Resultats de la cerca
Es mostren 5052 resultats
Sant Esteve de Castellnou de Montsec (Sant Esteve de la Sarga)
Art romànic
D’aquesta església sols és coneix la vinculació a Sant Esteve de la Sarga, de la qual era sufragània El lloc de Castellnou, que donà nom a la baronia de Castellnou de Montsec, apareix documentat l’any 1055 Entre el 1098 i el 1113, els comtes de Pallars Jussà hi instituïren com a castlà Bertran Ató L’any 1099 el comte Pere Ramon I va donar el terme de Castellnou a la canònica de Mur L’església parroquial de Sant Esteve, situada fora del perímetre murat, és un edifici de factura tardana, fruit de diversos processos constructius, que sembla conservar de l’edifici alt-medieval una…
Sant Estève (Dulhac jos Pèirapertusa)
Desconeixem on era situada aquesta església, que no ha estat localitzada Sols se’n coneix una única referència, de l’any 1115, en què l’arquebisbe de Narbona féu donació al priorat canonical de Santa Maria de Serrabona, al Rosselló, de les esglésies de Santa Maria de Pèirapertusa, Sant Miquèl de Dulhac i de Sant Estève Hom pot pensar raonablement que es trobava dins l’actual terme de Dulhac Tal vegada aquesta església fóra el temple d’un hàbitat subordinat al castell de Pèirapertusa, situat uns centenars de metres a l’est de la fortificació L’abandó d’aquest hàbitat, potser…
Sant Valentín de Conòsols
Aquesta església és la parròquia del petit poble de Conòsols, situat a l’extrem sud-oest de la Fenolleda, al curs superior de l’Aigueta, afluent de l’Aude El temple actual, una construcció del segle XIX, és a l’entrada de l’agrupament de cases L’emplaçament primitiu d’aquesta església, on hi havia hagut el temple medieval, cal buscar-lo una cinquantena de metres més al NE, a l’indret on hi ha el cementiri Això es desprèn d’un plànol del segle XVIII, on les parcelles que són al N del cementiri són designades amb un topònim revelador “Tras la Glèisa” Les referències documentals conegudes …
Alexandru Adolf Flechtenmacher
Música
Compositor, director, violinista i mestre romanès.
Vinculat sempre a la música escènica, començà la seva formació musical com a component de l’orquestra d’una companyia teatral, de la qual es convertí en violinista quan tan sols tenia onze anys Des del 1838 fins al 1840 estudià violí a Viena amb J Boehm i J Mayseder, i després tornà a Romania Com a compositor es dedicà bàsicament a la música teatral i coral, i fou un dels pioners de l’escola nacionalista romanesa de mitjan segle XIX La seva primera obra important, Baba Hîrca 'La bruixa Hirca', 1848, és considerada una de les primeres operetes romaneses Fundà la Societat…
Walter Senn
Música
Musicòleg austríac.
Estudià piano, orgue i teoria a Innsbruck i es doctorà en musicologia a la Universitat de Viena 1927, on fou deixeble de G Adler i R Lach El 1947 obtingué un postdoctorat a la Universitat de Viena amb un estudi sobre Jacob Stainer Fou membre de la societat per a la publicació de Monuments de la música austríaca 1933, professor de musicologia a la Universitat d’Innsbruck des del 1961 i director de la collecció musical del Ferdinandeum i dels Arxius de Música Folklòrica del Tirol A més fou membre de l’Institut Central de Recerca sobre Mozart Centrà els seus esforços no tan sols en…
Karl August Krebs
Música
Director i compositor alemany.
Fill d’actors, prengué el nom del seu pare adoptiu, el tenor i compositor JB Krebs 1774-1851 Amb tan sols sis anys aparegué davant del públic com a pianista, i quan en tenia set compongué la seva primera òpera Feodora El 1825 marxà a Viena per ampliar els seus estudis A partir del 1827 treballà com a director d’orquestra a Hamburg, i el 1850 succeí a R Wagner en la direcció del Teatre d’Òpera de Dresden Compongué òperes Sylvia, oder die Macht des Gesangs Sílvia, o la força de la cançó', 1829, Agnes, der Engel von Augsburg 'Agnès, l’àngel d’Augsburg', 1836, peces orquestrals…
Joan Damascè
Música
Teòleg i compositor d’himnes bizantí.
Nasqué dins una família cristiana adinerada i rebé una completa formació clàssica i religiosa Fou un dels darrers pares de l’Església grecs Entrà al monestir de Sant Saba prop de Jerusalem, on restà tota la seva vida La seva obra teològica es consagrà a la lluita contra la iconoclàstia i el seu escrit més important és La font del coneixement Segons la tradició bizantina, fou el creador dels vuit modes eclesiàstics i s’encarregà d’escriure l' Okt´oeckhos , un llibre litúrgic que conté els oficis ordinaris de tot l’any, estructurats d’acord amb aquests vuit modes Sembla, però, que aquesta…
Pedro Ordóñez
Música
Compositor i cantor castellà.
Era germà petit del també compositor i mestre de capella de les catedrals de Santiago de Compostella i Palència Alonso Ordóñez Devia estudiar amb Cristóbal de Morales quan aquest treballà com a mestre de capella a Palència, entre el 1528 i el 1531 En aquesta ciutat castellana s’ordenà de sacerdot i el 1539 ingressà com a cantor al cor de la Capella Pontifícia, a Roma El 1551 passà a ocupar el lloc de mestre de capella de la catedral de Palència, vacant per la mort del seu germà De la seva obra tan sols es coneixen dues composicions profanes, els sonets Ay mudo soy hablar no puedo…
màquia

Màquia menorquina d’ullastre i olivella, a la zona de Favàritx (Menorca)
© Fototeca.cat
Geobotànica
Formació vegetal integrada fonamentalment per arbusts de fulla dura i persistent, densament agrupats, que poden arribar a atènyer uns 3 m d’alçada.
És pròpia de sòls silicis i calcaris de la zona mediterrània Als Països Catalans hi ha, com a comunitats vegetals espontànies, la màquia continental de garric i arçot, a les contrades seques de la terra baixa continental, en la qual dominen el garric i l’arçot la màquia litoral d’ullastre i margalló, a l’illa d’Eivissa i tot al llarg de la zona litoral càlida i eixuta de Garraf fins a Alacant, en la qual dominen el garric i el llentiscle, acompanyats de l’ullastre, del margalló i del garrofer la màquia mallorquina de garrofer i olivella, a l’illa de Mallorca, en la qual dominen el garrofer i…
Gemma Romanyà i Valls
Música
Empresària catalana.
Gerent de l’empresa d’arts gràfiques Romanyà/Valls, la seva afició per la música la portà el 1988 a organitzar concerts domèstics amb els quals intentava donar a conèixer joves intèrprets catalans no tan sols al públic sinó també als organitzadors de cicles de concerts La bona acollida d’aquests concerts fou l’origen de la primera convocatòria el 1990 del "Concurs Paper de Música de Capellades", que fou un reclam per a músics de tot Europa Poc després inicià la construcció de la Sala Paper de Música a Capellades, inaugurada a l’octubre del 1991 Sempre interessada a donar suport a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina