Resultats de la cerca

Formà part de la Lliga d’Esparta segles VI-IV aC Possessió dels etolis i, després, de Filip V de Macedònia, fou incorporada a la Lliga Aquea, i des del 146 aC formà part de la província romana d’Acaia N'era famós el temple d’Apollo Epicuri segle V aC Hi ha restes de la muralla, prop de la moderna Pàvlitsa

Correspon a l’antiga Gangra o Germanicapolis , capital del regne de Paflagònia, que posteriorment formà part de la província romana de Galàcia En els primers temps del cristianisme fou la seu metropolitana de Paflagònia el 350 hi fou celebrat el sínode de Gangra, que tingué importància doctrinària i disciplinària els seus 20 cànons foren considerats de valor ecumènic pel concili de Calcedònia

Un moment decisiu per a l’urbanisme romà en el territori de Catalunya sembla que cal situar-lo cap a l’any 100 aC L’arqueologia, malgrat que debat encara problemes de precisió cronològica, permet entreveure com sorgeixen diverses ciutats que, probablement, eren fruit d’un programa de fundacions urbanes ben concebut i planificat que pretenia installar places fortes amb una clara finalitat estratègica i, a la vegada, portar a terme una conscient colonització agrària del territori Baetulo Badalona, Iluro Mataró, Iesso Guissona, Aeso Isona i la ciutat romana d’Empúries són els exemples més clars…

Situació Camp de dolía d’època baix imperial, a la villa romana de Torre Llauder la villa va tenir continuïtat fins a l’edat mitjana R Manent A l’entrada de Mataró per la zona S, a la confluència de l’avinguda President Companys i el carrer de Roma, s’alça el clos arqueològic de Torre Llauder El topònim deriva d’una antiga torre de defensa homònima, adossada a una masia enderrocada al final dels anys seixanta, que hi havia en aquest indret Mapa 37-15393 Situació 31TDF535983 JFCR Sitges És un jaciment important, bàsicament d’època romana, bé que hi ha un nivell d’…

Té la seu principal a la casa Padellàs segles XV i XVI, antic palau del carrer de Mercaders que el 1931 fou traslladat a la plaça del Rei, el seu actual emplaçament En construir els nous fonaments, hom descobrí les restes de la ciutat romana, raó per la qual hom decidí d’habilitar l’edifici com a museu Aquest emplaçament originari actualment MUHBA Plaça del Rei consta d’un àmbit subterrani d’uns 1500 m 2 i un recorregut de 150 m lineals, amb les restes de la ciutat de Bàrcino segles III i IV, vestigis de la basílica i del baptisteri paleocristians, i altres elements d’època…

Fou la capital de l’estat cartaginès fins a l’any 146 aC, i després ciutat romana important Originàriament fou una colònia fenícia fenici, fundada, segons la tradició, l’any 814 aC per la llegendària Dido o Elisa, que havia fugit de Tir Deixant de banda la llegenda, no hi ha cap dubte que Cartago fou filla de Tir Entre el 1972 i el 1992 s’hi desenvolupà, sota el patrocini de la UNESCO, una campanya internacional Alemanya, Canadà, Dinamarca, França, Gran Bretanya, Itàlia, EUA, Suècia, Tunísia d’excavació de la ciutat púnica i romana, seriosament amenaçada per l’expansió de la…

Membre d’una família de la noblesa romana, fou prefecte de Roma i, després de la mort del seu pare, es feu monjo Vers 585-586 es convertí en conseller del papa Pelagi II, a qui succeí el 3 de setembre de l’any 590 Consolidà la supremacia de l’Església de Roma, aproximant-se a l’Espanya visigòtica i tractant de sotmetre les esglésies orientals a la seva jurisdicció Escriptor prolífic, deixà homilies sobre els evangelis i altres textos bíblics La seva obra Moralia , un comentari dedicat al Llibre de Job , es convertí en una lectura molt difosa en segles posteriors Se li atribueix…

És de construcció preromànica és esmentada ja l’any 1037, probablement damunt una villa romana Fou reformada al s XIII i al XVIII i restituïda el 1953 al seu estat primitiu Fins al s XVIII depengué de la parròquia de Sant Genís de Vilassar Posseïa dos retaules, un del s XVI i un altre del XVII, que des del 1936 són al Museu Comarcal del Maresme

Per tal d’evitar el congost de Capellades, que seguia la via romana i l’antic camí ral, des del començament al s XIX hi passa la carretera de Barcelona a Lleida, la qual té en aquest indret el punt més difícil del seu recorregut El 1974 fou inaugurat el túnel del Bruc , de 1 200 m entre els termes del Bruc i de Castellolí

Correspon a la Clusium d’època romana, un dels nuclis urbans importants dels etruscs A les necròpolis dels voltants es conserven una sèrie de tombes monumentals importants Tomba della Scimnia, del Granduca, del Colle, etc dels s VI al IV aC, d’on procedeix una gran quantitat de materials diversos, especialment d’escultura funerària, que és actualment als museus de Chiusi i de Florència