Resultats de la cerca
Es mostren 1296 resultats
Bergen

Aspecte de la ciutat de Bergen, Noruega
© Anna Díez
Ciutat
Capital del fylke de Hordaland, Noruega, situada vora el Vågen Fjord.
És situada en una petita plana litoral vorejada de turons que en dificulten l’expansió urbana, i s’estén per l’estret que divideix el fjord , on hi ha les installacions portuàries El clima és marítim 1,6°C al gener i 14,4°C al juliol, amb precipitacions abundants 1900-2500 mm El centre de la ciutat ha conservat un aspecte medieval És un centre comercial, portuari i industrial indústria naval, electrometallúrgica, de conserves pesqueres, tèxtil i de productes làctis És també un centre d’ensenyament superior Universitat de Bergen, fundada el 1948 És unida per ferrocarril a Oslo i…
Dhaka
Ciutat
Capital de Bangladesh i de la divisió administrativa homònima, a la vora esquerra d’un afluent del riu Dhaleswari.
Al segle XVII esdevingué un gran centre artesanal, i al segle XVIII assolí la màxima esplendor en fer-se famosa pels brodats en or i per les sedes i mussolines Al segle XIX, però, la fabricació d’aquests productes no pogué competir amb la creixent producció industrial, la qual cosa en feu minvar la població 900000 h el 1700 Actualment hom hi ha establert indústria tèxtil a gran escala jute i cotó, i també indústria química i alimentària És el centre comercial més important de l’interior, sobretot pel jute és al bell mig d’una regió especialitzada en aquest conreu Un nou sector industrial ha…
galera

Galera reial francesa de la fi del s XVII: 1, esperó; 2, tamboret; 3, canons; 4, arrumbada; 5, trinquet; 6, curulla; 7, arbre mestre; 8, cambra de voga; 9, trast; 10, contrafileret; 12, falconet; 13; cossia; 14 corredor; 15, carrossa; 16; timó; 17; carena
© fototeca.cat
Transports
Vaixell de guerra típicament mediterrani, de línies molt fines, ras, ormejat de veles, però mogut principalment amb rems, i armat de rostre o esperó.
En sentit ampli, hom anomena galera qualsevol dels bastiments de la sèrie evolutiva formada, entre altres, per la nau minoica, l' arco fenici, la birrem i la tirrem gregues, la navis longa romana, el dromó bizantí, les galeres de l’edat mitjana i les galeres de l’edat moderna Cal cercar l’origen d’aquesta sèrie al Nil cap a l’any 3000 aC, amb el trànsit de la guiona al rem, i la seva fi fou determinada per la colonització d’Amèrica, puix que les galeres, per manca d’autonomia i de condicions marineres, ja no pogueren entrar en el procés de la navegació transatlàntica Rèplica de la galera…
Irene Peypoch
Museologia
Museòloga.
Als anys seixanta s’incorporà a la Diputació de Barcelona com a especialista en pedagogia a l’Institut del Teatre Posteriorment portà el negociat tècnic de cultura del Servei Tècnic de Cultura, i finalment el negociat de difusió de museus Desenvolupà el programa de difusió de museus més avantguardista del seu temps per als museus de la Diputació de Barcelona i prengué part en altres iniciatives vinculades a la difusió dels museus, com ara la Revista de Museus Participà en l’Assemblea de Museus de Catalunya del 1977 i en la fundació de l’Associació de Treballadors de Museus de Catalunya el…
Joaquim Llovet i Verdura
Historiografia
Historiador.
Autodidacte, és autor d’importants contribucions a la història de Mataró i de la marina catalana, com El problema de l’origen de les santes Juliana i Semproniana 1953, Sobre la data de l’anomenat primer cens de Catalunya 1954-55, on per primera vegada fou posat de manifest l’anacronisme de Bofarull, que havia atribuït a l’any 1359 el fogatjament del 1378, La ciutat de Mataró 1956-61, actualitzada el 2000 amb el títol de Mataró, dels orígens de la vila a la ciutat contemporània , Mataró de 1680 a 1719, pas de vila a ciutat i a cap de corregiment 1966, Constructors navals de l’ex-província…
Antoni Fontquerni Vives
Rem
Remer.
S’inicià l’any 1928 al Club de Mar del CADCI i, posteriorment, s’incorporà al Club de Rem de Barcelona 1931-33 i al Reial Club Marítim de Barcelona RCMB Entre el 1933 i el 1951 assolí quinze Campionats de Catalunya i onze d’Espanya, tant en outrigger com en iol de quatre amb timoner Guanyà onze regates internacionals en representació del RCMB i formà part de la selecció espanyola Es retirà el 1952, però continuà vinculat al rem com a àrbitre, entrenador i dirigent L’any 1959 fundà el Collegi d’Àrbitres de Rem de Catalunya, juntament amb Leopold Vives i Joan Torta, i el 1962…
Joan Guiu Salvadó

Joan Guiu Salvadó
Arxiu J. Guiu
Vela
Regatista.
Vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona, destacà en la navegació de creuer en solitari, especialitat en la qual fou pioner a Catalunya i a Espanya Fou el primer participant de l’estat en la regata de Gènova a Menorca i tornada en solitari 1974, en les 500 milles de Port Leucate i en les primeres edicions de la regata Mare Nostrum Amb Enric Vidal, també fou el primer regatista de l’estat que participà, l’any 1976, en la transatlàntica Ostar, entre Plymouth Anglaterra i Newport Rhode Island, Estats Units, durant 39 dies, 8 h i 15 min Repetí participació a 53 anys d’edat 1980 L’…
José Luis Lasplazas Pujolar
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
Practicà diversos esports fou porter de futbol a l’Universitari es proclamà campió d’Espanya de rugbi i de Catalunya de salts de trampolí amb el Club Natació Barcelona, i en rem disputà la prova de vuit amb timoner als Jocs Olímpics de París 1924 amb el Reial Club Marítim de Barcelona Començà la trajectòria professional com a redactor de la Gaceta Sportiva 1922, Sports 1923, Aire Libre 1923, Diari de Barcelona i Mundo Deportivo 1924-36 Després de la Guerra Civil Espanyola continuà collaborant en els dos darrers diaris fins a la mort, el segon dels quals arribà a dirigir 1940-67…
Le Petit-Quevilly
Població del departament del Sena Marítim, a Normandia, França, situada vora el Sena.
Indústries metallúrgiques, de maquinària elèctrica, de productes químics i de teixits Conserva restes d’una leproseria fundada el 1160, amb pintures del s XIII
Mont-Saint-Aignan
Ciutat
Ciutat del departament del Sena Marítim, a Normandia, França, situada prop de Rouen.
Antic priorat de Mont-aux-Malades, amb una església del s XII al XVI i construccions del s XVII
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina