Resultats de la cerca
Es mostren 6227 resultats
equilibri químic
Química
Estat d’un sistema químic (d’una reacció química) en el qual la velocitat de la formació dels productes a partir dels elements reactants és igual a la velocitat de desaparició d’aquells productes per a formar novament els elements inicials de la reacció.
Així, malgrat l’aparent estabilitat del sistema deguda a la invariabilitat de la concentració dels productes presents en la reacció, l’equilibri químic és un equilibri dinàmic, puix que el pas dels reactants a productes resultants, i viceversa, és constant Hom relaciona les activitats activitat i les concentracions dels productes de la reacció amb les dels reactants per mitjà de la llei d’acció de massa acció, que defineix la constant d’equilibri del sistema per a unes determinades condicions de pressió i de temperatura, amb la qual hom determina la composició del sistema en equilibri La…
transformada
Física
Matemàtiques
Dit d’una funció matemàtica definida mitjançant una operació en què intervé la funció que hom vol transformar, la qual cosa facilita la resolució numèrica de determinades aplicacions pràctiques.
En són exemples la transformada de Fourier, la transformada de Laplace i la transformada de Carson transformació
model atòmic de Schrödinger
Física
Química
Model derivat de l’aplicació de l’equació de Schrödinger (Hψ = Eψ) per a l’estudi de l’estructura atòmica.
Per a un sistema determinat, les diferents funcions pròpies ψ, solucions de l’equació, són conegudes com a orbitals orbital , i són caracteritzades per uns valors propis que corresponen a l’energia dels esmentats orbitals El mòdul al quadrat de la funció ψ té el significat de la probabilitat de localització de l’electró que descriu l’esmentada funció en una regió determinada de l’espai, i la seva representació gràfica constitueix la imatge visual dels orbitals, habitualment emprada pels químics El coneixement exacte del hamiltonià H pot ésser únicament assolit en…
freqüència cumulativa
Matemàtiques
En una distribució estadística d’un caràcter quantitatiu, suma de les freqüències dels valors del caràcter, o de les classes de valors del caràcter, anteriors al valor que caracteritza la freqüència cumulativa en qüestió.
Si el caràcter quantitatiu és discret , i pren els valors x 1 ,, x n , la freqüència cumulativa del valor x i és el nombre on f j és la freqüència del valor x j La representació gràfica de la funció x i → F x i és una corba esglaonada anomenada corba cumulativa o corba de freqüències cumulatives Si el caràcter quantitatiu és continu , donada una classe o interval C i = a i - 1 , a i del conjunt de valors del caràcter, la freqüència cumulativa del valor a i o de la classe C i és el nombre on f j és la freqüència de la classe C j La representació gràfica de la funció…
cartulari
Història
A Itàlia, funcionari civil o eclesiàstic encarregat de la conservació dels documents públics.
Feia també la funció de notari
cèl·lula flamígera
Biologia
Zoologia
Cèl·lula en forma d’ampolla i proveïda de cilis que forma part dels protonefridis d’alguns invertebrats.
Té una funció excretora i filtradora
macroestructura
Tecnologia
Estructura metàl·lica que hom pot observar per mitjà de la macrografia.
És funció, principalment, del procés de solidificació
morteraire
Construcció i obres públiques
Persona que pasta el morter.
Aquesta funció és adjudicada, normalment, al manobre
argument
Electrònica i informàtica
Variable el nom o un valor de la qual apareix com a dada d’entrada d’un procés que correspon al càlcul d’una funció, i el resultat del qual és l’execució de la funció i, com a dada de sortida, el valor de la funció.
Per diferenciar-lo d’un paràmetre o argument fictici també s’anomena argument efectiu
pigment
Biologia
Macromolècula orgànica acolorida que confereix el color a la cèl·lula, teixit o estructura que la conté.
Els pigments són de natura i funció diversa