Resultats de la cerca
Es mostren 3434 resultats
Dionisio Aguado y García
Música
Guitarrista castellà.
Assolí molt d’èxit a París, on sovint interpretà a duo amb F Sors A part uns Estudios 1820, publicà un mètode de guitarra 1825 reeditat diverses vegades i traduït al francès
Antonio González García Meneses
Política
Internacionalista.
Estudiant d’enginyeria a Barcelona, formà part del grup de La Federación i fou professor de matemàtiques i ciències aplicades de l’Ateneu Català de la Classe Obrera Participà en el congrés obrer del juny del 1870 i, apoliticista, fou un dels redactors del dictamen sobre organització social de la Federació Regional Espanyola de l’AIT Acabada la carrera, anà a Cadis i intervingué en la Insurrecció cantonalista del juliol del 1873 Posteriorment s’allunyà de la vida militant
Balbí Giner i Garcia
Pintura
Pintor.
Fill de l’artista faller Balbí Giner i Caballer, el 1931 obtingué el primer premi de l’escola de belles arts de València i el premi de Roma de les províncies de València, Alacant i Castelló El 1934 meresqué el premi de Roma per a Espanya Exiliat a França primer i després a Bèlgica, s’establí finalment a Perpinyà Rosselló Féu exposicions a València, Madrid, Barcelona, Roma, Florència, Praga, Brusselles, Baltimore, San Francisco, Nova York Carnegie Institute, París, Montpeller, Prada en ocasió del festival Casals i, sobretot, Perpinyà
García Gil y Manrique
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític.
Fou bisbe de Girona 1628-33 i de Barcelona 1633/~1651 El 1632 presidí la diputació del general de Catalunya En ésser assassinat el lloctinent comte de Santa Coloma, arran del Corpus de Sang 1640, fou nomenat lloctinent per Felip IV Tot i la seva vinculació al rei, les atrocitats dels soldats castellans al Principat l’obligaren a excomunicar els responsables El 1641 intentà de dissuadir la generalitat de la decisió de posar-se sota la protecció de França
Francisco García-Valdecasas Santamaría
Medicina
Metge andalús.
Es doctorà a Madrid el 1935 i treballà en el laboratori de fisiologia de Juan Negrín Amplià estudis a Göttingen, amb HRein Fou catedràtic de farmacologia de la Universitat de Barcelona 1940-80, de la qual fou rector 1965-68 en moments de tensió en què aplicà una política inflexible que el dugué a expedientar nombrosos professors i estudiants Membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona 1966, fundador de l’Escola Professional de Farmacologia Clínica i autor d’un tractat de Farmacologia experimental, treballà principalment en el camp de la psicofarmacologia, de la qual impulsà els…
Diego García de Paredes
Història
Militar
Militar.
Assolí una fama llegendària per la seva força i pel seu esperit cavalleresc i intervingué en la conquesta de Granada 1485-92 Fou el cap de la guàrdia del papa Alexandre VI, serví a l’exèrcit del Gran Capità en les campanyes d’Itàlia i lluità contra els turcs a Cefalònia Ferran el Catòlic el féu marquès de Cornetta Acompanyà Carles V en les primeres campanyes Escriví una autobiografia, publicada el 1613
Francisco García de Loaisa
Cristianisme
Eclesiàstic castellà.
Dominic, fou general de l’orde 1518, confessor de Carles I, bisbe d’Osma i arquebisbe de Sevilla 1539 Assolí una gran influència i arribà a presidir el Consell d’Índies i el de la Croada Tramità el plet de la família Colom, féu costat a Bartolomé de Las Casas i s’oposà a l’expulsió dels moriscs Inquisidor general 1545, tractà de suavitzar els processos de la inquisició, però no ho aconseguí
Ildefonso García del Corral
Història del dret
Jurisconsult republicà.
Residí a Barcelona des del 1876 i collaborà regularment a La Gaceta de Cataluña i La Publicidad S'uní a la Solidaritat Catalana 1906 i després a la UFNR en 1912-15 fou un dels caps del reformisme barceloní Traduí al castellà el Corpus Iuris Civilis 1889-98, en sis volums
Pere Garcia de Benavarri
Pintura
Pintor, probablement d’origen aragonès.
L’any 1445 és documentat a Saragossa Quatre anys més tard li fou encomanat un retaule per al Villar Hom suposa que entre el 1452 i el 1455 residí a Benavarri, tot fent viatges a Lleida, Osca i Barcelona El 1455 signà contracte amb la vídua i el fill pintor de Bernat Martorell per a continuar-ne el taller durant cinc anys A partir del 1463 torna a ésser documentat a Benavarri, des d’on expedí obres per a molts indrets de les comarques veïnes Gaudí d’una bona posició econòmica i fou assistit per nombrosos collaboradors i deixebles Sembla que els darrers anys de la seva vida des del 1481, si més…
José Luis García Sánchez
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic castellà.
De formació teatral, s’inicià en el cinema amb diversos curtmetratges Posteriorment realitzà dues comèdies crítiques, El love feroz 1973 i Colorín Colorado 1976 Obtingué l’Os d’Or a Berlín per Las truchas 1978 El 1980 dirigí Dolores , un documental sobre Dolores Ibárruri Altres pellícules seves són La corte del Faraón 1985, Divinas palabras 1987, La noche más larga 1991, Tirano Banderas 1993, El seductor 1994, Suspiros de España y Portugal 1994, Tranvía a la Malvarrosa 1996, Siempre hay un camino a la derecha 1997, Lázaro de Tormes 2000, juntament amb Fernando Fernán Gómez, i Adiós con el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina