Resultats de la cerca
Es mostren 1296 resultats
Joan Guiu Salvadó

Joan Guiu Salvadó
Arxiu J. Guiu
Vela
Regatista.
Vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona, destacà en la navegació de creuer en solitari, especialitat en la qual fou pioner a Catalunya i a Espanya Fou el primer participant de l’estat en la regata de Gènova a Menorca i tornada en solitari 1974, en les 500 milles de Port Leucate i en les primeres edicions de la regata Mare Nostrum Amb Enric Vidal, també fou el primer regatista de l’estat que participà, l’any 1976, en la transatlàntica Ostar, entre Plymouth Anglaterra i Newport Rhode Island, Estats Units, durant 39 dies, 8 h i 15 min Repetí participació a 53 anys d’edat 1980 L’…
Antoni Fontquerni Vives
Rem
Remer.
S’inicià l’any 1928 al Club de Mar del CADCI i, posteriorment, s’incorporà al Club de Rem de Barcelona 1931-33 i al Reial Club Marítim de Barcelona RCMB Entre el 1933 i el 1951 assolí quinze Campionats de Catalunya i onze d’Espanya, tant en outrigger com en iol de quatre amb timoner Guanyà onze regates internacionals en representació del RCMB i formà part de la selecció espanyola Es retirà el 1952, però continuà vinculat al rem com a àrbitre, entrenador i dirigent L’any 1959 fundà el Collegi d’Àrbitres de Rem de Catalunya, juntament amb Leopold Vives i Joan Torta, i el 1962…
es Molinar
Barri
Barri de Palma (Mallorca), vora la mar, a llevant del nucli urbà, al voltant des Portitxol (antic port de pescadors a la desembocadura des Torrentó, que el petit promontori de sa Roqueta separa des Portitxolet) on desemboquen els torrents de Bàrbara i Gros.
Comprèn les agrupacions de cases de can Pere Antoni, es Portitxol, es Primer Molinar, es Rotlet, es Segon Molinar i ses Figueres Baixes El barri sorgí a partir de mitjan segle XIX prop dels molins fariners existents en aquest sector de la vila gairebé desapareguts del tot L’iniciaren el nucli de cases de pescadors i d’esbarjo des Portitxol, la urbanització des Primer Molinar i unes quantes guinguetes, entre les quals foren famoses Davall Terra i can Pere Antoni La construcció de fàbriques de gas i d’electricitat i de la carretera de Llucmajor desfigurà el caràcter del barri La primitiva…
Bergen

Aspecte de la ciutat de Bergen, Noruega
© Anna Díez
Ciutat
Capital del fylke de Hordaland, Noruega, situada vora el Vågen Fjord.
És situada en una petita plana litoral vorejada de turons que en dificulten l’expansió urbana, i s’estén per l’estret que divideix el fjord , on hi ha les installacions portuàries El clima és marítim 1,6°C al gener i 14,4°C al juliol, amb precipitacions abundants 1900-2500 mm El centre de la ciutat ha conservat un aspecte medieval És un centre comercial, portuari i industrial indústria naval, electrometallúrgica, de conserves pesqueres, tèxtil i de productes làctis És també un centre d’ensenyament superior Universitat de Bergen, fundada el 1948 És unida per ferrocarril a Oslo i…
galera

