Resultats de la cerca
Es mostren 4950 resultats
Francesc de Fossà
Historiografia
Història del dret
Jurista i historiador.
Fou catedràtic de dret i rector de la Universitat de Perpinyà 1759 Publicà Observations historiques et critiques sur le droit public de Catalogne et de Roussillon 1770 i Mémoire pour l’ordre des avocats de Perpignan 1777, i deixà inèdites Histoire du Roussillon i Franc-alleu de Roussillon et de Catalogne Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Antonio María Fabié
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític andalús.
Residí a Madrid des del 1860 i fou redactor en cap del diari conservador “El Contemporáneo” 1861 Membre del partit moderat, ocupà càrrecs públics fiscal del deure públic 1865, conseller d’estat 1877 i ministre d’ultramar 1890-92, i fou corresponsal del “Diario de Barcelona” 1865-90 És autor d’algunes obres filosoficohistòriques i de Mi gestión ministerial respecto a Cuba 1898
Luis López Ballesteros
Història
Política
Polític gallec.
Ministre d’hisenda del 1823 al 1832, durant la crisi econòmica produïda per la pèrdua de les colònies d’Amèrica Com els seus predecessors, intentà d’eixugar el deute públic amb reformes tributàries Afavorí el procés d’industrialització a Catalunya i el proteccionisme, raons per les quals fou ajudat per homes de negocis i institucions com la Comissió de Fàbriques catalans
Christian Ferras
Música
Violinista francès.
Inicià els seus estudis als set anys al conservatori de Niça, i el 1942 tocà per primera vegada en públic El 1949 perfeccionà la seva tècnica amb Georges Enescu i el 1950 inicià la seva carrera internacional amb el pianista Pierre Barbizet El 1964 començà a collaborar amb Herbert von Karajan, amb qui enregistrà els concerts de Beethoven, Brahms, Čajkovskij i Sibelius
Joaquim Tos
Escriptura i paleografia
Paleògraf.
Ciutadà honrat de Barcelona, escrivà de la cambra civil de l’audiència notari públic És autor d’una Paleografía para la inteligencia de los manuscritos antiguos de este Principado , amb un apèndix de notícies d’escrivans o notaris de Barcelona des del s XIII i reproduccions de manuscrits Fou publicat a Barcelona sense data la segona edició és del 1855
Théâtre National Populaire
Teatre
Teatre estatal fundat a París el 1920, el primer director del qual (fins el 1933) fou l’actor Gremier.
Fou creat amb la finalitat d’oferir espectacles de qualitat a uns preus assequibles a un públic popular Installat a l’antic Trocadéro, el 1937 hom el traslladà al palau de Chaillot Ha estat dirigit per notables personalitats es destaca Jean Vilar 1951-63, amb el qual la companyia assolí un gran prestigi i efectuà tournées pel país i per l’estranger
Test Act
Història del dret
Llei aprovada pel parlament anglès (1673).
Establia que tot funcionari públic havia de jurar fidelitat al rei com a cap de l’Església d’Anglaterra segons l’Acta de Supremacia del 1534 i combregar segons el ritu anglicà Significà la reacció anglicana contra la política procatòlica de Carles II i anava dirigida sobretot contra el duc de York, el futur Jaume II Fou abrogada el 1829
Josep Puigdengolas i Barella
Pintura
Pintor.
Format a les escoles oficials de belles arts de Barcelona, al Paular i a Florència Fou catedràtic de dibuix de l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi Pintà molt a Mallorca, concretament molt sovint a Deià La seva obra, d’un naturalisme lluminós i convencional, deriva del darrer Mir i li valgué una notable acceptació per part del públic
Saint Vincent i les Grenadines 2009
Estat
Com va succeir en tots els països del Carib, la davallada del turisme i de les remeses dels emigrants va propiciar un estancament econòmic Per contra, el Govern va aconseguir reduir la càrrega del deute públic fins a una proporció del 70% del PIB, gràcies a un acord amb el Govern d'Itàlia per a condonar una part del deute amb aquest país
Premis Nacionals de Cultura
Guardó que atorga anualment la Generalitat de Catalunya des del 1982 a persones o entitats per les aportacions o activitats més rellevants en cadascun dels respectius àmbits culturals, desenvolupades durant l’any anterior.
Descripció Són continuadors dels premis que la Generalitat patrocinà entre els anys 1932 i 1938, i són la distinció oficial més important en l’àmbit de la cultura a Catalunya Des del 2009 el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts CoNCA és l’ens que concedeix els Premis Nacionals El jurat és format per una vintena de personalitats dels diversos camps de la cultura El nombre d’àmbits als quals correspon cadascún dels premis ha anat variant al llarg dels anys L’abril del 2013 el govern de la Generalitat de Catalunya aprovà un decret pel qual es modificaven els Premis Nacionals de Cultura…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina