Resultats de la cerca

Gabriel Ferrater reflexiona sobre la vida moral de l’home ordinari, i, amb el pretext d’un episodi quotidià vist al carrer o d’un record d’infantesa, en treu una moral particular, l’entusiasme, l’estat de degeneració i decadència, la vergonya i el fàstic davant els paranys del desig i del sentiment amorós Amb distància crítica i riquesa d’imatges, fa l’observació més incisiva i amoïnosa, ensenya la seva experiència de la vida i defuig el to confidencial, la impostura del sentimentalisme L’obra aplega els seus tres únics llibres de poemes amb poques modificacions Da nuces pueris…

Imaginable com a línia o figura unidimensional ininterrompuda, bé que formada d’infinits punts contigus, els límits de la qual van creixent contínuament, com prolongant-la sense fi i allunyant aquests extrems d’un mateix, el temps és concebut com a referència pretesament “absoluta” amb relació a la qual hom ordena la pròpia experiència i els continguts d’aquesta relatius a la realitat sencera tant pel que fa al que precedeix com respecte al que pot venir tanmateix, la mesura o determinació concreta del temps és feta a partir de dades convencionals corresponents a realitats que, per definició…

Era una superfície sorrenca voltada de filat on foren construïts uns escassos barracons a mitjan febrer hi havia uns 70 000 homes que reberen el tracte de presoners de guerra Al cap de pocs mesos, els internats foren traslladats en gran part al camp del Barcarès Rosselló El 1999 hom erigí a Argelers un monòlit commemoratiu en record de l'exili republicà a l'emplaçament on hi havia l'entrada del camp El 2002 fou fundat a Argelers el Centre d’Interprétation et Documentation  sur l’Exil et la Retirada CIDER, que el 2014 fou inclòs en el Memorial del camp d'Argelers, i al febrer del…

Cèlebre virtuós de la tenora, fou solista a les cobles La Principal de Cassà de la Selva i Els Montgrins, i del 1922 al 1924, a La Principal de la Bisbal, en la qual rellevà Albert Martí Posteriorment s’integrà a la Cobla Iluro i a la Unió Artística de Vidreres, i fundà l’Amoga És autor de nombroses sardanes, moltes de les quals obligades, destinades al seu lluïment personal, com Si caic no m’aixeco , Va de tenor , Els nou presoners o Gra-gra El seu estil palesa una notòria influència del pasdoble i ha gaudit d’una important acceptació entre el sardanisme més populista admirador d’…

Membre del Club d’Arquers de Dosrius, del Tir Arc Olesa i del Club Tir amb Arc La Conxorxa Mestre arquer en arc compost, fou campió d’Espanya d’arc compost 2001 i campió de Catalunya de tir de camp 2000, 2001, 2007, i aconseguí també nombrosos premis individuals i per equips en l’àmbit català i estatal El 2000 baté el rècord d’Espanya d’arc compost i rebé la distinció FITA de punta de fletxa plata En l’àmbit internacional, participà en diversos campionats del món, obtingué la medalla d’or en les proves de La Roque d’Antheron i d’Agde de la Challenge Mediterranéen 2006 i aconseguí dues…

Format a l’Escola d’Aviació Progreso, aconseguí el títol de pilot l’any 1934 Al novembre del mateix any acompanyà Ramon Torres en la travessia d’Àfrica que li valgué el Trofeu Harmon i, al gener del 1935, participà en un raid a Tombouctou Membre de l’Aeroclub Popular de Barcelona, el mateix any realitzà un raid turístic en solitari amb el qual creuà dotze països d’Europa i aterrà en les seves capitals L’any 1936, juntament amb Ramon Torres, feu dos raids aeris Primerament bateren el rècord d’Espanya per a avionetes, amb el vol Barcelona-Agadir, tot i que la seva intenció inicial era arribar…

L’èxit dels Campionats de Catalunya i d’Espanya de cros, que s’organitzaren a Vic el 1979, impulsaren el CA Vic a crear el Cros, que fou l’hereu de la cursa sobre asfalt Tona-Vic Ha anat canviant el circuit i fou l’escenari dels Campionats de Catalunya de cros dels anys 1992, 1995 i 2008 L’atleta local Pere Casacuberta, amb quatre victòries consecutives 1987-90, és qui ha guanyat més vegades una cursa que també té en el seu historial atletes com Pere Arco, Carles Castillejo i Ayad Lamdassem En categoria femenina, una altra atleta local, Cristina Nogué, també amb quatre triomfs entre el 1983 i…

Pertanyent al CN Barcelona, entre el 1958 i el 1961 guanyà set títols estatals júniors en els llançaments de pes, disc i javelina El 1959, encara en edat júnior, guanyà el Campionat d’Espanya absolut de javelina El 1958 fou segon i el 1960 i el 1963, tercer Aconseguí també dues terceres posicions en el llançament de disc i una en el de pes El 1963 fou campió de Catalunya de llançament de javelina Fou dotze vegades internacional i subcampió en el llançament de javelina en els Jocs Iberoamericans del 1960 Superà en quatre ocasions el rècord de Catalunya de llançament de javelina i en una el de…

Començà practicant natació al Club Natació Montjuïc, però el 1977, després de participar en algunes proves de cros, feu el salt a la secció d’atletisme Destacà en l’àmbit català i estatal en categoria júnior En categoria absoluta guanyà el Campionat d’Espanya de 400 m tanques 1984, sota la direcció de Rafael Blanquer També fou campiona de Catalunya de 400 m tanques 1978, 1981, 1983-86, 1993, de 400 m llisos 1979 i de 800 m llisos 1987 Establí el rècord de Catalunya de relleus de 4 × 400 m 1982 com a integrant de la selecció de Barcelona Fou quatre vegades internacional amb la selecció…

S’inicià al Centre Gimnàstic Barcelonès, on desenvolupà la seva carrera excepte un darrer any al Club Atlètic Vic Fou quatre cops campiona d’Espanya de salt de llargada a l’aire lliure 1980, 1981, 1982, 1984 i tres en pista coberta 1980, 1982, 1984 En els Campionats de Catalunya a l’aire lliure fou tres cops campiona de llargada i una de 100 m tanques, i en els de pista coberta, un cop de salt de llargada, un de salt d’alçada i un de 60 m tanques Fou la primera catalana que superà els 6 m en salt de llargada i establí set cops el rècord de Catalunya entre el 1977 i el 1982 Ja retirada, s’…