Resultats de la cerca
Es mostren 1896 resultats
James Hutton
Geologia
Geòleg i naturalista escocès.
Es doctorà en medicina a Leiden 1749, però s’establí a Berwickshire el 1754 per a dedicar-se a la gestió de la seva pròpia granja El 1768 marxà a Edimburg, on els seus estudis feren que hom el consideri actualment un dels pares de la geologia Defensà la teoria del plutonisme , la qual assegurava que les roques eren el producte solidificat del magma interior de la Terra L’any 1785 publicà Theory of the Earth , on introduí el concepte que dècades després Charles Lyell anomenà uniformitarisme , que consisteix en què la història de la Terra pot ser interpretada a partir dels processos bàsics…
Alison Knowles
Art
Artista nord-americana.
La seva trajectòria s’inicià al voltant de l’expressionisme abstracte, però al principi del 1960 introduí elements figuratius sempre com a referència de la vida quotidiana, com les mongetes, sabates, llibres o peixos Escriu llibres visuals i compila environaments de collage amb fulls El seu treball més conegut està vinculat a Fluxus, amb performances i environaments que posen en contacte l’espectador/ performer amb si mateix i amb el món real Utilitza so, objectes trobats i coses familiars, que recull i investiga La sabata és una presència contínua des del començament de la seva…
Sant Pere i Sant Feliu de Font-rubí
Art romànic
L’església parroquial de Sant Pere de Font-rubí fou completament modificada al segle XVIII, i es perdé tot indici de la seva antiga construcció, que devia datar del segle XI Des d’aquest mateix segle Sant Pere de Fontrubí va dependre de la canònica de Solsona Aquesta subjecció és clarament reflectida en les butlles papals d’Urbà II, del 1097, i d’Eugeni III, del 1151 Així mateix, l’església és esmentada en l’acta de dotació i consagració de Santa Maria de Solsona del 1163 Font-rubí formava part del petit grup d’esglésies penedesenques, que controlava la canònica solsonina Al final del segle…
Maria Oliveras i Collellmir

Maria Oliveras i Collellmir
Medicina
Metgessa anestesiòloga.
Llicenciada en medicina el 1938 per la Universitat Autònoma de Barcelona, fou una de les poques metgesses de la seva generació Els darrers mesos de la Guerra Civil treballà a l’Hospital Militar de Vallcarca Instaurat el franquisme, les noves autoritats no li reconegueren els estudis posteriors al 1936, i no obtingué el títol fins el 1941 Després de treballar a l’Institut Neurològic Municipal, fou ajudant del neurocirurgià Adolfo Ley a l’Hospital Clínic 1944 com a especialista en anestèsia El 1947, en una estada a Oxford i Londres, amplià estudis en aquesta disciplina i del 1948 al 1963 fou…
blat de moro Bt
Agronomia
Blat de moro genèticament modificat al qual s’ha addicionat material genètic procedent del bacteri Bacillus thuringiensis (Bt) mitjançant tècniques de biologia molecular.
El B thuringiensis es troba de forma espontània en el sòl El material genètic d’interès d’aquest bacteri produeix una proteïna, anomenada Bt delta endotoxin , que resulta mortal per a les larves del taladre del blat de moro Ostrinia nubilabis , una plaga important d’aquest conreu Aquesta proteïna és força selectiva, de manera que no resulta perjudicial per a insectes d’altres ordres El Bt ha estat disponible com a insecticida microbiològic des de la dècada del 1960, mentre que el blat de moro Bt s’introduí a partir dels anys noranta La utilització del blat de moro Bt evita haver d’aplicar…
Erwin Schrödinger
Erwin Schrödinger
© Fototeca.cat
Física
Físic austríac.
Professor a Stuttgart, Breslau i Zúric, feu estudis sobre termodinàmica i matemàtica estadística, colorimetria i relativitat El 1925 s’introduí en la teoria ondulatòria de De Broglie, i en resultà una equació relativista que no reeixí El 1926 obtingué l’equació que porta el seu nom i demostrà la identitat formal entre la seva teoria i la mecànica matricial de W Heisenberg, la qual cosa determinà el naixement de la mecànica quàntica Del 1927 al 1933 romangué a la Universitat de Berlín i tot seguit s’exilià a Oxford per raons polítiques Rebé el premi Nobel de física, juntament amb PAM Dirac…
Persèfone
Mitologia
Divinitat grega, muller d’Hades.
Deessa terrible, amb trets sempre amenaçadors, i presagiadora de mort i de destrucció, fou, parallelament, una divinitat agrària, unida a Demèter, de la qual hom la considera filla i amb la qual rebé culte A les genealogies, la Persèfone infernal apareix com a filla de Demèter Erinys i Posidó, raptada per Plutó Li foren dedicades festes especials, celebrades al final de l’estiu i al començament de l’hivern Entre els segles V i III aC el seu culte s’introduí en la religió romana, on fou venerada amb el nom de Prosèrpina L’art antiga la representà sovint en l’escena del seu rapte per Plutó, o…
Arnost Parsch
Música
Compositor txec.
Després de rebre classes particulars de J Podešva, a vint-i-set anys ingressà a l’Acadèmia Janácek de Brno, on estudià amb M Ištván, C Kohoutek i A Pinos Formà part d’un grup de música experimental, i el 1977 s’encarregà de la Secretaria del Festival Internacional de Música de Brno Durant molts anys impartí classes a l’Acadèmia Janácek En la seva producció introduí elements aleatoris o sèries dodecatòniques i també treballà l’electroacústica Trasposizioni II i III , 1969-70 A partir dels anys setanta enriquí la seva creativitat amb material provinent del folklore mundial Posteriorment s'…
Montserrat Mikofalvy
Música
Pianista i compositora mallorquina.
La seva mare la introduí en l’estudi de la música i Jaume Roig fou el seu primer mestre de piano Posteriorment es traslladà a Madrid, on estudià el grau superior d’aquest instrument amb J Cambices Al conservatori madrileny obtingué el primer premi de fi de carrera El 1960, gràcies a una beca concedida pel govern francès, prosseguí la seva formació a l’Escola Normal de Música de París, on treballà la composició amb els mestres G Dandelot, G Kelloer, T Anbiu i JM Damas, entre altres matèries Un cop llicenciada, fou durant molts anys professora de música a l’Institut Servigne de la capital…
Umberto Boccioni

El motí a la galeria (1910), d’Umberto Boccioni (Pinacoteca de Brera, Milà)
© Corel
Escultura
Pintura
Escultor i pintor italià.
Representant del futurisme, a partir del 1898 entrà en contacte amb el cubisme i el divisionisme El 1910 signà el manifest futurista, i el 1912 el Manifest tècnic de l’escultura futurista , del qual fou redactor Amb el llibre Pitture e sculture futuriste 1914 esdevingué el teòric del grup La pintura Elasticitat 1912 és una síntesi de les recerques introduïdes per les noves invencions plàstiques, les quals l’influïren, especialment l’obra de Medardo Rosso Amb un lirisme barroc, introduí en les seves recerques el temps i el moviment Les primeres escultures daten del 1911 Obres principals Retrat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina