Resultats de la cerca

En emprendre Jaume I la campanya de Mallorca, aconseguí que Menorca no fos conquerida signant el tractat de Capdepera 1232, per mitjà del qual l’illa restava dins la influència catalana Fou destronat el 1234 per Abu ‘Uṯmān Sa'īd ibn Ḥakam

Durant el domini català fou un port important pel seu moviment comercial i encara ho és actualment és el tercer de l’illa Té estació de ferrocarril Colònia romana, conserva unes termes, un pont remarcable i restes de les fortificacions genoveses del s XIV

Hi ha un far damunt els penyals de llevant Forma la parròquia 146 m alt coneguda també amb el nom del Pilar, creada el 1785 A l’indret anomenat es Monestir, prop de la costa, fou fundat el 1258 un monestir d’ermitans agustins que es degué despoblar a la fi del s XIV com la resta de l’illa

Dedicada en els primers temps als contactes amb l’exterior i del coneixement de l’illa a través de la secció d’excursionisme, a partir dels anys vint passà a una producció de material de propaganda a gran escala Primera entitat d’aquesta mena creada a l’Estat espanyol, ha servit de model a entitats semblants sorgides posteriorment

Fou important en època antiga per motius religiosos i comercials Segons una llegenda mitològica, Leto, que fugia de la ira d’Hera, hi infantà Apollo i Àrtemis Habitada ja a l’època micènica, tingué uns anys de decadència durant les guerres mèdiques El 478 aC, després de la derrota dels perses, els pobles jònics hi constituïren la lliga de Delos Posteriorment l’illa depengué d’Atenes i, durant un curt període, d’Esparta Independent des del 314 aC, el 166 aC fou lliurada als atenesos pel senat romà amb la concessió de port franc, la qual cosa li proporcionà un gran apogeu comercial…

Foren els tercers invasors de l’illa, després dels goidels i dels pictes, amb els quals alguns autors els han volgut assimilar Introduïren a l’illa la cultura de La Tène, pròpia de la segona edat del ferro A partir de la segona meitat del s I aC començà la seva difícil assimilació a l’Imperi Romà, la qual mai no fou plenament aconseguida

Separada de l’illa de Naxos per un canal de 5 km de llargada, és de forma oval i presenta en la costa occidental una petita badia, al fons de la qual es troba la població homònima Conreus de cereals i tabac Famosa a l’antiguitat pel seu marbre marbre de Paros , pertangué a la ‘cultura de les Cíclades’ fins al segle XVII aC Després de l’època micènica segles XIV-XII aC, els jonis li donaren un impuls important, sobretot en el comerç i en les colonitzacions Grècia la recuperà als turcs el 1821 Conserva restes de la seva història antiga l’acròpolis, les muralles i els santuaris d’…

Situada a les vores meridionals de la Conca d’Oro, es dreça sobre una terrassa d’uns 300 m d’alçada, a la falda del mont Caputo Seu arquebisbal, cresqué entorn d’un monestir benedictí fet construir per Guillem II de Sicília Durant els segles XIII-XIV fou víctima de continuades devastacions a causa de la rivalitat angevina i catalanoaragonesa Té una catedral molt notable, última resta de l’arquitectura normanda a l’illa, amb tres naus, que excelleix, sobretot, pel conjunt riquíssim de mosaics bizantins dels segles XII i XIII Són també notables les portes de bronze, de Bonanno de…

Entrà a Montserrat el 1964 i treballà a l’obrador de ceràmica del mateix monestir El 1968 obtingué la medalla d’or al Concurs Internacional de Faenza Com a dibuixant, illustrà diverses obres Càntic del sol, Viatge a través de la Història de Montserrat, El país del verd, Juguem cantant , etc L’any 1975 es llicencià en arts plàstiques i en història general de l’art i en ceràmica grega a París Pel juny del 1976 encetà un llarg viatge que el dugué a gairebé tots els països del món i a dedicar-se gairebé en exclusiva a la pintura Els temes que s’hi repeteixen en la seva obra són les dones i el…

Originàriament era una possessió de la companyia de Consell situada prop de la cala d’Alcaufar , oberta a la costa oriental de l’illa A la platja d’aquesta cala, deserta el 1896, hi fou bastida una caseta de pescadors trenta anys més tard hi havien estat edificades catorze o quinze cases El 1935 hi fou construïda la carretera des de Sant Lluís