Resultats de la cerca
Es mostren 905 resultats
ortiga morta
Ortiga morta
Emma Kelley iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 20 a 80 cm d’alçada, pilosa, de fulles ovades, acuminades i serrades, molt semblants a les de l’ortiga, i de flors blanques, grosses i verticil·lades.
Creix en herbassars, tanques i vores de camins a l’Europa mitjana, fins als Pirineus
fonollassa
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les umbel·líferes, de 40 a 100 cm d’alçària, de fulles quatre vegades pinnades, amb els segments filiformes i divaricats i de flors asèpales amb pètals grocs disposades en umbel·les.
Es fa en camps de conreu i en terrenys incultes de la regió mediterrània
favera
favera
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 50 a 120 cm d’alçada, de tiges erectes, buides i poc ramificades, amb fulles alternes, compostes de dos a quatre parells de folíols ovats i enters.
Les flors, blanques o rosades, amb les ales tacades de negre, són reunides en petits raïms Fa fruits anomenats faves en llegum Les llavors i els llegums són emprats en l’alimentació humana i del bestiar Planta d’origen mediterrani, ha estat conreada des de l’edat del bronze No és gaire exigent en clima, bé que l’afecten les gelades tardanes, i li agraden sòls argilosos i llimosos, solts i femats Pel fet que enriqueixen el sòl en nitrogen captat de l’atmosfera per bacteris simbiòtics que hi ha en les seves arrels, hom sol plantar faveres després de blat de moro o de patateres i abans de blat…
aranyosa
Aranyosa
Benjmain Crain (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia de la família de les orquidàcies de fulles lanceolades i de flors, agrupades en espiga, poc nombroses, de tèpals rosa i label bru purpuri, vellutat, amb un dibuix de línies arquejades que recorda una aranya.
bàlsam
Dibuix de la flor de bàlsam
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les aïzoàcies, reptant, amb fulles allargades molt carnoses, de secció triangular, i flors vistoses, roses, vermelles o blanquinoses, amb un gran nombre de pètals, que en realitat són estams tranformats.
Originari de la regió de Ciutat del Cap, on els seus fruits comestibles figues dels hotentots són aprofitats, s’ha naturalitzat a la regió mediterrània, on, per la seva poca exigència d’aigua o de sòl bé que és sensible al fred, és molt emprat en jardins secs o que no poden ésser gaire atesos, per a embelliment i protecció dels talussos de les carreteres contra l’erosió, etc
bodris
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les quenopodiàcies, de tija dreta, de 10 a 70 cm, viscosa, de fulles glauques, profundament lobulades, cobertes de pèls glandulosos, i de flors groguenques, agrupades en llargues panícules, també glanduloses.
Viu en sòls arenosos, llits secs de rius, etc Havia estat emprada com a pectoral, en infusió o tintura de planta fresca
armoll
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les quenopodiàcies, de tija erecta, que pot arribar a 2,5 m d’alçària, fulles triangulars amb el marge sinuós o dentat, i flors petites, poc visibles, en panícula terminal.
És originària de l’Àsia central i antigament havia estat conreada com a hortalissa
calta
calta
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ranunculàcies, de 20 a 40 cm d’alçària, de fulles cordades reniformes i flors grosses, solitàries, mancades de pètals, però amb cinc sèpals d’un color groc d’or.
Creix en prats humits, a les vores de petits corrents d’aigua dels Pirineus i altres terres fredes i humides de l’hemisferi nord
esparreguera
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia de la família de les liliàcies, de fins a 150 cm d’alt, de branques amb feixos de 3 a 6 cladodis filiformes, i de rizoma subterrani, del qual neixen turions engruixits comestibles, els espàrrecs.
És d’origen asiàtic i ja era conreada pels egipcis És molt exigent en sòl i prefereix els de textura arenosa, fèrtils i ben drenats El seu conreu demana algunes labors especials, com la de calçar-les, per tal d’aconseguir el blanqueig dels espàrrecs
matallops
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les ranunculàcies, d’aproximadament 1 m d’alçària, de fulles palmatisectes, de flors d’un color blau o blau violaci, arranjades en raïm o en panícula, i de fruits fol·liculars.
Creix en prats, a la vora de deus, al peu de penyes, etc, als Pirineus És l'acònit per antonomàsia L’arrel conté aconitina, alcaloide molt tòxic