Resultats de la cerca
Es mostren 4649 resultats
Pierre Benoit
Bíblia
Biblista francès.
Director, des del 1965, de l’École Biblique et Archéologique Française de Jérusalem Fou també director de la “Revue Biblique” Entre les seves obres cal esmentar Les épîtres de la captivité de saint Paul 1949, L’Évangile de saint Matthieu 1950, Les grottes de Murabba'ât 1961, sobre les descobertes de la mar Morta, Synopse des quatre Évangiles 1965 i Exégèse et théologie 3 volums, 1961-68, recull d’articles i recensions
Heinrich Joseph Denzinger

Heinrich Joseph Denzinger
Cristianisme
Eclesiàstic i teòleg alemany.
Contribuí a l’avenç de la teologia positiva durant el segle XIX Fou professor a Würzburg des del 1854, any que publicà la seva obra fonamental, Enchiridion symbolorum et definitionum, antologia de documents dogmàtics i doctrinals del magisteri eclesiàstic des dels primers temps, de gran ajut per als estudiosos de la teologia Té també un important recull de texts litúrgics orientals Ritus orientalium, Coptorum, Syrorum et Armenorum in administrandis Sacramentis 1863-64
Hendrik Milne-Edwards
Biologia
Biòleg flamenc.
Alumne de Cuvier, es dedicà a l’estudi dels invertebrats i féu una llarga i completa investigació sobre la fauna marina que habita les costes franceses Fou professor a París, i és autor d’una Histoire naturelle des crustaces i de Leçons sur la physiologie et l’anatomie comparée de l’homme et des animaux , en 14 volums 1857-81 Hom l’ha considerat un dels fundadors de la fisiologia a França
Institut de France
Títol amb el qual foren reconstituïdes les acadèmies franceses suprimides el 1793.
Una llei del 1795 n'establí l’organització Comprenia 312 membres repartits en tres classes, que posteriorment foren reorganitzades Académie Française, Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Académie des Sciences, Académie des Beaux-Arts i ampliades amb la inclusió de l’Académie des Sciences Morales et Politiques Del 1795 al 1806 l’Institut s’hostatjà al Louvre, però després passà al Collège des Quatre-Nations, on actualment se celebren les diverses sessions
Charles Bally
Lingüística i sociolingüística
Lingüista suís.
Fou deixeble de Saussure, del qual recollí, juntament amb Séchehaye, el Cours de linguistique générale 1916 Professor a la Universitat de Ginebra, on ocupà la càtedra de gramàtica comparada i lingüística general, obtingué prestigi científic amb Traité de stylistique française 1909, Le langage et la vie 1913 i Linguistique générale et linguistique française 1932 Bally entén l’estilística com l’estudi dels aspectes afectius i expressius de la llengua en el seu codi parlat
Castell de Casserres (Estopanyà)
Art romànic
Situació Escasses ruïnes d’aquesta fortalesa, que es drecen en un esperó rocós sobre el poble deshabitat de Casserres ECSA - J Bolòs Les restes del castell són al capdamunt d’un esperó rocós que domina el poble de Casserres, a la dreta del Guart Mapa 32-12 289 Situació 31TCG983569 Dela carretera que va a Estopanyà, surt la carretera asfaltada que porta al poble d’Estanya Uns centenars de metres més enllà, cal agafar la pista de l’esquerra que, pel costat nord…
Santa Eugènia de Sallagosa
Art romànic
Situació Edifici profundament transformat que mostra a la part superior del mur de migdia un fris de dents de serra sostingut per mènsules esculpides ECSA - A Roura Aquesta església parroquial presideix el poble de Sallagosa, a la riba dreta del Segre Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 27’ 37” N - Long 2° 2’ 19” E Sallagosa és al peu de la carretera N-116, que des de la Guingueta d’Ix es dirigeix al coll de la Perxa, vers Perpinyà Història La parròquia de Sallagosa és una de les esglésies de la Cerdanya mencionades en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, document pretesament…
Sant Martí de les Escaules (Boadella)
Art romànic
El monestir de Sant Martí de la Muga ja existia en temps de Lluís el Piadós, emperador dels francs entre els anys 814 i 840 Entre aquestes dues dates Adulf, el primer abat de les Escaules de nom conegut, aconseguí de Lluís el Piadós un precepte de defensa i immunitat per al monestir Aquest primer document no s’ha conservat, però sí que ho ha estat el precepte de Carles el Calb, atorgat a favor del mateix Adulf, expedit a Tolosa de Llenguadoc el 12 de maig de l’any 844 En aquest text es confirmen les propietats dels monjos, que ja eren considerables A més de les possessions de les Escaules,…
Castell de Gisclareny
Art romànic
A desgrat de les nombroses referències documentals que tenim de l’existència d’aquest castell, avui no en queda cap rastre Podem dir, però, que la seva ubicació devia ésser propera a la de l’actual parròquia de Santa Maria, únic punt del municipi que fa les funcions de centre i que per la seva posició enlairada domina les restants cases del poble, disseminades per la vall El lloc de Gisclareny apareix documentat per primera vegada a mitjan segle XI El trobem esmentat en un document de compravenda d’un alou, signat el 18 de juny de l’any 1051 entre Ebrin Radulf i el seu fill Arnau Aquest alou…
Castell d’Avià
Art romànic
No es coneix amb seguretat la ubicació del castell d’Avià, sembla, però, que un clos que possiblement hi havia ha d’ésser identificat amb una edificació de dos pisos, avui masia, que s’aixeca molt a prop de l’església romànica de Santa Maria d’Avià Els documents ens parlen d’Avià i del seu castell en dues èpoques diferents i les referències que donen fan suposar l’existència de dues fortificacions diferents en el temps i en l’espai La notícia més antiga sobre Avià la tenim quan els documents parlen del Castro Avizano Les primeres notícies concretes les trobem en la relació de donacions que es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina