Resultats de la cerca
Es mostren 1271 resultats
milana

Milana
whodden (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Peix de la família dels miliobàtids i de l'ordre dels miliobatiformes
, que ateny 1,50 m de llargada, més de la meitat dels quals corresponen a la cua.
El disc és subromboïdal, amb el cap prominent i els ulls i els espiracles obrint-se en direcció lateral Darrere l’aleta dorsal, a la base de la cua, hi ha un llarg aculi verinós, que pot produir ferides molt doloroses És una espècie vivípara que habita als fons sorrencs, on s’alimenta de molluscs bentònics tanmateix, neda sovint prop de la superfície i àdhuc pot saltar fora de l’aigua És una espècie cosmopolita, comuna a la Mediterrània
pregadeu
pregadeu
© Fototeca.cat
Entomologia
Insecte de l’ordre dels dictiòpters, de la família dels màntids, de cos allargat i amb una talla que va dels 45 mm els mascles fins als 75 mm les femelles.
És de color generalment verd, però també pot ésser marró o groguenc té les potes anteriors molt diferenciades amb funció prensora, amb dues rengleres d’espines contraposades amb les quals pot estripar les seves preses De règim diürn, habita els llocs secs i assolellats, on practica amb gran agilitat la cacera d’altres insectes de gran ferocitat, arriba al canibalisme, sobretot en el moment de l’acoblament, durant el qual sovint es menja viu el mascle
panda

Panda gegant
© Xevi Varela
Mastologia
Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes, de la família dels prociònids, que ateny 150 cm de longitud i 150 kg de pes, té el pelatge blanc tacat de negre als ulls, a les orelles, a les potes i en una part de l’abdomen i del tronc.
S'alimenta bàsicament de rotang i habita, com el panda petit, a les selves de bambú del sud de la Xina, Birmània, el Nepal i el Tibet Els darrers esforços del govern xinès han permès un augment del 40% en la població d’ossos panda, que han estat sotmesos a tractaments amb medicaments per tal d’incrementar la còpula i la reproducció Es calcula que en queden 1600 exemplars, si bé continuen estant en gran perill d’extinció
tudó

Tudó
Bernard DUPONT (CC BY-SA 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels columbiformes, de la família dels colúmbids, de 40 cm, que és de color gris blavós, amb les parts inferiors més clares i amb reflexos verdosos al coll; té una faixa blanca a cada ala, les rèmiges negrenques, una faixa negrosa a l’extrem de la cua i una taca blanca a cada banda del coll.
Nia als arbres i és migrador parcial, bé que principalment sedentari, amb tendència a desplaçar-se cap al S a l’hivern Habita als boscs i, si no és objecte de caça, als parcs i jardins extensos de tot Europa, llevat de l’extrem septentrional, a les illes mediterrànies i al N d’Àfrica És comú als Països Catalans, i a l’hivern la població sedentària és reforçada pels individus provinents del nord que hi passen l’hivern
cabrella

Cabrella
Daderot (CC0 1.0)
Carcinologia
Crustaci decàpode marí, de la secció dels braquiürs, el cefalotòrax del qual fa de 5 a 6 cm de longitud.
La morfologia recorda la de la cabra, i el cos és bru, recobert de cerres ganxudes, a les quals el mateix animal enganxa algues, hidraris, sorra, per tal de dissimular-se i confondre's amb el medi ambient Habita, solitària, excepte a l’època de reproducció, a la zona costanera entre 1 i 40 m de profunditat És estesa per l’Atlàntic, des de la mar del Nord fins al golf de Guinea, i per la Mediterrània
gall salvatge

Gall salvatge
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels tetraònids, d’uns 85 cm el mascle i 60 cm la femella.
El mascle és gris, amb les ales castanyes, el pit d’un verd blavós lluent, amb taques blanques a les parts inferiors i a la cua i amb les plomes de sota el bec formant com una barba Pot desplegar la cua fent ventall La femella és de color vermell terrós tacat Habita als boscs de coníferes del nord i l’est d’Europa, a Escòcia i, a la península Ibèrica, a la serralada Cantàbrica i als Pirineus
fumarell carablanc

Fumarell carablanc
© J.J. Harrison
Ornitologia
Fumarell que presenta, a l’estiu, la part superior del cap negra, vorejada d’una banda ampla blanca als costats, i la resta de les parts superiors, de color gris blavós.
Les parts inferiors són de color blanc al mentó, gris blau a la gola i al coll, gris negre cap al ventre i blanc a les ales i a les plomes de sota la cua el bec i les potes són d’un vermell carminat Habita a les tres quartes parts inferiors de la península Ibèrica i en alguns indrets d’Europa la Camarga, llacs suïssos, etc, i és comú al Principat i el País Valencià
reineta
reineta
© Fototeca.cat
Herpetologia
Amfibi anur de l’ordre dels procels, de la família dels hílids, caracteritzat pel fet de tenir el cos esvelt, d’uns 3-4 cm, potes llargues i primes i els dits acabats en discs adhesius, la qual cosa li permet d’enfilar-se pels arbres amb molta facilitat.
Té la pell llisa i lluent, de color verd viu amb variants possibles, i una línia fosca al llarg de tot el flanc De costums nocturns i grimpadors, habita en llocs humits, a la vora de rierols i estanys, sovint en grups més o menys nombrosos, en indrets de vegetació densa arbustiva a la meitat nord de Catalunya Quan arriba l’època de la reproducció, els mascles fan xiscles eixordadors, que serveixen de reclam per a les femelles
tord

Tord
Gathadair (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, de 23 cm, que té les parts inferiors de color blanc rossenc i llistades de taques negrenques que tenen forma de punta de sageta, i les superiors de color terrós.
El mascle és molt bon cantaire i hom l’aprecia com a ocell de gàbia Habita a l’Àsia nord-occidental i a tot Europa, llevat del centre i el S de la península Ibèrica i Itàlia, i de les illes mediterrànies És migrador parcial i hiverna al centre i al S d’Europa, a les illes mediterrànies i al NW d’Àfrica És comú a la Catalunya humida, i hivernal a la resta dels Països Catalans
orangutan
Orangutans, mamífers de l’ordre dels primats
© X. Pintanel
Mastologia
És el menys antropomorf de tots els pòngids, té els membres anteriors molt llargs fins a una envergadura de 2,5 m per una alçada màxima d’uns 2 m i els peus articulats obliquament amb relació a la tíbia, adaptats a la locomoció arbòria El pel és llarg i aspre, de color vermellenc La pell de la cara, dels peus i de les mans és nua, de color blau negrenc, i els mascles presenten a la gola, als costats de la cara i a les aixelles unes protuberàncies adiposes en forma de sac Pot arribar als 90 kg de pes La capacitat cranial oscilla al voltant dels 375 cm 3 És un animal pacífic i solitari, que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina