacions a Santa Maria de Solsona, de masos i terres que limiten amb el castell esmentat El 29 de maig de 1043 un sacerdot, Folc, dona a Santa Maria de la Seu l’alou que tenia al terme del Castell de Sant Andreu de Clarà Les dades de les donacions fetes a Santa Maria de Solsona són dels anys 1070, 1073, 1080, 1081, 1091, i 1227 El 1285, el comte d’Urgell Ermengol IX donà al prepòsit de Solsona, Ponç de Vilaró, i…

Aquest castell era situat damunt el poble de Durro, al tossal del Castell, que encara recorda el seu emplaçament Els drets de lleuda i de vacatge consignats al capbreu-llevador de la baronia d’Erill del 1393 demostren la funció primordial d’aquesta fortalesa, la vigilància dels colls de la serra del Corronco de Durro que donaven accés a la vall de Boí des d’altres llocs de la baronia En les diferents convinences entre els comtes del Pallars Jussà i del Pallars Sobirà de la segona meitat del segle XI, Durro sempre és documentat com una villa de la vall de Boí A mitjan segle XII ja devia ser…

Aquesta església, avui completament desapareguda, era situada en un serrat homònim que s’aixeca al sud-est de Bellver Diversos documents en donen referències El més antic és de l’any 1096, en què els esposos Guillem Pere i Sicarda van vendre a Ramon Arnau i Berenguer Arnau un alou que es trobava al comtat de Cerdanya, al pagus de Talló, al terme de Bor o Pedra Aquest alou afrontava, d’una banda, amb Torrelles, d’una altra, amb la serra de Sant Agustí, d’una tercera, amb el riu Segre i d’una quarta, amb el coll de Trapa Entre els béns amb què el comte Ramon Guifré de Cerdanya va…

És anomenada endèmia del grec antic en , que significa ‘en’, i dêmos , ‘poble’ tota malaltia, en general de tipus infecciós, que incideix de manera permanent i elevada en una determinada zona geogràfica La majoria de les malalties infeccioses incideixen més sovint en unes zones que en d’altres Tanmateix, però, en la pràctica, solament s’empra el terme endèmia quan una determinada malaltia infecciosa és molt habitual, gairebé característica, d’una zona Les endèmies d’origen infecciós es produeixen quan en una determinada zona geogràfica es donen normalment les circumstàncies…

Així, per exemple, l’anilina dóna el clorur de fenildiazoni el mecanisme d’aquesta reacció, i de la majoria d’aquesta mena, no és encara conegut del tot hom postula, tanmateix, com a ruta possible, que és a través de l’ió fenilnitrosoamoni El clorur de fenildiazoni o de benzendiazoni i d’altres sals de diazoni similars són molt solubles en aigua i completament insolubles en èter i altres solvents orgànics Les sals d’aquesta mena són completament dissociades en solució aquosa, en cations orgànics i en anions inorgànics Les sals de diazoni són substàncies molt descomponibles que, fins i tot en…

Vida i obra Exercí a la ciutat de Vic per autoritat episcopal 1474-1514 i per autoritat reial 1460-1513 De la seva activitat com a notari se’n conserven 27 manuals, 26 llibres comuns, un llibre de núpcies, 4 llibres de testaments i 3 d’inventaris Hi ha referència a una obra historiogràfica, d’abast imprecís i desapareguda ja al s XIX –el canonge Jaume Cullell recorda que ja no la localitzà–, que conegué i de la qual donà notícia l’ Episcopologio de Vich ,del canonge Joan Lluís de Montcada 1694, i més tard també se’n feu ressò Félix Torres i Amat, en les Memorias para ayudar a formar un…

Habitualment les dues parts, anomenades antecedent i consegüent antecedent/consegüent , presenten un equilibri harmònic ja que la primera queda oberta sobre el V mentre que la segona conclou sobre el I, una simetria mètrica totes dues acostumen a tenir les mateixes dimensions i un parallelisme temàtic totes dues utilitzen el mateix material temàtic Quan es donen aquestes característiques es parla de període ’parallel’ o ’regular’ vegeu l’exemple 2 de frase Aquest model fou freqüent en les frases clàssiques de vuit compassos vegeu l’exemple anterior, tot i que també es pot…

Concebut inicialment per a intercanviar prefixos del protocol IP versió 4 IPv4, actualment existeix una extensió anomenada Multiprotocol BGP o MP-BGP que permet comunicar informació d’encaminament d’altres protocols A diferència d’altres protocols com els interiors, Interior Gateway Protocols o IGPs, els encaminadors BGP estableixen i mantenen una sessió un a un entre ells emprant el protocol de transport TCP, i no retransmeten la informació d’encaminament periòdicament En el BGP, la informació d’encaminament per exemple prefixos de xarxa s’acompanya dels anomenats atributs, que donen…