Galera reial francesa de la fi del s XVII: 1, esperó; 2, tamboret; 3, canons; 4, arrumbada; 5, trinquet; 6, curulla; 7, arbre mestre; 8, cambra de voga; 9, trast; 10, contrafileret; 12, falconet; 13; cossia; 14 corredor; 15, carrossa; 16; timó; 17; carena
© fototeca.cat
Transports
Vaixell de guerra típicament mediterrani, de línies molt fines, ras, ormejat de veles, però mogut principalment amb rems, i armat de rostre o esperó.
En sentit ampli, hom anomena galera qualsevol dels bastiments de la sèrie evolutiva formada, entre altres, per la nau minoica, l' arco fenici, la birrem i la tirrem gregues, la navis longa romana, el dromó bizantí, les galeres de l’edat mitjana i les galeres de l’edat moderna Cal cercar l’origen d’aquesta sèrie al Nil cap a l’any 3000 aC, amb el trànsit de la guiona al rem, i la seva fi fou determinada per la colonització d’Amèrica, puix que les galeres, per manca d’autonomia i de condicions marineres, ja no pogueren entrar en el procés de la navegació transatlàntica Rèplica de la galera…
Joaquim Llovet i Verdura
Historiografia
Historiador.
Autodidacte, és autor d’importants contribucions a la història de Mataró i de la marina catalana, com El problema de l’origen de les santes Juliana i Semproniana 1953, Sobre la data de l’anomenat primer cens de Catalunya 1954-55, on per primera vegada fou posat de manifest l’anacronisme de Bofarull, que havia atribuït a l’any 1359 el fogatjament del 1378, La ciutat de Mataró 1956-61, actualitzada el 2000 amb el títol de Mataró, dels orígens de la vila a la ciutat contemporània , Mataró de 1680 a 1719, pas de vila a ciutat i a cap de corregiment 1966, Constructors navals de l’ex-província…
Dhaka
Ciutat
Capital de Bangladesh i de la divisió administrativa homònima, a la vora esquerra d’un afluent del riu Dhaleswari.
Al segle XVII esdevingué un gran centre artesanal, i al segle XVIII assolí la màxima esplendor en fer-se famosa pels brodats en or i per les sedes i mussolines Al segle XIX, però, la fabricació d’aquests productes no pogué competir amb la creixent producció industrial, la qual cosa en feu minvar la població 900000 h el 1700 Actualment hom hi ha establert indústria tèxtil a gran escala jute i cotó, i també indústria química i alimentària És el centre comercial més important de l’interior, sobretot pel jute és al bell mig d’una regió especialitzada en aquest conreu Un nou sector industrial ha…
Frank Gehry

Hotel Marqués de Riscal, a El Ciego (La Rioja Alabesa), obra de Frank Gehry
© Bodegues Marqués de Riscal
Arquitectura
Arquitecte canadenc de nom Ephraim Goldberg.
En una primera etapa, centrada a Califòrnia, els seus projectes reflectiren la influència de l’art minimalista R Serra, C André, R Irvin, S Lewitt Museu Marítim Cabrillo, a San Pedro 1979, Museu Aeroespacial, a Los Angeles 1982-84, la seva pròpia casa 1977-78, el Museu d’Art 1989 i un centre comercial 1973-80 a Santa Monica, etc A partir de la realització de la seu de Vitra, a Basilea 1988-94, es decantà cap a formes més expressionistes i geometries més complexes Museu Weisman, a Minneapolis 1990-93, Auditori Walt Disney, a Los Angeles 1989-96, Museu Guggenheim de Bilbao 1993-97…
Irene Peypoch
Museologia
Museòloga.
Als anys seixanta s’incorporà a la Diputació de Barcelona com a especialista en pedagogia a l’Institut del Teatre Posteriorment portà el negociat tècnic de cultura del Servei Tècnic de Cultura, i finalment el negociat de difusió de museus Desenvolupà el programa de difusió de museus més avantguardista del seu temps per als museus de la Diputació de Barcelona i prengué part en altres iniciatives vinculades a la difusió dels museus, com ara la Revista de Museus Participà en l’Assemblea de Museus de Catalunya del 1977 i en la fundació de l’Associació de Treballadors de Museus de Catalunya el…
Francesc Estabén i Ruiz
Historiografia catalana
Arqueòleg i militar.
El 1920 es traslladà a Mallorca Ingressà a l’exèrcit com a soldat 1928 i a l’Acadèmia Militar de Segòvia 1934 Durant la Guerra Civil Espanyola combaté en el bàndol “nacional”, tant a Mallorca com en altres fronts de la Península Posteriorment, ocupà diversos destins, entre els quals destaquen el regiment d’artilleria de Mallorca i la Capitania General de Balears El 1969 obtingué la graduació de coronel, amb la qual es retirà en jubilar-se Fou director de la revista militar Honderos des que es fundà 1965, secretari del Reial Club Nàutic de Palma, vicepresident de l’associació Amics del Museu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina