Resultats de la cerca
Es mostren 1918 resultats
Els quelonis: tortugues
Plaques còrnies dorsals a dalt i ventrals a baix d’un queloni 1 vertebrals, 2 costals, 3 marginals, 4 nucal, 5 supracaudal, 6 articulació o lligament entre les peces dorsals i ventrals de la closca Gustavo Hormiga Els quelonis són rèptils primitius proveïts d’una closca òssia dèrmica revestida de plaques còrnies, que muden una per una i no sempre de manera completa la closca recobreix les parts dorsal i ventral de l’animal i deixa lliure la part anterior, per on poden emergir el cap i les potes anteriors, i la posterior, que permet la sortida de les potes posteriors i la cua La incorporació a…
Oriol
L’oriol Oriolus oriolus és un ocell de la mida d’una merla ateny 24 cm, de cos allargassat i inconfusible pel color groc viu del plomatge que ostenten els mascles, com el de la fotografia Les femelles són més aviat verdoses i tenen el pit tacat L’oriol fa un niu ben elaborat, penjat dels arbres on viu, generalment pollancres i salzes Té un cant característic Xavier Palaus L’oriol és un ocell estival, nidificador a la major part dels Països Catalans continentals, on també s’observen migradors d’altres països europeus A les Illes, en canvi, només se’l veu durant els passos migratoris, d’una…
euro
Imatge i símbol de la unitat monetària
Economia
Unitat monetària de la Unió Europea.
Utilització i història És subdividida en 100 cèntims El nom s’adoptà en la reunió del Consell Europeu del 1995, i la seva entrada en vigor, que constituïa la darrera fase de la Unió Econòmica i Monetària continguda en el Tractat de Maastricht , tingué lloc l’1 de gener de 1999, i la posada en circulació de les monedes l’1 de gener de 2002 Per tal d’amortir els efectes negatius derivats d’unes economies desiguals, la Unió Europea fixà uns “criteris de convergència” recollits en el Pacte d’Estabilitat i Creixement que estableix uns límits quant a inflació, deute i dèficit públics, tipus d’…
mar Mediterrània
Mar
Mar continental i gairebé tancada situada entre Europa, al N, Àfrica, al S, i Àsia, a l’E; comunica, a l’W, amb l’oceà Atlàntic per l’estret de Gibraltar —14 km d’amplada— i, a l’E, amb la mar Roja, i en conseqüència amb l’oceà Índic, pel canal de Suez.
La geografia Les aigües de la Mediterrània i de la mar Negra s’uneixen a través dels estrets dels Dardanels i el Bòsfor i la mar de Màrmara La seva superfície aproximada és d’uns 3000000 km 2 Des del punt de vista geològic, hom pot considerar-la com una resta del gran geosinclinal terciari anomenat mar de Tetis és, doncs, una conseqüència de l’orogènia terciària, que originà, a més, la formació de grans sistemes muntanyosos al seu entorn Pirineus, Alps, Apenins, etc La cubeta mediterrània es formà amb una sèrie d’enormes enfonsaments tectònics —d’origen postmiocènic— localitzats entre la…
arxiu fiscal
Arxivística i biblioteconomia
Dipòsit central o regional de la documentació relativa a l’administració econòmica dels béns de l’estat i las finances públiques del s XVIII ençà, del qual han estat segregats, generalment, els documents antics d’origen eclesiàstic recollits en d’altres arxius de caràcter històric.
llei comissòria
Dret català
Dret romà
Norma jurídica inserida al Digest i relativa al contracte de compravenda que permetia el pacte de resolució d’aquest, bo i restant a favor del venedor les quantitats satisfetes anteriorment, en el cas que el comprador no hagués pagat la part del preu ajornat.
A Catalunya no significa una suspensió de la transmissió del domini, sinó una condició resolutòria La llei comissòria no ha estat recollida per la compilació del 1960
acoblament de baioneta
acoblament de baioneta
© Fototeca.cat
Tecnologia
Dispositiu d’acoblament ràpid de dues peces en el qual l’una disposa de pius i l’altra de ranures, de manera que el calat i el gir de l’una en l’altra, generalment contra l’acció d’una molla, provoca la immobilització relativa.
És emprat quan la unió de les dues peces ha d’ésser desfeta amb una certa freqüència, com és ara en mànegues per a líquids i en certes bombetes elèctriques
hipòtesi estadística
Matemàtiques
Hipòtesi relativa al valor dels paràmetres o a la forma de la llei de probabilitat d’una població, de la qual hom es proposa d’examinar la validesa mitjançant l’observació dels valors d’una variable aleatòria en les mostres tretes d’aquesta població.
La hipòtesi és simple si especifica completament la llei de probabilitat de la variable aleàtoria considerada, i és composta o múltiple en els altres casos
anticadència
Fonètica i fonologia
Forma particular de fonema ascendent mitjançant el qual es caracteritzen un bon nombre de construccions interrogatives absolutes en moltes llengües, per oposició a les asseveratives, i deguda a l’augment de la freqüència relativa dels elements finals respecte als primers en una emissió fònica.
polarització magnètica
Física
Magnitud vectorial P m pròpia d’un camp magnètic en una substància de permeabilitat relativa μ, que val P m = B-B o = B o (μρ-1), essent B la inducció magnètica real i B o la que hi hauria si el medi fos el buit.