Resultats de la cerca
Es mostren 3073 resultats
Lluís Felip Josep d’Orleans
Història
Duc d’Orleans (1785-93).
Fill i successor del duc Lluís Felip I D’esperit obert, de precoç vocació política, es feu francmaçó, manifestà una oberta anglofília, s’oposà a Maupeou i el 1771 fou enviat per Lluís XV a l’exili Sota Lluís XVI recuperà el favor de la corona, però aviat la seva posició i el seu prestigi com a primer príncep de la sang, i la seva fortuna, el posaren en situació d’esdevenir el cap de l’oposició parlamentària Criticà durament l’Assemblea de Notables i fou diputat per la noblesa als Estats Generals, on es manifestà el juny del 1789 partidari de la reunió conjunta dels tres estats Novament…
Francesc Pausas i Coll
Pintura
Pintor.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a San Fernando de Madrid Fou deixeble de Sorolla Concorregué a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1894 El 1900 se n’anà a París i el 1906 es traslladà a Nova York, on s’establí i treballà com a eminent retratista, camp en el qual s’especialitzà Residí a l’Havana, on retratà personatges importants, i també a Panamà, reclamat per pintar retrats de personalitats d’aquest país Novament a Barcelona, on el 1929 retornà definitivament, hi exposà sovint De la seva obra destaca el Retrat de l’esposa de l’artista Museu d’Art Modern…
Polignac
Família noble francesa que prengué el nom del castell i poble de Polinhac, prop de Lo Puèi (Velai, Occitània).
Armand de Polignac ~860 en fou el primer comte Extingida la família 1385, la vescomtessa passà a la família Chalençon Canviat novament el nom pel de Polignac segle XV, la família ha continuat encara actualment, malgrat que, en ocasió del matrimoni amb la presumpta hereva de Mònaco 1920, hagueren de canviar el nom pel de Grimaldi Foren coneguts, sobretot, a partir del segle XVII, per la seva vida a la cort de Versalles i pel seu fast, Jules-François Polignac 1743-1817, vescomte i duc 1780, el qual, durant la Revolució Francesa, emigrà 1789 i representà els germans de Lluís XVI a…
Partit dels i les Comunistes de Catalunya
Política
Organització política del Principat de Catalunya creada el 1982, a partir de l’escissió del sector prosoviètic del Partit Socialista Unificat de Catalunya.
Reivindica la tradició comunista clàssica i aplega bona part dels militants històrics i de la base obrera immigrada En fou primer president Pere Ardiaca , i secretari general, Joan Ramos El 1987 ingressà a la federació Iniciativa per Catalunya , però el 1989, després d’un intent de revitalitzar el PSUC, se n'escindí Arran dels mals resultats electorals en la seva etapa en solitari, el 1993 es reintegrà a IC fins el 1997, any que participà en la fundació d’ Esquerra Unida i Alternativa , de la qual constitueix el membre principal Dins d'aquesta formació ha obtingut representants a les…
Jan Christiaan Smuts
Història
Polític sud-africà.
Estudià a Cambridge i, de retorn a Ciutat del Cap 1895, exercí com a advocat Contrari a les ambicions britàniques, participà en la guerra dels bòers Signant de la pau de Vereeniging, que posà fi al conflicte, el 1905 fundà l’organització política Het Volk El Poble Assolí de la Gran Bretanya 1907 un govern propi per al Transvaal, del qual formà part Promogué la creació de la Unió Sud-africana República de Sud-àfrica Braç dret del primer ministre Botha, durant la Primera Guerra Mundial ocupà l’Àfrica del Sud-Oest 1916, que pertanyia a Alemanya Fou un dels signants del tractat de Versalles…
Edward Seymour

Edward Seymour
© Fototeca.cat
Història
Polític anglès.
Després del matrimoni de la seva germana Joana amb el rei Enric VIII 1536, gaudí del favor reial Comandà les forces angleses que envaïren Escòcia 1544 i saquejà Edimburg un any més tard obtingué, contra els francesos, una brillant victòria a Boulogne Després de la mort d’Enric VIII 1547 fou nomenat protector pel Consell de Regència Envaí novament Escòcia i vencé el seu exèrcit en la batalla de Pinkie 1547 Consolidà la Reforma protestant i imposà 1549 el primer Book of Common Prayer , que era una mena de compromís entre les actituds catòliques i les protestants Malgrat la seva moderació…
Josep Segura i Tallien
Música
Baríton.
Estudià música a Mataró, feu diversos recitals a l’Associació Wagneriana de Barcelona i el 1905 debutà al Gran Teatre del Liceu Tres anys més tard ho feu a la Scala de Milà amb Louise , de MA Charpentier, sota la direcció d’A Toscanini El 1914 feu el paper de Wotan La valquíria al Teatro Real de Madrid Especialitzat en el repertori wagnerià, l’interpretà amb èxit a Madrid i Barcelona, on el 1910 oferí unes memorables funcions de L’holandès errant al Gran Teatre del Liceu També assumí amb èxit diversos papers d’òperes de G Verdi, J Massenet, A Ponchielli i WA Mozart, entre d’altres El 1920…
,
Bartolomeo Sacchi di Piadena
Literatura italiana
Filosofia
Humanista italià, conegut amb el nom d’Il Platina.
Militar al servei de Francesco Sforza, estudià a Màntua i a Florència 1457-61 A Roma, feu amistat amb Pomponio Leto i escriví In Bessarionis laudem , el diàleg De flosculis quibusdam linguae latine ad Laelium i el discurs De laudibus bonorum artium ad Pium II PM 1464 Més tard, en unió amb d’altres humanistes, es rebellà contra Pau II i fou empresonat i torturat En obtenir la llibertat, enllestí el tractat De principe i l’envià dedicat als Gonzaga de Màntua 1471, per als quals havia escrit ja la Historia urbis Mantuae 1469 Volent fer-se grat novament al papa, redactà el discurs Ad Paulum II PM…
Juan Miguel de Roncali y Destefanis
Història
Titulat comte de Roncali.
Enginyer militar, fill tercer del noble genovès comte Gian Michele Roncali, que lluitava al servei del rei d’Espanya Inicià la carrera militar el 1746 Participà a la guerra d’Espanya contra Portugal 1762 i després tingué diverses destinacions com a enginyer-cap a Caracas, La Guaira i Puerto Cabello El 1783 fou ascendit a brigadier i participà al setge d’Alger Destinat a Barcelona, reconstruí el palau de Capitania General —antic palau del virrei— en un estil classicista, reformà la muralla de mar, féu noves obres a la Ciutadella i acabà el castell de Montjuïc Participà al setge de Gibraltar…
Antonio di Ventimiglia e Lauria
Història
Noble, segon comte de Collesano, baró de Due Petralie, Ismello, Caronia i Belice, gran camarlenc de Sicília (1392) i un dels quatre vicaris de la reina Maria I.
Pel fet de no poder sofrir la prepotència dels cavallers catalans, el 1393 es rebellà contra el rei Martí I i colligat amb altres barons posà setge a Nicòsia i s’enfrontà als exèrcits reials comandats per Ramon de Bages i Guerau Alemany, que derrotà prop de Castrogiovanni el 1394 Caigué, però, en una emboscada que li parà Hug de Santapau, que el féu presoner Perdonat pel rei, li foren restituïts gairebé tots els seus béns, i el 1396 li donà la baronia i castell de Caltavuturu Es tornà a rebellar i el 1397 li foren confiscats de nou tots els béns Per intercessió del gran conestable Jaume de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina