Resultats de la cerca

Pertangué a la gran generació d’Orozco, Ribera i Siqueiros, bé que sempre eludí un compromís ideologicopolític Alumne de l’Academia de Bellas Artes de Mèxic, de la qual fou professor més tard, realitzà grans murals per encàrrec del seu govern Del 1936 al 1948 visqué a Nova York, on executà els frescs del Smith College de Northampton i d’altres a la ciutat de Mèxic, Puerto Rico i París El 1953 aconseguí el primer premi de la biennal de São Paulo, i el 1968 el de la Biennale de Venècia Formà part de l’escola de París hi sojornà des del 1950, tot assajant una simbiosi entre el…

Formà part, amb LDomènech i Montaner i AMGallissà, de la primera generació d’arquitectes modernistes catalans La seva obra més important és la Casa Provincial de Maternitat 1883-1902, a les Corts de Sarrià, on el seu domini dels elements constructius —totxo vist, revestiments ceràmics policromats— aconsegueix una acurada perfecció, a la vegada que representà un antecedent del projecte de l’Hospital de Sant Pau, de Domènech i Montaner, mitjançant pavellons exempts Projectà l’església del convent dels jesuïtes amb JMartorell i Montells, 1883-85 i l’església major de Santa Anna 1887…

Pertany a la generació d’autors francesos que debutaren a la dècada del 1980 i que provaren de replantejar l’escriptura dramàtica a partir de la pràctica escènica, sovint desdoblant-se en directors i actors El seu teatre, compost d’una vintena de peces, es caracteritza per una rigorosa economia del llenguatge i una temàtica en què la vida, la mort, el naixement, l’amor, el suïcidi marquen la insatisfacció, el malestar i les captinences dels seus personatges, amb situacions que voregen la trivialitat, tot plegat tenyit d’un humor negre àcid i crític Entre la seva producció…

Entre els anys 1976-89 dirigí nombroses obres clàssiques i contemporànies a l’RDA La fama dels seus primers treballs a l’Alemanya reunificada el portà el 1992 a la direcció de la Volksbühne Berlín, d'on es retirà el 2017 És un dels directors més controvertits de la seva generació per la violència i l’eclecticisme amb què recrea les obres que escenifica El 1994 fou guardonat amb el premi Kortner Entre els seus muntatges cal destacar versions de HMüller Carrer Wolokolamk , 1996, HGibson Trainspotting , 1997, GHauptmann Els teixidors , 1997 i Sartre Les mans brutes , 1998 També…

Es doctorà en medicina per la Johns Hopkins University School of Medicine a Baltimore EUA l’any 1974 i la major part de la seva carrera professional s’ha desenvolupat en aquest centre, on ocupa una plaça de catedràtic al departament de química biològica i medicina des de l’any 1993 El seu treball el portà el 1988 a aïllar i purificar una proteïna de la membrana cellular i, un any més tard, també a identificar el canal usat per les molècules d’aigua per a entrar i sortir de la cèllula El descobriment d’aquesta proteïna, anomenada posteriorment aquaporina-1, ha permès estudiar detalladament el…

Inicià estudis de trompeta a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i durant el servei militar a València començà els de cant amb Maria Llàcer 1936-39 Seguí els estudis de cant al Conservatori Municipal de Barcelona El 1942 guanyà un concurs radiofònic amb el pròleg d’ I Pagliacci i un any després debutà amb el Fígaro rossinià a Barcelona La temporada 1954-55 actuà per primera vegada al Gran Teatre del Liceu amb La bohème i inicià una carrera que el dugué a Mèxic, Buenos Aires, Atenes, els Estats Units d’Amèrica, etc Fou un dels barítons més brillants de la seva generació…

Doctor en lletres, llicenciat en dret i membre de l’Academia Española, fou catedràtic de literatura castellana a l’Institut Jaume Balmes de Barcelona i director de l’Institut del Teatre de Barcelona Integrat en principi en el moviment avantguardista català, collaborà en el primer —i únic— Full Groc 1929, amb Sebastià Gasch i Lluís Montanyà La seva bibliografia, majoritàriament en castellà, sobrepassa el centenar de títols assaig, història literària, biografia, viatges, poesia, llibres de text, etc Fou un arquetípic homme de lettres que se serví amb elegància i coneixement de les idees…

Cursà estudis de piano i contrabaix amb els mestres J Zamacois, J Pich i Santasusana, J Caminals i F Sala al Conservatori de Música de Barcelona El 1958 fou contractat com a membre de l’Orquestra Municipal de Barcelona Acompanyant habitual del cantant Joan Manuel Serrat, actuà en totes les seves gires internacionals fins el 1976 Ha collaborat també amb altres cantants de la generació de la Nova Cançó, com Raimon, Lluís Llach o Marina Rossell Ha estat un destacat intèrpret en el terreny del jazz , músic habitual del Jamboree, component de la Big Band de Barcelona i del grup Nits…

Bibliotecària de professió És un dels noms destacats de la generació tortosina dels anys cinquanta Tot i que ha conreat la narrativa amb L’obsessió de les dunes premi Ciutat de Tarragona-Josep Pin i Soler de narrativa 1993 i també la de caire infantil 1971 amb El mussol que va obrir els ulls de dia , La negreta Safu i el narcís , Les culleretes de la lluna i Les perdiuetes de les potes vermelles , la seva obra és sobretot poètica D’amors, d’enyors i d’altres coses 1971, premi Màrius Torres 1970, Vespres 1978, Cicle de la nit amb pintures de M Ripollès, 1982, Elements primaris…

El dimorfisme sexual, en què mascle i femella de la mateixa espècie tenen aspecte diferent, és el cas més comú de polimorfisme, però també hi pot haver grups morfològics no lligats al sexe La diferenciació funcional entre els organismes colonials és un exemple de polimorfisme, com també el polimorfisme estacional adopció d’una forma diferent segons quina sigui l’estació de l’any així, per exemple, la generació vernal és molt diferent de l’estival i el relacionat amb les diverses fases evolutives del període vital metamorfisme de certs organismes, com els insectes, etc Als…