Resultats de la cerca
Es mostren 1823 resultats
Carl Friedrich Weitzmann
Música
Teòric i compositor alemany.
Estudià violí amb L Spohr i M Hauptmann a Kassel Després d’un període en què treballà a Riga, Sant Petersburg, París i Londres, s’establí a Berlín com a professor de composició Formà part dels cercles vinculats a la Nova Escola Alemanya i fou amic de F Liszt i Hans von Bülow A més del seu treball com a compositor -peces per a piano, lieder , òperes, etc-, desenvolupà una important activitat com a autor de llibres i escrits sobre temes de teoria i història de la música En destaquen Harmoniesystem 1860 i Die neue Harmonielehre im Streit mit der alten 'La nova doctrina harmònica enfrontada amb l…
Maurice Maeterlinck
Música
Escriptor belga d’expressió francesa.
Maeterlinck és un dels principals exponents del simbolisme La naturalesa emocional i més suggeridora que no pas explícita dels seus drames, com també l’atemporalitat de l’acció, ha contribuït al fet que compositors di estils molt diversos els hagin utilitzat Destaquen les òperes Pelléas et Mélisande , de Claude Debussy 1902, Ariane et Barbe-bleue , de Paul Dukas 1907, Soeur Béatrice , d’Albert Wolff 1914, Joyzelle , d’Alexsandr Cerepnin 1926, i L’intruse , de Guido Pannain 1940, entre d’altres Maeterlinck ha estat així mateix font d’inspiració per a nombroses composicions instrumentals, i els…
Óscar Lorenzo Fernández
Música
Compositor brasiler d’ascendència espanyola.
El 1917 ingressà a l’Institut Nacional de Música, on estudià piano i teoria amb J Octaviano, i harmonia amb Federico Nascimento Posteriorment fou alumne de Francisco Braga Fou fundador del Conservatori Brasiler de Música el 1936 i de l’Acadèmia de Música el 1945 Entre les seves obres destaquen Trio brasileiro , opus 32, per a piano, violí i violoncel, Canção Sertaneja , opus 31, i la seva segona simfonia, inspirada en el poema O Caçador de Esmeraldas , d’O Bilac Compongué dues òperes, dues simfonies, cançons i peces per a piano El 1929, la seva Suite per a orquestra concursà al Festival…
Antoine Houdar de Lamotte
Música
Dramaturg i llibretista francès.
Després d’un primer intent fallit amb la farsa Les originaux que el portà a fer-se monjo trapenc durant un temps, retornà als escenaris parisencs amb l' opéra-ballet L’Europe galante , amb música d’André Campra 1697, l’èxit de la qual el convertí en un dels llibretistes més sollicitats de la França del seu temps Entre d’altres, escriví llibrets per a òperes d’André-Cardinal Destouches Issé , 1697 Amadis de Grèce , 1699 i Marin Marais Alcyone , 1706 Séméle , 1709 Adaptà també textos de l' Antic Testament , que musicaren AC Destouches i Louis Clérambault Polemitzà amb Voltaire a favor d’un…
Luis Carmena y Millán
Música
Musicòleg castellà.
Militar de carrera, ocupà càrrecs de responsabilitat en l’administració militar Fou un gran apassionat de l’òpera italiana, tema en el qual centrà les seves investigacions La seva obra més important fou Crónica de la ópera italiana en Madrid desde 1738 hasta nuestros días Madrid, 1878, on es detallen totes les òperes representades als teatres de Madrid i els seus intèrprets La riquesa de dades aportades per aquesta obra l’han feta indispensable per a l’estudi del desenvolupament del gènere operístic a Madrid També publicà diversos articles i pamflets de temàtica musical i alguns dedicats a la…
Gladys Swarthout
Música
Contralt nord-americana.
Estudià cant a Chicago, on debutà el 1924 com a pastor Tosca El 1929 es presentà amb el paper de Cieca al Metropolitan de Nova York La Gioconda , on actuà fins el 1945, destacant-se especialment en òperes de Ch Gounod Faust , G Verdi La forza del destino , G Bizet Carmen i V Bellini Norma El 1934 hi estrenà Merry Mount , de H Hanson, en la qual sobresortí per la subtil interpretació que feu, afavorida per la seva gràcil presència escènica El 1945 publicà a Nova York la seva autobiografia, Come Soon, Tomorrow El 1954 es retirà de l’escena i es traslladà a Florència
Antoine-Aimable-Élie Elwart
Música
Compositor, teòric i assagista francès d’origen polonès.
Es formà com a nen cantor a l’església de Sant Eustaqui de París Entre el 1825 i el 1834 estudià amb François-Joseph Fétis i Jean-François Lesueur al conservatori de la capital francesa, centre al qual estigué vinculat com a professor d’harmonia des del 1836 fins al 1871 L’any 1834 guanyà el Premi de Roma de composició Com a compositor escriví algunes òperes, diverses cançons amb acompanyament de piano, i música religiosa També conreà la música de cambra i el gènere simfònic La seva gran reputació fou deguda, sobretot, als seus escrits d’història de la música i als nombrosos tractats teòrics…
Henri Gallois
Música
Director d’orquestra francès.
Cursà estudis secundaris i universitaris, que simultaniejà amb la seva formació musical a Alger, Niça, Grenoble i París El 1964 debutà com a director en una gira que el dugué per tot França Cinc anys més tard, guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Besançon Especialitzat en direcció d’òpera, del 1970 al 1972 dirigí a Dijon i després ho feu al Théâtre du Capitole de Tolosa 1972-79 El 1979 passà a dirigir la companyia Òpera del Nord, amb la qual exhumà obres oblidades d’autors romàntics francesos Parallelament, estrenà òperes d’autors contemporanis com T Nikiprowetzky Les noces d’…
Miltiades Caridis
Música
Director d’orquestra grec.
Estudià a Atenes i després amplià la seva carrera a Viena, on fou deixeble de Hans Swarowsky i es diplomà l’any 1947 Posteriorment es perfeccionà al costat de H von Karajan i exercí de director musical de les òperes de Bregenz Àustria, 1947-48, Graz Àustria, 1948-59, Colònia Alemanya, 1959-62 i la Staatsoper de Viena Compaginà la seva tasca de director d’òpera amb la direcció de música simfònica, al capdavant de formacions orquestrals com la Filharmònica Hongaresa, la Simfònica Danesa o la Filharmònica d’Oslo Fou convidat a dirigir diverses orquestres arreu d’Europa i els EUA, i participà en…
música lituana
Música
Art musical conreat a Lituània.
La vida musical lituana fou fortament influïda per la russa i la polonesa Al segle XVIII penetrà al país l’òpera italiana, que arrelà especialment a Vílnius La duresa de l’ocupació russa —que arribà a prohibir tota mena d’espectacles públics— reduí la vida musical i teatral a l’exili El centre principal fou, així, Chicago, on Mikas Petrauskas, autor d’òperes, com Birute 1908, fundà un conservatori lituà de música Amb la independència lituana, fou obert a Kaunas un teatre d’òpera 1920, a l’entorn del qual sorgí una destacada activitat de ballet El govern soviètic de Lituània fomentà el conreu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina